15 de nov. 2010

Behobia - Sant Sebastià: "Gallina de piel"

M'havien explicat moltes coses de la Behobia. Que era la cursa popular amb més participació de la Península, que la gent està animant contínuament als corredors, que la gaudiria com poques curses. Però quan hi ets t'adones que tot el que t'han explicat queda curt.

La cursa va començar al mes de juny, quan vaig intentar fer la inscripció i vaig quedar fora. Ja no quedaven places lliures. Aleshores, i sense saber tot el que movia en realitat aquesta cursa, ja vaig veure que era més que una cursa popular. Només em quedava una mínima esperança, estava a la llista d'espera. I aquesta mínima esperança es va transformar en realitat al mes d'agost quan em comunicaven que podia inscriure'm. A partir d'aquell moment vaig començar a entrenar per fer un paper digne a la cursa, perquè 20 quilòmetres són molt i si no vas ben preparat els pots pagar molt cars.

Quan anava cap a Behobia el diumenge al matí ja vaig començar a tenir constància de tot el que es movia. Autobusos plens de gent, corredors caminant pels carrers de Behobia...i tot això 2 hores abans de començar a córrer. I arribant a la zona de sortida, quan veus la infraestructura que tenen muntada amb pantalles, megafonia i camions-consigna preparats, t'adones que "es respira esport per tots costats", com va dir en Fernando arribant allà. 

Una vegada preparat, l'espera es fa llarga. Són aquells moments on el temps sembla que passi més lent. Però a les 11, quan surten els primers corredors tot s'accelera. I quan el teu grup de sortida comença a avançar fins a la línia de sortida i sents els crits dels corredors, t'adones que alguna cosa està passant.

Durant el km 1 no em vaig notar del tot còmode. Em notava les cames molt carregades. Però aquesta sensació es va esvaïr de seguida. Després de passar el primer parcial amb 5:45 vaig veure que podia apretar una mica més i a l'entrar a Irun, amb els crits de suport de la gent, em vaig oblidar de les cames. 

Entre el km 2 i el km 4, primeres pujades fins a Ventas. Aquí vaig començar a agafar un ritme còmode de 4:55 al km, que vaig anar mantenint durant la cursa. Arribant a Ventas, una curta baixada per agafar forces que són útils a la pujada de Gaintxurizketa. Aquest tram de pujada no és dur però és un tram bastant llarg on portar un bon ritme de pujada és clau. Així quan arribes al km 8 ja has superat la cota màxima de tot el recorregut i després has d'afrontar una zona molt divertida coneguda com "els tobogans". En aquest tram vas alternant trams de pujada amb altres de baixada fins arribar a Lezo. Des de Lezo, un tram de cursa pla passant per Pasaia i al final una última pujada de les que fan mal per entrar a Donosti per acabar arribant fins al Boulevard. 

En general, i deixant a part el primer quilòmetre, les sensacions van ser de molta comoditat i això fa que pogués gaudir de l'ambient en tot moment. L'ambient no es pot descriure, crec que s'ha de viure. I tot el que et poden dir queda curt quan veus la quantitat de gent que hi ha en tots moments animant, cridant, inclús cridant als corredors pel nom encara que no et coneguin. Això sí que et dóna ales per arribar fins a l'arribada i no els Red Bull!!!

Algunes dades de la cursa
Posició final: 7795
Posició categoria: 4775
Parcial km 5: 25' 29''
Parcial km 10: 50' 03''
Parcial km 15: 1h 13' 26''
Temps final: 1h 37' 07''

Per últim, un parell de curiositats. En primer lloc, el Diario Vasco donava la possibilitat d'entrar el teu dorsal i et treien la portada personalitzada:


I la notícia on apareix el meu nom al diari (aquesta no està trucada). 

(Mikel: Mila ezker, por la noticia)

5 comentaris:

  1. Que bien te haces entender Marc, fue un placer compartir aquellos momentos con vosotros.
    Muchas felicidades por la carrera, fuisteis todos unos valientes, un beso muy grande a Nuri.

    ¡¡ Aupa aupa Txapeldun !!

    ResponElimina
  2. Muchas gracias Fernando por todo lo que has hecho por nosotros este fin de semana y por la agradable compañía.
    Espero veros pronto por aquí. Recuerdos a Marta y un beso a Andrea y a Marina.

    Salut!

    ResponElimina
  3. Nos vemos en la Cursa dels Nassos?¿? Yo a ver si me apunto a la de BCN...;)

    ResponElimina
  4. Yo voy a la de Girona. Pero si vienes por aquí, de esta vez no pasa que quedemos para tomar una caña!!!!

    ResponElimina
  5. Buena carrera Marc.........la pena fue el diluvio que tuvimos que soportar y no solo nosotros si no también los que nos estuvieron animando.
    Un abrazo.

    ResponElimina