26 de juny 2011

S'acaba el primer any...

Després d'una tarda de relax per Auritz, toca rependre la "normalitat". El dijous, és el sisè dia de ruta i serà l'última etapa d'aquest any. L'objectiu és arribar a la Fàbrica d'Orbaitzeta en una jornada que no es preveu excessivament dura. Segons la guia són 20 quilòmetres i 5h 10' de ruta. 

Sortint d'Auritz a una hora raonable, ni molt aviat ni molt tard, podrem acabar amb tota tranquil·litat aquesta etapa. Així que sortim de l'hostal on hem passat la nit i on hem estat de conya, i anem a buscar el camí on el vam deixar ahir per entrar al poble. El GR passa per fora del poble per la seva banda oest.


Una vegada ens trobem les primeres marques seguim en direcció nord compartint ruta amb el GR 65 i anem reseguint el Barranc d'Ansobi. Aviat, però, el camí gira a l'est per anar a buscar la carretera asfaltada que va de Roncesvalles al Puerto de Ibañeta. Amb tot això, portem aproximadament una hora de ruta i ja estem entrant a Roncesvalles, on aprofitem per esmorzar unes galetes i xocolata.

Orreaga (Roncesvalles). 
Conjunt d'edificacions religioses i de pernoctació, va ser un dels principals centres espirituals durant L'Edat Mitjana. La seva importancia es deu a que al llarg de la història va ser una zona de pas obligada per entrar a la Península Ibèrica. Entre d'altres, van deixar-hi la seva empremta el celtes, els bàrbars, els gots i Carlemany. Actualment, és una important zona de pas (o de sortida) de molts peregrins del Camino de Santiago.



Des de Roncesvalles anem cap al nord, pujant en pocs minuts al Puerto de Ibañeta (Ibañeta Gaina). Aquest port és el primer port de muntanya que supera els mil metres d'alçada (1057 metres) i hi passa la carretera NA-135. S'explica que en aquest punt, durant l'Alta Edat Mitjana hi havia el Monestir de San Salvador. Aquest monestir el va fer construir Carlemany en record als morts de la Batalla de Roncesvalles.


La boira torna a ser espessa i la visiblitat queda reduïda. Tot i això, no tenim els mateixos problemes que dos dies abans i ens és relativament senzill trobar les marques del camí seguint per la carretera asfaltada que va fins al cim de l'Ortzanzurieta on hi ha instal·lada una antena de repetició de televisió.

Arribant al Collado de Lepoeder abandonem la carretera i seguim en direcció nord, tornant a coincidir amb el Camino de Santiago. Es nota que anem seguint una ruta molt més transitada perquè és un continu de gent que passa en direcció contrària. El que no sabem si tots ells van complir el seu objectiu com a pergrins.


Entre "tanta" afluència de gent, aquest "tanta" s'hauria d'agafar amb pinces perquè estem al mes de setembre i pràcticament no hem trobat a ningú en els cinc dies anteriors, arribem al Collado de Mendi-Txipi, situat entre els cims de Mendi-Txipi i Astobizkar.

El camí continua en direcció NE passant pel costat del Txangoa fins a la línia fronterera, que hi arribem a l'alçada del Collado de Bentartea (muga 200). En aquest punt, el camí surt definitivament del bosc i això permet unes bones vistes dels nostres voltants i per altra banda s'abandona definitivament el GR 65 que continua en direcció a Donibane Garazi.

Davant nostre el cim de l'Urkulu està jugant entre els núvols que no paren de passar.



El GR ens porta pel vessant sud de l'Urkulu fins a la Majada de Azpegi i de baixada fins a la pista asfaltada es passa per una zona de cromlecs. Diuen els entesos que en aquesta zona hi ha el cromlec més gran del Pirineu, amb un diàmetre de 21 metres!

Foto del blog: EL CROMLECH PIRENAICO


En arribar a la pista, que estan asfaltant en aquests moments, la seguim fins al final de l'etapa a la Fàbrica d'Orbaitzeta (Orbaitzetako Ola), una antiga fàbrica d'armes que es va crear el 1432 per explotar el ferro, plata i plom de la vall d'Aezkoa.


Punt final de la primera part d'aquesta ruta. L'any que ve tornarem, segur, i continuarem a partir d'aquest punt amb forces coses diferents. Perquè si alguna cosa hem après durant aquests sis dies és que hem portat molt de pes inútil i que s'han de planificar les etapes molt millor de com ho hem fet aquest any.

2 comentaris:

  1. Bonitas tierras las que atraviesa la GR11....
    Lo montar una mochila para una actividad asi la verdad es que no debe de ser nada facil...
    Un saludo y a seguir disfrutando de la montaña.

    ResponElimina
  2. Gracias Gabi! Intentaré seguir contando las etapas.
    Un saludo!

    ResponElimina