20 de set. 2010

Taga 2040 EVO

Des de ja fa uns quants anys, la Unió Excursionista Sant Joan de les Abadesses organitza aquesta cursa de muntanya. Enguany arriba a la seva XI edició i ja era hora que em decidís a provar-la. No ens enganyem, és una prova dura. Són 22,640 km amb un desnivell acumulat positiu de 1718 metres i el temps màxim per realitzar la cursa són 5 hores.

Mapa de la cursa


Perfil del recorregut


A les 8 del matí, al passeig Comte Guifré de Sant Joan de les Abadesses ja es podia respirar ambient de cursa. La gent acabava de recollir el seu dorsal, últimes informacions de l'organització i exercicis d'escalfament dels corredors. A les 8:45 sortida de les dones. I a les 9 en punt sortida dels homes. Quan entro a la zona de sortida em venen els nervis previs a la cursa, però ara ja és massa tarda, tant sols escoltar els consells dels "veterans" de la prova i esperar el tret de sortida, que no tarda en fer-se sentir.

Comença la prova i ens dirigim cap a la sortida del poble, en aquests moments és important agafar una bona posició perquè molt aviat comença la pujada per corriols estrets i és molt difícil avançar. A partir del km 2 el camí comença a pujar i començo a alternar trams on puc córrer amb d'altres on he d'anar caminant. La pujada es va intensificant fins arribar al km 6, on el pendent ja és considerable fins al Puig Estela.

Al km 8 passo pel cim del Puig Estela, miro el temps, 1h 40 minuts. Ara toca un tram de baixada on esperava poder recuperar forces. Però no és així ja que les roques de la carena estan molles i s'ha de vigilar molt si no vols prendre mal. Quan s'acaben les roques i s'agafa el llom més suau començo a trotar una mica fins a la Portella. Des d'aquest punt, s'ha de tornar a afrontar un altre tram de pujada fins al Taga. pràcticament 300 metres de desnivell en poc més de 1,5 km. L'arribada al cim del Taga es fa molt dura però aprofito l'avituallament per recuperar forces. En aquests moments porto 2h 24 minuts de cursa i falta la baixada fins a Sant Joan de les Abadesses.

En començar la baixada, però, també comencen les rampes als bessons. Intento anar tant ràpid com puc, dosificant les forces, o millor dit, tant ràpid com em permeten les rampes a les cames. Cada vegada queda menys camí per fer. Al final, entrada al poble, per fi, i últims moments de la cursa amb les forces al límit. En el moment de creuar la meta el crono marca 4h 9 minuts. 

Al final de tot queda fer la valoració de la meva primera cursa de muntanya i reflexionar sobre com ha anat i com m'he sentit personalment. En primer lloc, el recorregut és dur, on no tens cap tram sense desnivell on poder recuperar les forces o descarregar les cames. I per altra banda, he de millorar bastant en aquest tipus de curses però les sensacions generals han estat prou bones. L'any vinent intentaré tornar-hi i baixar de les 4 hores. A veure si puc cumplir aquest objectiu.

1 comentari: