30 de jul. 2010

Circular per la Vall de Núria

Introducció
La Vall de Núria es troba envoltada per cims que ronden els 2800 metres. Totes aquestes muntanyes es troben enllaçades per una carena àmplia i amb forma circular deixant només una entrada a la vall per la zona sud. És per aquesta banda per on s’accedeix des de Querabs i Ribes de Freser amb el cremallera.

Des del Santuari de Núria es poden fer moltes ascensions a tots el cims que l'envolten. Per aquest motiu i perquè és un dels racons més bonics del Pirineu gironí, és un lloc amb molta afluència de gent, tant excursionistes com gent que va a passar un dia a l’estany, santuari i zones lúdiques que s’hi poden trobar.
Una de les rutes més dures, i al mateix temps més maques, que es pot fer és l’Olla de Núria. Aquesta consisteix en pujar a tots el cims que tanquen la Vall de Núria.


Fitxa tècnica
Punt de sortida: Santuari de Núria (1960 metres)
Punt d’arribada: Santuari de Núria (1960 metres)
Horari: 7 hores
Desnivell: 1770 metres
Alçada màxima: 2910 metres
Condicions: Ruta assequible qualsevol època de l’any. Cal parar especial atenció a la seva durada ja que a l’hivern, amb neu i gel, no es pot avançar tant ràpid i el dia és molt més curt. Cal portar molta aigua perquè no se’n troba durant tota la travessa.
Material: Raquetes, crampons i piolet en condicions hivernals.
Dificultat: Fàcil tècnicament però llarga.


Ruta
Núria (1960 m).
Des de la part de darrera del Santuari es surt en direcció NW passant pel costat de la zona d’acampada. Es travessa el riu i es continua fins a la primera bifurcació. S’agafa el camí de l’esquerra, que és el que porta al Puigmal per la Coma de l’Embut.

El camí et condueix fins al mateix embut, on es pot sentir l’aigua uns metres per sota dels peus, sota les roques, fent un soroll fort. Des de l’embut es va sortint en direcció W guanyant alçada primer amb suavitat però més endavant per un camí pedregós que puja amb fortes llaçades fins al cim del Puigmal.

Coma de l'embut

Puigmal (2910 m). El Puigmal és un dels pocs cims de les comarques de Girona que supera els 2900 metres. Per tant, estem parlant del sostre de la comarca del Ripollès i un dels cims més alts dels Pirineus gironins. Fins i tot va ser considerat el cim més alt del País per molts llibres de geografia de Catalunya.
Així, doncs, les suaus vessants que té li donen una gran varietat de vies d’accés tant des de la vessant catalana com francesa. Aquest fet, unit a l’alçada prou considerable d’aquesta muntanya, i que es troba situat a prop d’una zona molt visitada com és el Santuari de Núria, fa que sigui una de les muntanyes més visitades de Catalunya, tant a l’estiu com a l’hivern.

Pugmal, 2910 metres

Des del cim del Puigmal, que és el primer cim i el més alt del dia, es marxa en direcció N perdent alçada fins a la collada d’Er. Aviat es torna a guanyar alçada fins al següent cim, el Pic Petit de Segre.

Pic Petit de Segre (2812 m). Cim secundari. Només es pot trobar una fita de pedres que marca el punt més elevat. És un cim de pas entre entre el Puigmal i el Pic de Segre.


Pic Petit de Segre, 2812 metres

Continuant per la carena es troba el camí que marxa cap al Puigmal de Llo, ja en territori francès. A la bifurcació cal continuar en direcció NE fins al Pic de Segre.

Pic de Segre (2848 m). Cim més ampli que el Pic Petit de Segre amb una imatge de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs. Bones vistes del Puigmal i de la Vall de Núria.

Pic de Segre, 2848 metres

Des del cim es pot veure el camí a seguir. En primer lloc cal anar perdent alçada suaument fins al Coll de Finestrelles

Pic de Finestrelles al fons
Coll de Finestrelles (2604 m). Important coll de muntanya que uneix la Vall de Núria amb Llo (en territori francès).

Des del coll, punt més baix de la carena, cal remuntar l’alçada perduda en direcció NE. En primer lloc es passa per sota el Puig del Coll de Finstrelles i es continua fins al Pic de Finstrelles.

Pic de Finestrelles (2829 m). Cim situat darrera del Santuari. El seu nom es deu a la vista que s’obté des de les finestres del Santuari. Per tant, és el veritable taló de fons de la Vall de Núria.

Pic de Finestrelles, 2829 metres
La carena perd alçada molt lentament fins al Puig de Núria.

Vall de Núria a baix
Puig de Núria (2794 m). Segon cim secundari de la travessa.

Puig de Núria, 2794 metres
Continuant en direcció NE cal arribar al Coll d’Eina. Però abans cal passar per un altre cim secundari.

Puig del Coll d’Eina (2775 m). De nou un altre cim secundari de característiques molt similars al Puig de Núria.

Des d’aquest puig cal baixar, ara sí, fins al Coll d’Eina. El coll es troba just a sota i s’hi arriba en pocs minuts.

Coll d'Eina, Pic d'Eina i Pic de Noufonts

Coll d’Eina (2684 m). Aquest coll torna a ser un important nexe d’unió entre la Vall d’Eina i la Vall de Núria i zona de pas de l’HRP.

De nou, cal tornar a guanyar l’alçada perduda fins al Pic d’Eina. Cal destacar que el cim es troba desplaçat del camí que ressegueix la carena principal.

Camí fins al Pic d'Eina
Pic d’Eina (2786 m). Cim ample que ofereix una bona panoràmica de la Reserva Natural d’Eina (que quedarà per la propera vegada) amb la Torre d’Eina i el Cambradase.

Pic d'Eina, 2786 metres

Retornant al camí principal, cal iniciar la pujada al Noufonts. Aquesta ascensió sembla costosa degut al cansament que es va acumulant a aquestes alçades de travessa però es va assolint a poc a poc.

Pic de Noufonts

Pic de Noufonts (2861 m). Segon cim més alt de la travessa i un dels cims més bonics de la zona.

Pic de Noufonts, 2861 metres

Un cop assolit aquest cim cal baixar fins al Coll de Noufonts. Aquest es troba bastant avall respecte el cim per una baixada pedregosa que et fa estar atent d’on poses els peus.

Coll de Noufonts (2658 m). Al mateix coll s’hi pot trobar l’única barraca que hi ha en tota la travessa. Sempre pot servir de refugi en cas de mal temps.

Barraca al Coll de Noufonts

El Puigmal ja queda lluny

Continuant en direcció SE, em dirigeixo a trobar el cim de Noucreus. La sorpresa és que hi ha 3 cotes d’alçada molt semblant al voltant del camí carener amb fites de pedres al seu cim. Per tant, no estic segur de quin dels tres és el que es considera el cim realment.
Pic de Noucreus (2799 m). Cim poc definit que es troba a prop del coll de Noucreus.


Coll de Noucreus (2775 m). Coll de muntanya que es reconeix per les seves 9 creus de ferro clavades al mateix coll.

Coll de Noucreus
A pocs minuts es troba l’últim cim del dia, el Pic de la Fossa del Gegant.

Pic de la Fossa del Gegant

Pic de la Fossa del Gegant (2801 m). Últim cim del dia i ofereix una àmplia visió dels Pics de la Vaca i del Pic de l’Infern al fons.

Pic de la Fossa del Gegant, 2801 metres

Pics de la Vaca i Pic de l'Infern al fons


Retorno al coll de Noucreus i em plantejo si continuar fins al Pic de Fontnegra o bé baixar directament fins a Núria. Veient com està el dia, tapant-se cada vegada més, i que el cansament ja comença a ser important, decideixo baixar cap a Núria i deixar el Pic de Fontnegra per una altra ocasió.

Pic de Fontnegra


El Coll de Noucreus ja queda enrera 

Finalment, només queda la millor part del dia....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada