10 d’oct. 2010

Cursa del Carrilet d'Anglès

La setmana passada, buscant alguna activitat per fer aquest cap de setmana, vaig trobar la cursa del Carrilet. La proposta em va semblar interessant per dos motius: era relativament a prop de casa i la distància em va semblar prou bona (9 km). A més, al comentar-ho amb altra gent, va resultar que els que l'havíen corregut, van quedar molt satisfets amb el recorregut. Així que "no hase falta desir nada más" que diria un entrenador de futbol.

Però tot semblava massa bonic. Només ho podia espatllar la previsió meteorològica. I aquesta no podia ser pitjor. Es presentava una perturbació de les potents que posava tota la Península de potes enlaire amb risc de ruixats molt forts a algunes comarques. 

De fet, durant la nit m'ha despertat algun tro i he comprovat que les pluges ja eren aquí. En aquests moments, en què només pots obrir un ull, m'estava plantejant la possibilitat de quedar-me dormint. Però a les 7 m'ha sonat el despertador i, com que no plovia, he decidit anar cap a Anglès i esperar l'hora de començar a córrer. Al cap i a la fi només és aigua.

Quan arribo allà, no plou però pot començar en qualsevol moment. Així que vaig a fer la inscripció i m'informen s'ha modificat el recorregut i no es va cap a Bonmatí (com era costum) sinó cap a Pasteral i la distància ha passat a ser de 11 km (tot i que al final eren 10,300 km). 

A les 9:30 puntuals i amb algunes gotes fines es dóna la sortida. Aquesta vegada intento no deixar-me portar pel ritme dels de davant perquè sé que m'acabarà passant factura. Agafo un ritme on em sento còmode a 4:25 al km i el mantinc durant els 4 primers quilòmetres. Durant l'inici la pluja s'ha mantingut en un xiri-miri molt suau. A partir d'aquí, ja pugem fins a Pasteral i intento dosificar-me, baixant el ritme de cursa. Arribant a Pasteral ha començat a ploure amb més intensitat, tot i que en cap moment ha molestat.
A partir del km 7 ja tornem a agafar el carrilet fins a la Cellera i, finalment a Anglès. Aquests quatre últims quilòmetres es fan molt bé i augmento el ritme tot el que puc però conscient que encara queda una bona tirada fins a la meta. Ara ja comença a afluixar la pluja i em sento molt còmode, així que com més m'acosto a la Cellera, més augmento el ritme. I l'últim quilòmtere el faig tan ràpid com puc (a 4:00) fins a la meta.

Al final, he fet un temps de 48:30. La veritat és que estic molt content de com m'he sentit durant tota la cursa, ja que no he patit en cap moment.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada