3 de març 2011

Posets, 3375 metres. Ascensió des del Refugi Àngel Orus.

Introducció
La Vall de Benasc es troba situada entre dos dels massissos principals dels Pirineus. La Maladeta, amb l'Aneto com a punt culminant; i el Massís del Posets, amb el cim del Posets. Per tant, estem parlant de les 2 màximes elevacions de la Serralada.

El Posets (o Tuca Llardana) és, doncs, el segon cim més alt dels Pirineus, només superat per l'Aneto. A més, es pot pujar per diferents vies d'accés amb tres refugis que poden resultar un bon punt de partida: Angel Orus, Viadós i Estós, que formen una ruta circular que volta el Massís del Posets.

De totes les rutes, la més "senzilla" potser és la que puja des del refugi Angel Orus, per la Canal Fonda i la Espalda de Posets. Aquesta és la que presenta menys desnivell (1275 m). En el nostre cas, però, vam pujar des de la Pleta de l'Estallo, passant pel refugi Angel Orus, per tant, el desnivell va ser força més gran.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Aparcament de la Pleta de l'Estallo  (1530 metres)
Punt d’arribada: Aparcament de la Pleta de l'Estallo (1530 metres)
Horari: 8 hores (anada i tornada)
Desnivell: ±  1845 metres
Alçada: 3375 metres
Material: Roba d'abric, crampons i piolet.
Dificultat: Tot i que no presenta dificultat tècnica, el desnivell acumulat és considerable.


Accés
Uns 3km abans d'arribar a Benasque, anant per la carretera A139, s'arriba a Eriste. Al final del poble, a l'alçada de la central elèctrica, es gira a l'esquerra per una petita carretera que puja en fortes llaçades. Després d'un primer tram estret, però asfaltat, la carretera passa a ser una pista de terra per on s'arriba fins a l'aparcament de la Pleta de l'Estallo, al costat de la cascada d'Espigantosa. 

Ruta
Aparcament de la Pleta de l'Estallo (1530 m). Petita esplanada al final de la pista. No és gaire gran i a l'estiu és fàcil que estigui ple de cotxes.
Comencem a caminar molt d'hora, preveient la llarga caminada que ens espera i el fort desnivell a superar. Així que a les 6 del matí ja estem en marxa. Passem pel costat de la cascada d'Espigantosa i només podem sentir la fressa de l'aigua. (La foto és de la baixada)


El tram de pujada fins al refugi Angel Orus, el fem de fosc. Per tant, poca descripció es pot fer del camí. L'única cosa que es pot comentar és que està molt ben senyalitzat amb marques clavades al arbres que brillen al enfocar-les amb el frontal. Per tant, després de caminar una mica més d'una hora, arribem al refugi.

Refugi Àngel Orus (2090 m). Refugi construït l'any 1981. Pertany a la FAM i està guardat tot l'any. 98 places.




Quan arribem al refugi, queda poca gent voltant per fora. Això ens indica que la majoria de gent ha començat a caminar molt aviat i que ens trobarem el cim molt ple de gent.

Fem una curta parada per menjar una mica i continuem pujant. Prenem el camí que surt per darrera el refugi, al costat d'una font d'aigua i continua en direcció NW. En aquest tram el camí va pujant combinant trams més suaus per corriols amb d'altres on s'han de superar petits escalons rocosos.


Poc a poc ens anem encarant cap a la Tuca Baixa (2901 m) i la Tuca Alta (2910 m) que apareixen a la foto i, darrera d'aquests cims hi trobarem el Posets.

Voregem el primer llom que ens surt al pas, pujant per un tram de camí amb grans blocs granítics. En aquesta part, el camí es perd però només s'han d'anar seguint les fites de roca que permeten superar aquest desnivell. Arribats a dalt, una nova zona de descans per les cames i de gaudi per la vista...


Ens apropem al Torrent de Llardaneta, que el tenim a la nostra dreta. Baixem fins al torrent, el creuem per un pont prou ben habilitat i continuem per l'altra riba, encarant-nos cap a la Canal Fonda.


En aquest moment s'arriba a una bifurcació on s'abandona el GR que es venia seguint fins ara. El GR continua fins al Collado de Eriste, però nosaltres girem a la dreta, cap al Posets.


Ara sí, ens col·loquem a la base de la Canal Fonda.

Canal Fonda (2600 m). Canal situada entre la Tuca Alta (a l'est) i la Dent de LLardana (a l'oest). Aquest tram, i sobretot la part superior, pot estar nevat.



Aquest desnivell es supera fàcilment. Després de superar la primera zona de neu, es pot remontar sense problemes per la part esquerra, seguint un petit corriol, enganxat a la paret.


Des de la part superior es pot veure tota la canal i el desivell superat.


Collado del Diente (3010 m). Coll situat a la part alta de la Canal Fonda, entre La Dent de Llardana i la Espalda de Posets.


Des d'aquest punt es pot contemplar la Dent de Llardana (un dels cims que més m'ha impactat).


I cap a l'altra banda també es pot veure, per primera  vegada, el cim del Posets (al fons).


A partir d'aquí, s'agafa l'últim tram de l'ascensió. És el que requereix més atenció en el camí, ja que la roca està força descomposta però ofereix unes vistes de la Maladeta molt bones.


Finalment, s'agafa la cresta de la Espalda de Posets que ens conduirà directament fins al cim. No és una cresta complicada però, com totes les crestes, cal estar pendent de la roca i d'on es posen els peus.


Posets o Tuca Llardana (3375 m). Segon cim en alçada dels Pirineus, només superat per l'Aneto. 




1 comentari:

  1. Molt recomenable la ruta escollida. La primera vegada al Posets va acabar amb una "dutxa" a Espigantosa... ¡¡¡¡Qué freda!!!!

    ResponElimina