19 de des. 2010

Mont Perdut, 3355 m. Ascensió clàssica per la Pradera d'Ordesa

Introducció

La Vall d’Ordesa va ser declarada Parc Natural l’any 1918. Al principi, el Parc tenia una extensió de 2.100 hectàrees i no va ser fins al 1982 que es va ampliar fins a les 15.508 hectàrees actuals i prengué el nom de Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut. 

El Parc està dominat pel Massís del Mont Perdut. Aquest pot presumir de ser la màxima elevació calcària d’Europa Occidental i està format per tres cims: el Mont Perdut, el Cilindre i la Soum de Ramond. Des dels cims deriven les quatre valls que conformen aquest espai natural: Añisclo, Escuaín, Ordesa i Pineta. 

El paisatge ens mostra un gran contrast entre la part alta i la part baixa. Per una banda, la part superior està formada per deserts kàrstics on l’aigua escasseja completament. Tant és així que tota l’aigua que prové de la pluja i del desglaç filtra a través d’esquerdes interiors de la roca. Per altra banda, la part inferior mostra un paisatge molt més ric en vegetació i aigua, ja que tota l’aigua de la part superior brolla a les parts baixes de les valls formant salts d’aigua, canons i fonts. 

El Mont Perdut és un bon mirador de tota aquesta gran extensió i dels Pirineus Centrals en general. A més, és el tercer cim més elevat de tota la Serralada. Amb tots aquests arguments, no és d’estranyar que sigui un dels cims més freqüentats o, fins i tot massificats, dels Pirineus. No obstant, aquesta ascensió és totalment recomanable durant els mesos d’estiu, ja que el camí està lliure de neu; en canvi, pot resultar perillosa quan la neu i el gel hi fan acte de presència.



Fitxa tècnica
Punt de sortida: Pradera de Ordesa (1330 m) 

Punt d’arribada: Pradera de Ordesa (1330 m) 
Alçada: 3355 metres
Horari: 7 h 30’ (només anada)
Desnivell: 2025 metres 
Condicions: Muntanya assequible a l’estiu per qualsevol excursionista amb un mínim d’experiència en alta muntanya. 
Material: Roba d’abric, crampons i piolet. 
Dificultat: Mitjana si es realitza l’ascensió a l’estiu, quan ja no queda neu a la part final. També és recomanable partir l’ascensió en dues jornades. Si es vol fer aquesta ascensió a l’hivern cal anar amb molt de compte amb “la Escupidera”.

Accés
Per accedir a la Vall d’Ordesa cal anar fins al petit poble de Torla, al qual es pot accedir per Aínsa (45 km) o bé per Biescas (26 km). Quan s’arriba a Torla es troba un gran aparcament a la dreta, tot i que a l’estiu pot estar totalment ple de cotxes. 
Cal indicar que l’accés de turismes al parc està tancat durant les vacances de Setmana Santa i durant els mesos de juliol, agost i setembre. Des de Torla es tenen dues opcions: pujar caminant fins a la Pradera de Ordesa (uns 8 km) o bé agafar un autobús a l’entrada de l’aparcament pels cotxes.


Ruta
Dia 1 

Pradera de Ordesa (1330 m). Gran aparcament per autobusos, zona de picnic i bar. Aquesta zona acostuma a estar molt plena de gent, sobretot als mesos d’estiu. 

Des de l’extrem est de l’aparcament, es pren un camí ample que surt en direcció SE i s’endinsa al bosc. El camí, al principi sense gaire desnivell, transcorre pel marge dret del riu Arazas. (Transcorreguts uns deu minuts, es troba la variant que permet arribar al refugi de Goriz per la “Senda de los Cazadores”; la variant es pot agafar a través d’un pont de fusta a la dreta que travessa el riu.) 


En aquest cas, s’opta per pujar pel camí que passa pel Circ de Soaso. Per tant, es continua recte pel camí ample i fressat durant poc més de 1h 30’. 

Grades de Soaso (1650 m). Aquesta part del riu Arazas presenta una zona de salts d’aigua de gran bellesa ja que la roca es troba molt erosionada i pren formes molt arrodonides. Aquest tram del camí es converteix en un excel·lent mirador del riu i del Mont Perdut. Per aquest motiu, acostuma a estar molt ple de gent. 



Una vegada s’arriba a les Grades, el camí comença a guanyar alçada a través de curtes llaçades, fins a arribar al capdamunt d’aquestes grades. Continuar pel camí a través d’una gran plana en direcció NE fins al refugi que es troba a l’esquerra del camí i, posteriorment a la Cola de Caballo que cau pel fons esquerra de la vall. 



Es travessa el riu per un pont metàl·lic i, arribats a aquest punt es presenten dues possibilitats per superar el desnivell del fons de la vall. Per una banda, es pot prendre un camí que puja amb fort desnivell pel marge dret; per altra banda es pot continuar cap a les “Clavijas de Soaso” que s’enfilen a través de cadenes i bones preses guanyant l’escaló que separa de la part alta de la vall. 



Continuar durant uns 45 minuts per un camí, ja més estret, que permet arribar al refugi de Goriz. 

Refugi de Góriz (2200 m). Refugi de la Federació Aragonesa de Muntanyisme. Consta de 72 places i està guardat tot l’any. De totes maneres, durant la temporada d’estiu és molt complicat trobar-hi lloc per dormir. Per aquest motiu, és fàcil trobar moltes tendes muntades als voltants del refugi. 



Dia 2 

Refugi de Góriz (2200 m). 
Sortint del refugi, agafem el camí que passa pel costat de la font d’aigua i de l’estació meteorològica i es comencem a guanyar alçada molt suaument en direcció E seguint les fites. 

Després d’uns 10 minuts de suau pujada, el camí va en direcció N pujant per unes grades calcàries on serà necessari ajudar-nos de les mans en algun tram. Als 2360 metres s’assoleix un petit replà i el camí es comença a dirigir cap a la vall entre el Mont Perdut i el Cilindre. Continuant per aquest tram de suau pujada,  ens dirigim cap a la dreta fins al costat de la paret i seguim el camí que, en fortes llaçades, ens portarà fins a un esglaó. Es supera aquesta roca grimpant en diagonal cap a la dreta. I, finalment, continuem cap a l’esquerra en direcció N. 

S’entra a la zona anomenada "caos de roques". Cal seguir les fites de roca que ens permeten travessar aquest tram i ens condueixen fins a un nou replà rocós a 2760 metres. Continuem en direcció N fins al llac gelat on s’hi arriba després de superar alguna grimpada senzilla. 


Llac Gelat (2980 m). Situat sota el Coll del Cilindre, aquest llac es troba bona part de l’any gelat o bé cobert de neu. Les seves aigües donen lloc a la cascada de Gavarnie. Des d’aquest punt, mirant en direcció SE, ja s’aprecia la pujada final cap al cim. 


Girar a la dreta, en direcció SE, per la cresta que puja pel marge dret de la canal, gelada gran part de l’any.

Cilindre de Marboré amb el Llac Gelat als peus

Pujar durant uns 15 minuts per la cresta i, quan aquesta s’acaba, continuar la pujada per la sempre incòmode tartera fins al coll, a la cota de 3300 metres.



Girar a la dreta i acabar de superar el curt tram que queda fins al cim. 

Mont Perdut (3355 m). Tercera alçada dels Pirineus i mirador esplèndid dels Pirineus Centrals (Ordesa, Posets, Maladeta, Munia, Cilindre, Vignemale, Balaitous, Infierno,...).



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada