27 d’ag. 2010

Les Agudes, 1703 metres (Circular des del Convent de Santa Fe)

Introducció
El Montseny és el massís muntanyós més alt de la serralada litoral catalana i s’alça entre les comarques de la Selva, el Vallès Oriental i Osona. A més, el Massís del Montseny va ser declarat Parc Natural l’any 1987 i destaca per la seva extraordinària biodiversitat i la gran quantitat de paisatges que el conformen: des dels grans boscos típicament mediterranis dominats per les suaus temperatures i càlids estius fins a boscos més típics de regions septentrionals degut al clima plujós i humit que es troba per sobre dels 1000 metres. Aquesta varietat de vegetació dóna una tonalitat de colors i de canvis de llum fantàstica depenent de l’època de l’any.

Les Agudes és, amb els seus 1703 metres, el sostre de la comarca de la Selva i el segon cim altitudinalment més important del Massís del Montseny. Aquest cim, que mostra dues vessants ben diferenciades, s’alça a l’extrem nord de la carena que enllaça el Turó Gros (1646 m), el Puig Sesolles (1674 m), el Turó de l’Home (1707 m) i el mateix cim de les Agudes. Pel seu aspecte, però, és el cim més atractiu i característic del Montseny. Malgrat que no es veu d’aquesta manera si es mira pel vessant sud, ja que només s’eleva uns metres de la carena, sí que es mostra més atractiu des de les altres vessants, ja que es desploma fins a les valls de Sant Marçal, d’Arbúcies i de Santa Fe, donant-li un aspecte interessant.

Les Agudes és un cim sense vegetació, on es mostra la roca viva formant crestes i canals de gran verticalitat. Per aquest motiu, les seves vies d’ascens són vies d’escalada o grimpada, excepte les de la seva cara sud. Per aquesta vessant, l’ascens és una suau pujada seguint la cresta. Pel que fa a la gran quantitat de vies de grimpada que es poden seguir, destaca la cresta dels Castellets. Aquesta es projecta des de la cara Nord Oest i mor al Coll de Sant Marçal.

Accés
Des de l’eix transversal (carretera C-25) sortir per la sortida de Coll de Revell. En arribar a la rotonda, continuar en direcció a Viladrau per la carretera GI-543. Finalment, prendre la carretera BV-5114 que es troba a l’esquerra i que arriba fins a Santa Fe del Montseny.

El convent de Santa Fe, que s’ha escollit com a punt de partida de la ruta, és una petita i antiga construcció, tot i que ben conservada. Es troba a uns 2 km de l’escola de natura de Santa Fe en direcció cap a Viladrau, al costat mateix del trencant on surt un camí de terra que baixa fins a Coll de Te.


Fitxa Tècnica

Punt de sortida: Convent de Santa Fe (1227 m)
Punt d’arribada: Convent de Santa Fe (1227 m)
Horari: 3 hores
Desnivell acumulat: 470 metres
Alçada: 1703 metres
Condicions: Muntanya assequible en qualsevol època de l’any. És especialment recomenable durant la tardor.
Material: És important anar ben proveït d’aigua sobretot durant l'estiu.
Dificultat: Fàcil



Ruta
Convent de Santa Fe (1227 m). A la cruïlla entre la carretera que uneix Sant Celoni amb Viladrau i el camí que baixa cap a Arbúcies, es troba aquest petit edifici anomenat el Convent. Aquest punt, conegut com el Pla de l’Espinal, és una collada on es tanca la Vall de Santa Fe per la seva cara nord.



Sortida, a peu de carretera

Per començar aquesta ruta cal anar cap a la carretera i seguir-la uns metres en direcció N. Creuar la carretera i agafar la pista que puja en direcció SW pel mig del bosc.

Entrant a la fageda, la calor es fa suportable


Només entrar a la fageda surt un corriol més estret per la dreta senyalitzat amb marques de color vermell.

El camí transcorre entre falgueres i faigs

D'aquesta manera evitem les fortes llaçades que fa la pista. Aquest corriol, va creuant la pista i arriba fins a la font de Briançó.


Font del Briançó (1490 m). Situada al final de la pista, al peu dels corriols que porten a coronar tant Les Agudes com el Turó de l’Home. Tradicionalment, aquesta font, era considerada el naixement de la Riera de Breda. Actualment resta oblidada i en un estat molt lamentable.


Foto de grup (sembla que estem al banc de la plaça)

Al final de la pista, es deixa enrera la font i es segueix el camí que puja cap a la dreta, en direcció SW. En aquest punt s’abandona el camí que es dirigeix cap al Turó de l’Home i es continua en direcció NE seguint la diagonal que ofereix el vessant de les Agudes. Transcorreguts uns 15 minuts, el camí s’enfila cap al Coll de les Agudes guanyant el marge que resta fins a arribar-hi. En aquest tram de camí, el bosc va desapareixent fins a arribar primer a un bon mirador del Castell de Montsoriu i després al Coll de les Agudes.


Pantà de Santa Fe

Coll de les Agudes (1648 m). El Coll està format per una plana coberta d’herba, i s’estén a la carena que uneix aquest cim amb el Turó de l’Home. Arribats a aquest punt, es mostra una vista fabulosa del Matagalls.


El Matagalls


Per acabar d’assolir el cim, només resta una última pujada en direcció N pel rocam que condueix directament a la creu.


Les Agudes ja estan a tocar


Les Agudes (1703 m). És el sostre de la comarca de la Selva i ofereix una vista fabulosa de la seva vessant N. Al cim s’hi pot trobar una creu metàl·lica i Llibre de Visites.

Acabant d'esmorzar

Per continuar la ruta es pot tornar pel mateix camí o bé fer una circular per la carena fins al Turó de l'Home i baixar per l'Aveteda fins a la Font de Passavets. Optem per aquesta segona opció ja que és una circular molt bonica i allarga una mica aquesta curta ascensió.
Es retorna al Coll de les Agudes i es continua en direcció S-SW, ara seguint el GR-5.2, fins a la pista asfaltada del Turó de l'Home.


Coll de les Agudes amb el Turó de l'Home al fons

Coll Sesbasses (1645 m). Coll situat a sota el Turó de l'Home. Esplanada al costat de la pista per aparcar el cotxe. 


Les Agudes ja queden lluny...

...i ens desviem del Turó de l'Home



El camí surt a l'esquerra de la pista asfaltada. Ara es segueix un ample camí que va perdent alçada molt suaument. En aquest tram de baixada es continua seguint el GR-5.2, que no es deixarà fins a trobar la carretera. Quan la vegetació es comença a fer més densa es poden trobar alguns pous de gel al marge esquerra del camí. De tots ells, el que es troba en més bones condicions és el Pou del Comte.


El camí baixa suaument


L’Aveteda (1420 m). Extraordinari bosc d'avets. Aquest indret és una raresa ja que es fa extrany trobar un bosc d'avets d'aquestes condicions a latituds tan baixes i amb el clima d'aquesta zona.

La pista continua baixant en llargues llaçades entremig dels avets. A mida que anem perdent alçada aquests es convertiran en faigs fins a arribar a la riera i, posteriorment a la Font de Passavets.

Riera de Passavets



Font de Passavets (1200 m).  
Al costat del Pont de Passavets i la riera  
que porta el mateix nom es troba aquesta font, 
molt freqüentada, fins i tot massificada durant els 
caps de setmana. Es troba molt ben conservada enmig d’un pla de grans faigs.

Ara només falta seguir per la carretera durant uns 500 metres fins al Convent, punt d'inici i final de la ruta. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada