5 de des. 2010

Puigmal, 2910 m (Collada de Fontalba)

Introducció

El Puigmal és un dels cims de les comarques de Girona que supera els 2900 metres. Per tant, estem parlant del sostre de la comarca del Ripollès i segon cim més alt dels Pirineus gironins. Fins i tot va ser considerat el cim més alt del País per molts llibres de geografia de Catalunya. 

Morfològicament, està format per una gran extensió de terreny provocant pendents suaus i poc pronunciats en totes les seves vessants. Aquesta forma, doncs, li dóna una estètica de muntanya gran, enorme, totalment contraposada a la idea de cim alt i esvelt que s’associa a aquest tipus de cims. 

Així, doncs, les suaus vessants que té li donen una gran varietat de vies d’accés tant des de la vessant catalana com francesa. Aquest fet, unit a l’alçada prou considerable d’aquesta muntanya, i que es troba situat a prop d’una zona molt visitada com és el Santuari de Núria, fa que sigui una de les muntanyes més visitades de Catalunya, tant a l’estiu com a l’hivern. 

Finalment, és important remarcar que el Puigmal pot arribar a ser un cim molt perillós quan la boira, el gel o el vent hi fan acta de presència. Degut a la seva situació, cal parar molta atenció al vent, ja que és una zona molt castigada per la tramuntana.


Accés 

Per arribar fins a Queralbs cal seguir la carretera N152, que enllaça Ripoll amb Puigcerdà, fins a Ribes de Freser. Entrar a Ribes pel pont que travessa el riu Freser i, just després de creuar el riu, seguir-lo per la seva riba dreta en direcció cap al centre del poble. En el següent pont continuar recta, sempre seguint els indicadors que porten fins a Queralbs. Una vegada es deixa enrera Ribes de Freser, cal continuar durant uns 7 km per la carretera GIV5217 fins a Queralbs. Abans d’entrar al nucli de Queralbs cal creuar la via del cremallera i continuar fins al mateix poble. A l’entrada de Queralbs cal agafar el primer carrer que baixa per la dreta fent un fort revolt. En el mateix revolt ja es troba l’indicador fins a Fontalba. Continuar per aquesta mateixa pista durant 11 km. Una vegada s’arriba a la Collada de Fontalba es troba una explanada per poder aparcar el cotxe.


Fitxa Tècnica 
Punt de sortida: Collada de Fontalba (2074 metres)
Punt d’arribada: Collada de Fontalba (2074 metres)
Horari: 4 hores (anada i tornada)
Desnivell: 840 metres
Alçada: 2910 metres
Condicions: Muntanya assequible en qualsevol època de l’any. Cal parar especial atenció a la boira, el gel i el vent, ja que poden esdevenir molt perillosos.
Material: Raquetes, crampons i piolet en condicions hivernals.
Dificultat: Fàcil

Ruta

Collada de Fontalba (2074 m). Aquest punt es pot considerar un bon punt de partida per dues excursions clàssiques d’aquesta zona dels Pirineus. Per una banda, es pot accedir a la Vall de Núria amb poc més d’una hora i sense haver de superar gaire desnivell. Per altra banda, és el punt de partida d’una de les ascensions al cim del Puigmal. 



Per començar l’ascensió cal prendre el camí, que parteix de la mateixa collada i que marxa en direcció W, seguint la carena suau i herbada. Lentament, es va abandonant la carena i es gira en direcció NW, per acabar prenent direcció N. En aquest primer tram de pujada cal anar flanquejant la carena per un camí que, a estones, queda molt dissimulat. 

Es continua pujant, en direcció N, per la Solaneta de Fontalba fins a arribar al Collet sobre el Cingle de la Dou (2285 m), un replà que es troba a mitja pujada. Des d’aquest punt, cal continuar pujant per la carena rocosa en direcció W. 

Cim de la Dou (2470 m). Cim arrodonit i poc pronunciat amb un munt de pedres. Es troba situat al S del Puigmal i separa les valls de Fontalba i de Borrut. Tot i tenir poca alçada, pot presumir de tenir una vista fabulosa de les muntanyes del voltant i de part del territori català. A més, constitueix un excel.lent mirador del Puigmal, que es mostra a la seva cara NNW i que adquireix un color rogenc. 

Continuar en direcció NW, a través d’una lleugera baixada, fins al Coll de Fontalba.

Coll de Fontalba (2450 m). Coll ample que separa els cims de la Dou i del Puigmal. Mostra dues vessants diferenciades, per la dreta cau la Cometa de Fontalba d’aspecte més pedregós i pronunciat, per l’esquerra es troba la vessant del Borrut de corbes molt més suaus. A partir del Coll de Fontalba cal anar en compte amb el vent de component W que acostuma a bufar amb força. 


Des del coll s’ha de pujar en direcció NW per la carena, seguint en tot moment les fites de pedres que van marcant el camí. A mesura que es va avançant per la carena, el camí és cada vegada més clar. Transcorreguts uns minuts, la carena pren direcció NNW i el camí es converteix en una forta pujada.



A partir de la cota 2675 metres, es produeix una petita treva en la pujada i el camí esdevé planer durant un petit tram de carena. Cal aprofitar aquest instant per agafar forces i afrontar la darrera pujada forta de l’ascensió. Aquest tram s’enfila en curtes llaçades a través de la carena pedregosa guanyant alçada molt ràpidament.



Arribats als 2850 metres, el camí desemboca enmig de dos lloms molt arrodonits i pedregosos. A partir d’aquest moment ja es pot veure el cim del Puigmal. Continuar en direcció NW per un terreny planer al principi i en lleugera pujada al final fins arribar al cim. 

Puigmal (2910 m). 
“De puig en puig pel Coll de Finestrelles 
s’enfilen del Puigmal a l’alta cima 
tota la terra que el meu cor estima 
des d’ací es veu en serres onejar” 
Mn. Cinto Verdaguer 

Cim ample, arrodonit i cobert de roques. Mostra una gran creu de ferro forjat, un munt de pedres amb un pal metàl.lic, uns quants paravents fets de roques i un vèrtex geodèsic.



8 comentaris:

  1. Un clàssic, ja sigui des de Fontalba o des de Núria. Per la banda francesa, l'ascensió ja es una mica més punyetera

    Salut!

    ResponElimina
  2. Ei!
    Doncs sí, és un clàssic i encara no l'havia pujat. Estic d'acord amb tu, que per la banda francesa és molt més llarg i solitari, però té el seu encant.

    Salut!

    ResponElimina
  3. Me ha parecido muy buena idea eso de juntar fotos de diferentes salidas......
    Es una zona que no conozco pero quealgun día habra que hacerle una bisitica.
    Un saludo y a seguir dándole cañita.

    ResponElimina
  4. Gracias Gabi!
    Sabes lo que me pasa con esta cima, que no tengo muchas fotos de una misma salida. Así que o juntaba fotos de diferentes salidas o no tenía suficientes.
    Salut!

    ResponElimina
  5. Jo crec que he fet les tres rutes més importants: la de FOntalba, la de Núria i la de l'estació D'Err-Puigmal a França. Totes elles tenen el seu encant.

    ResponElimina
  6. Hola Marc!
    És cert. El Puigmal és un cim que, tot i ser senzill, té el seu encant es pugi per on es pugi i cada vessant té quelcom de diferent.

    ResponElimina
  7. Respostes
    1. Hola, és una ruta clàssica però compte amb el Puigmal en condicions adverses de boira, sobretot a l'hivern.
      Moltes gràcies pel comentari i salut!

      Elimina