30 d’ag. 2010

Mini Marató de Calella de Palafrugell

Després de dos mesos d'"inactivitat" toca començar a posar-se en forma una altra vegada. Bé, la inactivitat d'aquest estiu ha estat relativa. Ja que durant el mes de juliol hem estat voltant i fent quilòmetres amb la furgo per Europa i durant el mes d'agost he pogut sortir a muntanya cada setmana. Però em refereixo a l'activitat de les curses populars i a les curses d'orientació.

Per anar agafant el to una altra vegada, el diumenge passat (29 d'agost) em vaig acostar a la Costa Brava, on es disputava la Mini Marató de Calella de Palafrugell. Un recorregut de 8600 metres ideal per poder veure el meu estat de forma i començar a agafar el rodatge per les properes curses d'orientació i per la gran fita d'aquest final d'any, la Behobia.

La sortida es va donar a les 9 del matí. A aquella hora la calor encara no era asfixiant i el vent, a estones, apretava amb força. Un total de 351 corredors de totes les edats estàvem preparats per prendre la sortida. Sortida. El ritme, com era d'esperar era alt, almenys en el primer quiòmetre, perquè tothom es deixa portar pel ritme dels capdavanters.

Els 2 primers quilòmetres van transcórrer per carrers de Calella de Palafrugell amb desnivell suau. Després d'aquests primers quilòmetres portava 8 minuts 32 segons de cursa, per tant, a un ritme de 4:16 el quilòmetre, una mica massa ràpid per aquests moments de temporada. En aquest moment vaig adonar-me que havia de centrar-me en la meva cursa i no deixar-me portar pel ritme dels altres corredors.

Entre el segon i tercer quilòmetre, es deixa l'asfalt per passar a pistes de terra i el desnivell va canviant, en alguns trams es puja suaument i en d'altres el recorregut és pràcticament pla. Intento portar el meu propi ritme fins al quilòmetre 5, ja que, segons m'havien comentat, a partir d'aquí comença el tram més dur de la cursa. Passo el km 5 amb 24:20, per tant a un ritme de 4:51 el quilòmetre. I començo a afrontar el km 6. Aquest és el més dur de tots els que porto fins ara. Ritme constant i anar fent. Després del km 6 torna l'asfalt i amb l'asfalt la pujada més dura de totes. Així que s'ha de guanyar el desnivell com es pugui.

Després d'aquesta última pujada, 2 quilòmetres de baixada fins a la platja de Calella. Aquí sí que ja no valen les concessions, s'ha de baixar amb totes les forces que et queden perquè ja no queda res més que aquesta baixada.

Entrant una altra vegada al poble, els ànims de la gent t'apreten fins a l'arribada. Al final 40 minuts i 9 segons. Esperava fer un temps entre els 40 i els 45 minuts. Per tant, me'n vaig molt content perquè he estat a les portes de rebaixar els 40 minuts. A veure si en una propera edició puc millorar aquesta marca!!

3 comentaris:

  1. No me digas que no has puesto fotos...

    Con lo que nos gusta en casa ese pueblo, ya hemos estado varias veces y el año que viene toca de nuevo

    ResponElimina
  2. Pues va a ser que no hay fotos....estaba solo para correr que ya sufrí bastante...
    Si quieres fotos de allí algún día de estos, vuelvo, y las hago.

    Un saludo!

    ResponElimina
  3. No no, si fotos ya tenemos de cuando hemos estado, solo que me hacía ilusión ver otras, ja ja ja ja

    Saludos

    ResponElimina