12 de gen. 2011

Puig de Sant Marc (1327 m) i carena fins al Comanegra (1557 m) - actualitzat -

Introducció
L'Alta Garrotxa és un Espai d'Interès Natural amb una extensió de 32.865 hectàrees. Està situat al nord de la Garrotxa però també comprèn una petita part del Ripollès i de l'Alt Empordà, al Pre-Pirineu oriental. Aquesta zona es caracteritza pel seu relleu abrupte, predominat per les valls profundes amb cingleres i imponents parets.

Seguint amb els sostres comarcals, aquesta setmana hem visitat el Comanegra, punt més elevat de la comarca de la Garrotxa. Però com que un servidor ja l'havia pujat, hem optat per allargar la ruta fins al Puig de les Bruixes i el Puig de Sant Marc, així cadascú tenia els seus objectius particulars per aquesta ruta.


Fitxa tècnica
Punt de sortida: Basses de Monars (1262 metres)
Punt d’arribada: Basses de Monars (1262 metres)
Horari: 4 hores 
Cims: Puig de Sant Marc, 1327 metres
            Puig de les Bruixes, 1393 metres
            Comanegra, 1557 metres
Distància: 10,6 km
Desnivell acumulat: +776 metres
Material: No es necessita material específic. És important portar aigua ja que no es troben fonts en tot el recorregut.
Dificultat: Fàcil. 





Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta
Comencem la ruta a la zona de les Basses de Monars, concretament al costat de la primera de les basses que es troben a al costat de la pista, als peus del Comanegra. El sol encara no escalfa i el fred a aquesta hora del matí es fa notar.


Al sud de les Basses de Monars tenim una petita elevació, el Puig Ferriol.


Identificant alguns cims des de la zona de sortida.


Agafem la pista i en pocs minuts arribem a la segona bassa de Monars, a la dreta del camí.


La pista continua en lleuger descens i cada vegada menys apta per el pas de vehicles.


Al final, es converteix en un corriol amb els indicadors dels cims on ens dirigim.


Cal dir que en aquest punt cometem una errada. Doncs hi ha una bifurcació de corriols i prenem el que s'enfila en diagonal cap a l'esquerra. Seguint aquesta direcció arribem a la carena entre el Puig de les Bruixes i el Comanegra, mentre que el corriol que marxa recte porta a la carena entre el Puig de Sant Marc i el Puig de les Bruixes. Ambdues opcions són bones, però si es vol fer una circular més "perfecta" és millor agafar el camí de sota.


Pugem en direcció a la carena passant pel mig de bosc en els primers metres.


I pendents d'herba en les cotes superiors.


Per sota, enmig de la vessant, avancen en Tit i en Met que han optat per seguir les traces de corriol que flanqueja aquesta vessant.


Opto per seguir pel corriol amunt fins a la carena, amb bones vistes cap al Comanegra, que visitarem  més tard.


M'adono que la meva opció és la correcta perquè veig que apareix en Miquel que anava bastants metres per davant meu!


En Xavi, que ha pujat pendent amunt.


En Tit i en Met, també apareixen uns minuts més tard. Ja tornem estar reagrupats i continuem per la carena en direcció est cap al Puig de les Bruixes i el Puig de Sant Marc.


El camí es desvia de la carena per la seva cara nord, creuant un curt tram de fageda.



S'acaba la fageda i el camí ens torna a deixar a la carena. Estem davant del Puig de les Bruixes però el flanquejarem per la vessant sud, d'aquesta manera el podrem pujar de tornada i no ens caldrà pujar-hi dues vegades.


Ens situem a la base del Puig de les Bruixes, on pujarem de tornada.


Mentre avancem cap al Puig de Sant Marc.


A la nostra dreta, tenim el típic paisatge de l'Alta Garrotxa.


Coll de Sant Marc, 1254 metres. Només ens falta encarar la forta però curta pujada que ens separa del Puig de Sant Marc.


Puig de Sant Marc, 1327 metres. Moment per fer un descans i observar el nostre entorn.


El Taga, al centre de la imatge. 


El Bassegoda.


Abans de marxar, ens fem la foto de cim. D'esquerra a dreta: Tit, Xavi, Miquel, Met i Marc.


És moment d'encaminar-nos cap al Puig de les Bruixes seguint la carena.


En una petita terrassa, en Tit i en Met esperen per reagrupar-nos.


Seguint la cresta apareixen en Miquel i en Xavi, que s'han agafat al peu de la lletra això de seguir la carena. Nois, que tampoc calia ser tant estrictes!!!



Ja tenim davant el segon cim, el Puig de les Bruixes.


Només s'ha de seguir el corriol marcat que ens ha de portar fins a dalt.



Puig de les Bruixes, 1393 metres.


Una mirada al cim que ens falta per pujar, el Comanegra.


Darrera el Puig de Sant Marc, d'allà venim.


El Bassegoda, amo i senyor de la zona.


De tant en tant també surto en alguna foto.


Foto de cim.


Continuem seguint la carena, cadascú al seu ritme.


Poc a poc ens anem acostant al sostre de la Garrotxa.


Desfent el camí de la fageda per on hem passat fa una estona.



Just en aquest coll, és on surt el camí per on hem pujat al matí. Ara, continuem recte per l'ampla i còmoda carena.


Una mirada al que anem deixant enrere.


I continuem caminant cap al Comanegra.


L'últim tram de pujada és directe, fent alguna ziga-zaga entre els faigs.


De tant en tant s'obre alguna finestra cap al Puig de les Bruixes.


Part final de l'ascens al Comanegra.



Comanegra, 1557 metres. Sostre comarcal de la Garrotxa i excel·lent mirador de la comarca.


La carena que hem recorregut amb el Bassegoda al darrera.


Les Basses de Monars als peus de la muntanya.


Cap a ponent s'eleven els cims més alts del Ripollès.


Foto de cim abans de començar a baixar.


Comencem el descens amb una última mirada de la carena amb el vèrtex geodèsic a la seva part superior.


Però la sorpresa del dia la tenim en iniciar el descens. Mirant cap al Costabona es veu fum, sembla que hi ha un incendi!!


El descens és molt directe seguint el llom de la muntanya fins al cotxe que ja es veu al costat de la pista.



I en un moment arribem a la bassa de Monars.



I al punt final de la ruta.




6 comentaris:

  1. Bonita escapada y las fotos espectaculares....
    A seguir disfrutando.
    Un saludo.

    ResponElimina
  2. En la KKD catalans, anduvimos por la zona de la Garrotxa (aledaños), y ya flipé con la zona. Habrá que volver.

    ResponElimina
  3. Ens ha agradat molt la zona i no decarto una visita no massa llunyana en el temps ara que estem fluixets després de les festes. Així comencem a agafar de nou la forma.
    Una pena la poca neu que tenim aquest any a Catalunya...

    ResponElimina
  4. Molt bon reportatge fotogràfic per als qui, com jo, volem passar-hi aviat.

    ResponElimina
  5. Jo demà la vaig a fer per això he entrat i la veritat en tenia dubtes i després d'aquest reportatge, no m'ho penso dos cops.
    Gràcies per compartir aquestes rutes ja que gràcies a les rutes que vas publicant una i els acompanyants, cada dia estem més animats a fer-ne més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs endavant. Si la informació que trobeu aquí us pot ser útil, és una manera de descobrir llocs i muntanyes noves.
      Salut!

      Elimina