13 d’ag. 2010

Dent d'Orlú, 2222 metres

Introducció
Situada a l’extrem oriental de l’Arieja, molt propera a la comarca del Capcir, hi ha la Reserva Natural d’Orlú. Aquesta reserva va ser creada el 1947 i actualment disposa de 4150 hectàrees. Al cor de la reserva s’alça la Dent d’Orlú. Un cim de formes piramidals que, tot i la seva modesta alçada, presideix aquesta reserva natural així com la Vall d’Ax amb el riu Oriege.
Aquest cim té dues vessants molt diferenciades. Per una banda hi ha la vessant nord que ofereix unes rutes senzilles resseguint formes suaus. I per l’altra banda té la vessant sud amb parets que es desplomen més de mil metres sobre el riu Orièja.
Per tant, és un cim que ofereix nombroses possibilitats tant pels excursionistes com pels escaladors.

Fitxa Tècnica

Punt de sortida: La Forja d’Ascou. Final de la pista (1515 m)
Punt d’arribada: La Forja d’Ascou. Final de la pista (1515 m)
Horari: 3h 30 min (pujada i baixada)
Desnivell: ± 700 m
Alçada: 2222 m
Material: No es necessita material específic durant els mesos de bon temps.
Dificultat: Baixa. Compte si es realitza l'ascensió durant l'hivern perquè s'assoleix el cim per la vessant nord.


Accés
Per accedir al punt de partida cal agafar la carretera N-20 des de Puigcerdà direcció a Porta i Ax les Thermes. Des d’aquí continuar per la D-613 direcció a Quillan i, finalment, cal agafar la D-22 primer fins a Ascou i posteriorment a Goulours. Aquí, es troba l’estany i el càmping “La Forge d’Ascou” i des del càmping surt una pista que voreja l’estany i continua durant uns 5 km fins a una rotonda on es pot deixar el cotxe.


Ruta

Pàrquing (1515 m).
Darrera dels cartells indicadors surt un camí que es dirigeix a un prat i un rierol.

Travessa aquest petit riu i s’endinsa en un bosc de pi i faig. Aquest primer tram de camí, marcat sempre per marques grogues, guanya alçada ràpidament i en fortes llaçades.
Transcorreguts uns metres s’arriba a un nou prat des d’on es pot contemplar la figura de la Dent d’Orlú.

Dent d'Orlú

Després de creuar aquest prat cal tornar internar-se al bosc on, de nou, el camí continua guanyant alçada amb facilitat. La vegetació en aquest tram és densa i variada.


Serrat de la Llau (1845 m). Punt carener i sortida del bosc més frondós. En aquest punt, s’obre una gran vista de la Dent d’Orlú i dels seus vessants.

Serrat de la Llau

El camí es dirigeix cap al cim seguint la carena. En aquest moment, el desnivell és suau i el camí està envoltat de vegetació baixa, fet que permet gaudir d’una bona vista en tot moment.

Coll de Brasseil (2000 m). Cruïlla de camins. Cap al dreta surt el camí que seguim fins al cim, mentre que per l’esquerra, el camí continua seguint la base de la Dent d’Orlú fins al Coll de l’Egue.

Coll de l'Egue

Seguint el cartell indicador, es continua cap a la dreta. En aquest punt, només falten 222 metres fins al cim. Però cal dir que es pugen pràcticament en vertical. Així, no es tarda en començar a ascendir entre roques i vegetació baixa fins al cim. El camí continua marcat amb marques de color groc i no ofereix cap dificultat però cal ajudar-se de les mans en algun moment, sobretot al final.

Últim tram de pujada

Ja queda menys!!

La carena vista des de la pujada final


Dent d’Orlú (2222 m). La vista des del cim és àmplia en totes direccions. Des del cim es domina la Vall de l’Oriege, situada sota els nostres peus, i davant hi ha la Reserva Nacional d’Orlú amb el Llac de Naguille.

Dent d'Orlú, 2222 metres
Vall d'Oriege

Llac de Naguille




La tornada es realitza pel mateix camí.

3 comentaris:

  1. Me paso la vida diciendo " voy a ir, voy a ir, voy a ir... y no voy ". Ya veo que me estoy perdiendo una buena.

    No paráis ¿ eh ?

    ResponElimina
  2. Cuando decidas ir no te defraudará, te lo aseguro.
    Un saludo!

    ResponElimina
  3. El tenim a la llista d'aquest estiu... a veure què tal.

    ResponElimina