4 de juny 2010

Matagalls,1699 m (Coll Formic)



Introducció

Apartat de la carena principal del Massís del Montseny i situat entre el coll Formic i el coll de Sant Marçal, s’alça el cim arrodonit del Matagalls. Amb 1699 metres, el Matagalls és la tercera màxima elevació d’aquest Massís i forma un vèrtex geodèsic de primer ordre.

Pel seu aspecte, feixuc i compacte, aquest cim té tota l’aparença d’una gran muntanya, remarcant-ne la solitud que presenta i el silenci. La sensació de solitud ve ressaltada per la poca afluència de pistes forestals que poblen aquesta muntanya, sobretot a la seva zona culminant i la vessant meridional.

Mentre que pel seu vessant nord, el relleu adopta formes esquerpes i dretes, la cara sud ofereix camins menys exposats, tot i que no mancats de desnivell que pugen des de Sant Marçal, coll Formic, Viladrau o Sant Bernat.

Degut a que es troba apartat de la carena principal del Massís, el cim del Matagalls ofereix una visió esplèndida del territori català. En direcció nord, es pot observar el poble de Viladrau just al peu de la muntanya, voltat pels contraforts. En aquesta mateixa direcció, la vista arriba fins als mateixos Pirineus i Pre-Pirineus. Per la cara sud, es mostra la Vall de la Tordera, el Montnegre i el mar. La cara de ponent mostra el Pla de la Calma i els seus vessants i, darrera seu, el Turó de Tagamanent i Montserrat al fons. Finalment, per la cara de llevant s’alça la Cresta dels Castellets que culmina al cim de les Agudes, el Turó de l’Home i la Vall de Sant Marçal.

El nom amb el qual el coneixem actualment, apareix des del segle XVI i és d’origen popular. Val a dir, també, que apareix documentat amb el nom d’Autora a partir de l’any 1500, nom que perdurà fins entrat el segle XVII. El cim del Matagalls està coronat per una gran creu que data d’abans del 1614.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Coll Formic (1142 m)
Punt d’arribada: Coll Formic (1142 m)
Horari: 2 hores
Desnivell acumulat: ±555 metres
Alçada: 1699 metres
Condicions: Muntanya assequible en qualsevol època de l’any.
Material: És important anar ben proveït d’aigua sobretot durant els mesos d’estiu.
Dificultat: Fàcil

Ruta

Coll Formic (1145 m). Situat entre el Massís del Matagalls i de la Calma, aquest coll constitueix un dels passos naturals més importants per comunicar la Depressió Pre-litoral amb la Plana de Vic.

Donant l’esquena al restaurant, creuar la carretera i pujar les escales que permeten superar el desnivell que es troba al marge de la carretera en direcció NE.
Després d’un primer i curt tram d’escales, es troba una creu en record a la mort de cent deu lliberals de Vic que fugien després que la ciutat quedés en mans dels carlins, al gener de 1874.

Continuar en la mateixa direcció seguint pels pendents i trams d’escales que es van trobant fins a arribar a la pista de Sant Segimon. Creuar la pista i continuar sempre en direcció NE seguint les fites que van marcant el camí. Es continua per un camí estret que travessa una petita roureda i es torna a trobar la pista. Creuar-la, novament, i continuar pel camí que talla en diagonal entre ginebrons.

Pla de la Barraca (1370 m). Ample coll, cobert d’herba, que separa el Turó Gros i el Turó d’en Besa. Des d’aquest punt es pot gaudir de les primeres vistes. Enmig d’aquest pla es pot reconèixer, fàcilment, un pou de neu amb forma de cràter.

Travessar aquest pla en direcció E fins als peus del Turó Gros. Es remunta aquest turó per la seva cara SE, pujant a través del camí estret i pedregós.


Turó Gros (1546 m). Es descobreix per primera vegada el cim del Matagalls amb la seva creu.


El camí continua en direcció E pel llom de la serra fins al collet de l’Estanyol. En aquest tram d’ascensió es pot gaudir del paisatge tot passejant còmodament ja que el camí no presenta cap desnivell.

Sense cap dificultat, s’arriba al Coll dels Llops (1569 metres). Aquest punt, permet la possibilitat de desviar-se a la Font Freda i la Font de la Rosa.

Per arribar al cim només falta una última pujada que s’inicia al Coll dels Llops i va en direcció NE. Cal remuntar un corriol estret que va guanyant alçada enmig de matolls i roques, fet que provoca que es distingeixin molts rastres de camins, que cal anar destriant fins al cim.


Matagalls (1699 m). Cim ampla i herbat. Vèrtex geodèsic de primer ordre coronat per una gran creu i una altar. Des d’aquest cim, normalment molt castigat pel vent, es pot gaudir d’un panorama immens del sector nord, amb Osona, la Garrotxa, el Ripollès i els Pirineus com a taló de fons.


2 comentaris: