30 de juny 2011

Irati: simplement impressionant

Amb moltes coses apreses i moltes altres que haurem d'anar aprenent a base de patacades, marxem cap a la Fàbrica d'Orbaitzeta per continuar la ruta. Abans de marxar tenim clares algunes coses com ara que la tenda es queda a casa. En tot cas portarem el toldo de la tenda per si hem d'improvisar un vivac. Una altra cosa és que hi anirem durant l'estiu, a veure si d'aquesta manera reduïm els dies de mal temps. I finalment, hem de planificar una  mica més la ruta de l'endemà per no passar-nos el dia caminant i que ens quedin les tardes lliures per descansar i fer el turista.

Aconseguim que ens portin fins al punt d'inici. En aquest cas, però, marxem de casa aviat al matí per poder fer la primera etapa durant la tarda, ja que es preveu curta. Segons la guia, de la Fàbrica d'Orbaitzeta a Irati són 16 quilòmetres i només 4 hores.


Comencem a caminar a la tarda, després de fer les despedides pertinents i comprovar que tenim un fitxatge. En Pere (el meu germà) s'apuntava a fer la ruta amb nosaltres...




Passant pel costat del bar (en obres) enfilem per la pista cimentada que tenim a davant nostre, comencem amb un desnivell moderat pujant entre "caseríos" i granges, sempre seguint el vessant sud del Mendilaz.

Després de poc temps deixem la pista cimentada i continuem per una pista ampla. Aquí tornem a tenir les sensacions de l'any anterior. Ja estem continuant la ruta i tenim per endavant una setmana. Serem capaços de fer molts quilòmetres?

Ara la pista s'uneix amb la que puja d'Arrazola i avancen juntes en direcció al pantà d'Irabia. Però no ens escaparem de la primera pujada del dia. Hem de deixar el camí i pujar en contínues llaçades fins al Collado de Orión (970 metres). És la primera pujada del dia i no es pot dir que sigui dura, són pocs metres de desnivell per anar entrant en calor i recordar-nos del que ens espera durant els propers dies.

Al coll, hi ha una bifurcació de camins. Però nosaltres hem de seguir en direcció nord i molt aviat tornem a trobar el GR 12 que ens arriba per l'esquerra en plena ascensió. El camí, ampla en un principi, es converteix en un petit corriol que va guanyant alçada fins a passar per les inmediacions del Mendi-Zar (1323 m) que ens queda just per sobre nostre. I havent passat per la màxima cota de l'etapa, baixem cap a la Colladeta Superior de Morate. És curiós perquè la guia ens diu que la reconeixarem per dos solitaris "enebros". No hi hauria cap problema si sabessim què són els "enebros". I com que de botànica no anem massa bé, fem suposicions en veure dos tristos arbres. I nosaltres anar buscant dos arbres quan havíem de buscar dos arbusts.

Des dels ginebres, el camí baixa pel límit del bosc en fort desnivell al principi i suavitzant-se a mida que anem perdent alçada fins a la riba del riu Urrio. Just al costat hi ha un refugi lliure que anem a veure i està bastant ple de gent. Tot i l'espai reduït ens ofereixen lloc per passar-hi la nit, que hauríem acceptat si vinguéssim de lluny. Però com que portem poc més de dues hores caminant, decidim continuar fins a Casas de Irati.



Creuant per el Puente de la Cuestión, comencem a vorejar l'Embassament d'Irabia. Aquest tram pot semblar monòton perquè es tracta d'anar seguint una pista completament plana. Però el fet que anem vorejant l'embassament i que estem entrant a Irati, fa que sis quilòmetres de pista passin volant, fascinats pel paisatge. Sens dubte, el bosc d'Irati és més impressionant del que em podia imaginar.

Després d'unes quatre hores de ruta, finalment arribem a Casas de Irati. Ara falta trobar un racó per poder-hi passar la nit. La guarda forestal ens indica que hi ha un refugi lliure a 10 minuts del pàrquing, molt aprop de l'ermita de Nuestra Señora de las Nieves. I cert, trobem la barraca amb lliteres de fusta, taules i uns ratolins molt macos que també van passar la nit amb nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada