19 d’abr. 2011

Puigdefrou exhaust, l'esperit de la guilla


Puigdefrou. Cim que domina la Vall de la Cellera de Ter. Amb una alçada de 843 metres no és, ni de bon tros, el cim més alt d'aquesta zona. Però la seva situació, a l'extrem del massís, li donen una preséncia imponent i amb unes vista molt bona. Coronada per una gran creu de fusta instal·lada l'any 1966. 

Exhaust. Segons l'enciclopèdia catalana: 
      
     [s. XVI; del ll. exhaustus, -a, -um, íd.]

     adj 1 Completament mancat d'alguna cosa. La caixa és exhausta de diners. 
           2 esp Completament mancat de forces. Està exhaust.


A partir d'aquí ja ens podem fer una mínima idea de la cursa. Encara que sigui la primera edició, ja queda clar que una cursa plana no ho serà. Però, què carai, si no es prova no se sap...

Recorregut



Perfil



A les 9:30 en punt es dóna la sortida a la cursa. Sortim des del pavelló de la Cellera de Ter i ens esperen poc més de 13 km. Així que intento agafar un ritme suportable i més quan a la sortida del poble ja es comença a pujar. 

Molt aviat ve la primera pujada per preparar les cames pel que ha de venir. I al km 2 ja arribo al Colldegria. I  tot el que m'ha costat pujar aquest tram el torno a baixar en un moment fins a la pista que va ressegint el Pasteral. Aquest tram és bastant pla i permet recuperar forces. Però una vegada es passa per Can Riera, s'agafa un corriol infernal fins a Can Torra. És només un quilòmetres però es fa etern.

Passo per Can Torra als 36 minuts i sento que el primer ha passat amb només 22 minuts, però què els hi donen?  Al final d'aquest tram de pujada, ve un altre tram de pista per recuperar, fins a la Font del Bassi, al km 6. I des d'aquí amunt, cap al cim del Puigdefrou. Durant aquest tram de forta pujada penso en el nom  de la cursa "EXHAUST" i també penso que qui m'ha manat a mi venir a patir d'aquesta manera, perquè més que exhaust estic afogat com una rata!!!!

Quan porto 1h 10' passo pel costat de la creu de fusta i des d'aquí em llenço avall. Quan dic que em llenço no exagero, no. La primera baixada és impressionant, t'has d'anar frenant amb el arbres que hi ha al costat del camí si no és que vols baixar pel dret. A partir d'aquí, es van combinant trams de pista amb corriols estrets però no són com el primer. 

Finalment, arribo a la Cellera prou bé físicament. El temps final tampoc està tan malament: 1:39:40. Content per la cursa feta, però amb una mica més d'entrenament, crec que podria rebaixar 10 minuts. Ja tinc una excusa per repetir-ho, si és que no tinc remei...


(*) Quan surtin les fotos de la cursa, espero poder afegir-ne alguna

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada