13 de juny 2011

Lizuniaga o Lizarrieta?

Si el dissabte havia estat asolellat i amb temperatures molt agradables, avui no es pot dir el mateix. Durant la nit ha anat plovent i al moment de llevar-nos la cosa no està gaire millor. No plou però està molt ennuvolat.

Amb la tenda recollida i sense saber el lloc exacte on ens trobem comencem l'etapa del dia. Podrem avançar tant com el dia anterior? Ho farem millor? El que sí que està clar és que la quilometrada que portem a sobre està passant factura. I la segona etapa que tenim prevista és de 30 km. El millor que podem fer és començar i ja anirem veient com ens trobem sobre la marxa.


Tot i no saber realment on som, el que sí que tenim clar és que estem al costat d'una marca del GR. Així que continuem el camí amb una lleugera pujada que ajuda a despertar les cames. Al final d'aquesta pujada, passem molt a la vora de Santa Bárbara i avancem deixant el cim de Larrategañe al sud fins al Collado de Idoia. 


Després de passar el Collado de Idoia, fem una parada per descansar. En el meu cas, les espatlles estan patint el desgast d'ahir. Podria dir que les cames estan responent bé però l'esquena i les espatlles són el que em fan patir més. Realment, en aquest moment començo a saber en què consisteix una travessa d'aquest tipus. Abans de sortir pensava que el que em podria passar factura era el cansament de cames o la falta d'entreno a caminar llargues distàncies. Però el que no em plantejava era el dolor d'esquena per arrosegar la motxilla plena en excés. A més, el dia d'avui no ajuda gaire a ser optimista.

En tornar-nos a posar en marxa, enmig d'un entremat de camins plens de ciclistes, anem trobant marques del camí i es posa a ploure. El dia amenaçava pluja i així ha estat. En aquest moment estem passant per la linía divisoria d'aigües entre el Riu Zia (al nord) i el Torrent de Mugako (al sud). Anem passant bifurcacions de camins i trobant marques. 

Però hi ha un detall que no tenim controlat, i és que en una d'aquestes bifurcacions, en concret una que surt cap a la dreta, fent-nos fer un gir bastant tancat, és on es troben l'HRP i la GR11. Evidentment, continuem recta veient les marques. Anem avançant i, de lluny veiem la carretera. Anem bé, doncs hem de creuar la carretera pel Collado de Lizarrieta. Baixem al coll i oooohhhh!! sorpresa!! no estem a Lizarrieta, això és Lizuniaga!!!!! En aquest moment surten tots els sants i els renecs del món. Com pot ser que siguem tant burros? Un, dos, tres,...calma, serenitat i pensem què fem. D'entrada, aprofitant que hi ha un bar, el millor que podem fer és asserenar-nos. I després, decidir. Perquè pensar en calent no acostuma a ser bo.


Decidit, ens abrigarem i sota la pluja, anirem a Lizarrieta. I allà, depenent de l'hora que hi arribem, el temps i les previsions de trobar algun lloc per dormir, decidim. La pluja no para de caure i comença a fer fresca. Entre una cosa i l'altra ha anat passant el temps i ja passem del migdia. No vull pensar quants quilòmetres de més haurem fet ni el temps que hem perdut. 

Mentre anem, ara sí, cap a Lizarrieta ja ens estem autoconvencent que no continuarem. A més, és diumenge i a la tarda hi ha partit del Barça. Entre la pluja, el vent i la boira, no disfrutem del paisatge, que ha de ser impressionant.

Arribem a mitja tarda, una mica de pa bimbo i embotit és el dinar, a sota de la caseta de l'antiga aduana. Mentre dinem (o berenem segons es miri) va deixant de ploure i busquem un bon lloc per plantar la tenda i passar-hi la nit. 

Al final, acabem acampant darrera una de les mampares que els "palomeros" tenen muntades en aquesta zona i que jo no havia vist enlloc més.

Resumint el segon dia de travessa. Avancem menys de 10 km de ruta efectiva però en caminem més de 15 entre anades i vingudes. 

3 comentaris:

  1. Estic d'acord en tot el que escriu el mestre Bota!!! aquest troç de recurregut és el més ben marcat del GR-11..., jejeje (llàstima que encara no feies orientació Bota..., ens haguès sigut de gran ajuda en aquells moments...).
    Tot i així la suor va valer la pena!!! Les millors vistes que he tingut dels pirineus ha sigut en aquesta ruta. Contiua explicant soci:
    we want more...

    Marc Pagès

    ResponElimina
  2. Marc pensava que això ho havies fet aquest cap de setmana.
    Interessant aquest recorregut.
    Com portes l'Olla? Jo començo a posar-m'hi. Ho tindré xungo per arribar en forma però hi aniré encara que m'hagi de retirar en el Puigmal.

    Ens veiem.

    ResponElimina
  3. Ei Albert!
    No, aquesta ruta la vam fer fa un grapat d'anys, aquesta part en concret és del 2004. Ha plogut molt.
    Segur que acabes l'Olla!!!

    ResponElimina