6 de set. 2010

Campionats de Catalunya 2010

Els Campionats de Catalunya d'orientació són unes dates assenyalades amb color vermell en el calendari anual. És cert que només poden optar a ser campions de Catalunya el corredors de la categoria èlit i jo estic molt lluny (a anys llum d'aquest nivell), però el fet de tenir dos dies de competició dóna un "plus" a qualsevol cita orientadora. L'ambient d'aquestes curses és un ambient "fitero" al 100%.

Aquest any, els campionats s'han disputat als boscos del Berguedà. Per tant, tornem cap a aquelles terres que ja vam trepitjar en dues ocasions abans de la parada estiuenca. Ens esperaven el boscos de Capolat, molt a prop de Berga, on es van disputar les curses de mitja i llarga distància. I per acabar de rematar el cap de setmana, es va disputar una cursa esprint pels carrers de Berga. 

Per tenir més informació de la competició, es pot visitar la pàgina web oficial de la cursa creada pels propis oganitzadors.

Mitja distància
Dissabte al matí vam començar amb la cursa de mitja distància. Com era de preveure, va ser un traçat curt però bastant tècnic on el mínim error durant la cursa ja et condemnava a un mal resultat.
Feia dos mesos que no agafava un mapa, així que els nervis per començar la cursa anaven augmentant amb el pas dels minuts i com que no podia sortir fins tard, molt tard, quan vaig arribar a la zona de sortida estava molt nerviós. Com serà el mapa? Com serà el terreny? Serà molt tècnic?


Amb tot això, prenc la sortida a les 10:54. La primera lectura de mapa em va agradar. El triangle estava situat en una cruïlla de camins i a partir d'aquí podia seguir el camí fins a la primera fita. Una primera fita senzilla sempre ajuda a agafar confiança i si pots afegir-hi una segona i una tercera fita sense problemes encara ajuda més a tranquilitzar-te. D'aquesta manera vaig poder tornar al ritme de curses amb confiança. Però, de vegades, l'excés de confiança és dolent i et porta a relaxar-te massa. I això és el que em va passar a la fita 5, on vaig cometre un error de 3 minuts. Massa temps per una cursa tant curta. I al final, un altre error de 2 minuts a la fita 13 van acabar determinant la cursa.

Al final, tot i els errors comesos, acabo la primera cursa amb 40:30. No és un mal temps, però estic a la sisena posició. La llàstima és que estic massa lluny del primer classificat (32:35). Tot i això, estic content amb la meva cursa perquè l'estiu ha estat molt llarg i dos mesos sense agafar un mapa, es noten.

Esprint 
I dissabte a la tarda, sense massa temps per recuperar-te de la cursa del matí, baixem a Berga per córrer l'esprint pels carrers del centre de la ciutat. Com era d'esperar, tots el carrers fan pujada (o baixada depèn de com es miri). Per tant, els trams d'escales es noten a les cames.




A la cursa esprint només hi ha dues categories: homes sènior i dones sènior. D'aquesta manera, et pots comparar amb tothom que disputa aquesta prova. És evident que les diferències entre uns i altres són molt grans però és una manera divertida de passar la tarda. A més, entre els companys del club hi havia una "porra" en joc: qui faci l'esprint de l'esprint (és a dir, l'última part de la cursa) més lenta, paga una ronda de cerveses a tots el participants.

Bé, de la cursa, no hi ha gaires coses a comentar, només que, com era d'esperar, el desnivell va ser prou important i el cansament acumulat del matí va passar factura en algun tram de la cursa. Al final, acabo amb 21:22 en la 50ena posició.
I la cervesa.............no la va pagar ningú degut a un problema de desincronització de l'última fita. Els parcials no quadraven dels uns amb els altres i no hi va haver manera de saber el temps real de cadascú.

Llarga distància
I diumenge al matí, llarga distància. El traçat d'aquesta cursa permetia una bona lectura de mapa i l'elecció de ruta era molt important. En aquest cas em va tocar sortir d'hora.


Surto pensant que seria una cursa llarga. I no em vaig equivocar, perquè vaig cometre una errada a la tercera fita. Bé, va ser tant gran que potser l'hauríem de posar en majúscules, així que en direm ERRADA. No vaig trobar la fita, tot i passar-hi pel costat i, a mesura que anava passant el temps, els nervis fan que perdis tota situació en el mapa. A final vaig acabar abandonant la cursa i vaig acabar el recorregut tranquil·lament, com un entrenament.

Com a conclusió dels dos dies, estic content amb la cursa de mitja distància però decebut amb la cursa llarga. Però no deixa de ser un esport i d'aquí a uns dies hi haurà més curses, més fites, més mapes i, sobretot, les mateixes ganes de passar-ho bé que vam tenir aquest cap de setmana.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada