21 de juny 2011

Una dia de relax

El vespre anterior, mentre sopàvem, vam analitzar les possibilitats per avui. I podem dir que n'hi ha una de conservadora que consisteix en arribar a Auritz al migdia i aprofitar per fer turisme; i una de més matxacona que seria arribar a la Fàbrica d'Orbaitzeta. 
Abans d'anar a dormir ens vam decantar per la segona, per tant vam posar el despertador molt aviat. La realitat és que en despertar-nos està plovent i a dintre el sac s'hi està massa bé com per sortir a fora i mullar-se. Solució: optem per l'opció curta, almenys si ens mullem que sigui menys temps. Em giro i continuo dormint un parell d'hores més.
Esmorzem al refugi i veiem que ja no plou, millor! 
Ens posem a caminar tard, cap a quarts de 10 però avui no tenim cap pressa, ens espera l'etapa més curta de tota la ruta, uns 7 quilòmetres.

Per la part de darrera la casa, sortim en direcció est fent una forta pujada per llom de la muntanya. D'aquesta manera, guanyem el Collado Arbilleta. La pujada ha estat curta i intensa, malgrat tot, avui és un dia on predomina l'optmisme. Només cal veure les cares de felicitat...


Els ramats sembla que pasturin tranquil·lament darrera nostre, mentre seguim el filat per buscar el millor lloc per creuar-lo i baixar.


Busquem el millor lloc per creuar la tanca i ens posem a baixar, perdent alçada amb facilitat seguint un corriol que ens porta directament a la zona de "Las Tres Regatas", entre els barrancs de Belzaloy i Mugakolarre. Aquí, el camí es transforma en una pista ampla i ja es veuen les primeres cases d'Auritz.

Abans d'arribar, però ens trobem el GR 65, el famós "Camino de Santiago" que ve de Roncesvalles i que ens acompanya fins al poble.

Auritz.
Situat al costat del riu Urrobi i voltat dels cims Orzanzurieta, Girizu i Mendi-Txuri. És un poble que basa la seva història en els peregrins del Camino de Santiago que venien de Roncesvalles. Potser per aquest motiu el poble està ple de fondes i hostals per allotjar els peregrins. 

Després de buscar allotjament, descarreguem la motxilla, una dutxa i sortim a dinar. Per primera vegada des que hem començat la ruta ens agafem una tarda sencera per descansar, visitar el poble (que aviat és vist), fer la migdiada beure alguna cervesa al bar del costat de l'hostal.

Alguns detalls del poble són l'esglèsia i el fronton, que té més cadires que habitants hi ha al poble...



Amb les piles carregades haurem d'arribar a la Fàbrica d'Orbaitzeta, sí o sí.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada