8 de juny 2010

Orientació a Rasos de Peguera

El diumenge 6 de juny va tocar cursa d'orientació organitzada pel club Badalona Orientació a Rasos de Peguera. Era la 3ª prova puntuable per la Copa Catalana 2010 i, a més, coincidia amb el Campionat de Catalunya d'ultrallarga distància.

La cursa ultrallarga estava reservada per les categories èlit, a les quals els esperava un traçat llarg i exigent tant físicament com tècnica, amb distàncies a recórrer molt llargues i un desnivell acumulat molt considerable. A més, la cursa es va disputar entre els 1600 i 2000 metres d'alçada, fet que dificultava encara més una cursa ja dura d'entrada.

Però el Campionat de Catalunya d'ultrallarga distància és només per corredors de categories èlit. La resta de categories disputàvem una cursa més. No obstant, la zona on es disputava aquesta competició la feia una prova dura però de les que un espera al llarg de la temporada.

En categoria H21B, la prova tenia una distància de 4.6 km i un desnivell acumulat de 230 metres. Per tant, no era tant dura com m'esperava. La primera impressió en arribar a la zona de cursa va ser molt bona, ja que es podia intuir per on es disputaria la prova: prats alpins i bosc d'alta muntanya, amb la qual cosa la vegetació baixa seria pràcticament inexistent.

A les 10:54 tenia hora de sortida. M'apropo a la carpa de sortida amb ganes de veure el mapa. Sortida. Corro cap al triangle i dóno un primer cop d'ull al mapa i, efectivament, era com m'esperava: tenia poca tonalitat verda i hi predominaven els ocres i els blancs. Parlant clar: predominaven les zones obertes i de boscos penetrables.


Després d'aquest primer cop d'ull general toca concentrar-se en la primera fita. Després de passar pel triangle, continuo per la pista i em desvio aviat per buscar el llom i el forat on hi ha la f1. A partir d'aquí toquen dues fites ràpides que es poden atacar des del mateix camí: la f2 i la f3.
Una vegada marcats els tres primers controls senzills, comença la part més tècnica de la cursa. Per arribar fins a la fita 4 s'ha de creuar un gran prat. Però el traçat ofereix dues possibilitats: es pot seguir un rumb fins a l'altre extrem del prat o bé fer una aproximació pel camí i buscar un punt d'atac més proper. Opto per la segona. Potser és l'opció més lenta però en aquest moment considero que és la millor. Trobo l'arbre on hi ha la f4. En la f5 cometo el primer error de la cursa. En sortir de la fita 4 em desvio massa a la dreta fins a arribar al camí que creuo per anar cap a la 5. En adonar-me de l'error rectifico i vaig fins a la bassa de la f5. Aquesta errada m'han suposat uns 2 minuts i el cansament de córrer per una zona fangosa. Després d'aquesta primera errada en cometo una altra en passar-me el tallat on es troba la fita 6. He de recular i ja he perdut uns altres 2 minuts.
En aquest moment decideixo que m'he de centrar i no cometre més errors d'aquests que, tot i ser petits, es van arrossegant durant tota la cursa. Així que traço un rumb fins a la f7 i la clavo. M'animo momentàniament perquè en sortir de la 7 per anar cap a la 8 vaig a nivell i perdo uns 4 minuts buscant la fita en un lloc que no és. Decideixo tornar a la f7 per resituar-me i, aquesta vegada trobo la sorida correcte. Marco la f8.
Desanimat del tot surto cap a la f9 sense massa ganes de córrer. Tot i que la clavo encara no m'acabo de sentir còmode. Surto cap a la f10, sense problemes i la f11, també molt senzilleta. Però quan ja creus que ho tens tot fet ve la f12. Un control fàcil però on cometo l'errada més gran de tota la cursa. Cometo un error de 10 minuts que m'acaben d'enfonsar. Finalment ve la f13, la f14 i esprint final fins a la meta.
Una vegada recuperat de l'empipada que portava en el moment de l'arribada i haver reflexionat sobre els errors miro la classificació: 23è amb 1:11:47, un desastre.
Doncs ara toca entrenar i pensar en els errors comesos en aquesta cursa per no tornar-los a repetir en la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada