13 de jul. 2011

Agur Nafarroa, ola Aragón

Avui ens despedirem de Navarra i entrarem a Osca. Només pel fet d'anar avançant en el camí i fer un canvi de regió, ja sembla que hagis avançat molt. És per això que aquesta etapa ens fa especial il·lusió. A més, preparant la ruta, ja vam veure que seria la primera vegada que passaríem dels 2000 metres i la pujada a l'Ezkaurre serà la primera ascensió seria del recorregut.

Comencem a Isaba, al costat de la carretera que puja a Belagua. Creuant el poble, en direcció est passem pels carrers Barrikata i Burgiberri i anem deixant enrera aquest bonic poble, escenari d'algunes escenes de la pel·lícula Obaba, i els seus formatges exquisits. El camí passa pel costat de l'ermita de Belén i desemboca a una pista ampla, que seguim fins a les Ateas* de Belabarze. 

* Segons Auñamendi Eusko Entziklopedia: "se denominan así (ateas) a los pasos de ciertos desfiladeros rocosos en la zona de Isaba, Navarra".

Fet l'aclariment, continuem el camí. Arribats a aquest punt hi ha una bifurcació del GR. El camí que marxa en direcció SE és el GR11, mentre que el va en direcció N és la variant GR 11.4, que va vorejant el riu Belabarze fins a tocar la carretera d'Isaba a Zuriza i continua paral·lel a ella. Continuarem pel GR 11, doncs tenim ganes de tocar el primer "gran" cim del recorregut, l'Ezkaurre.

Entrant a la Vall de Berroeta, anem remuntant el barranc per un camí amb forta pujada. En deixar el barranc prenem direcció sud i continuem en ascensió continuada.


El dia no ens permet ser gaire optimistes amb la pluja. Els núvols en aquest moment són amenaçadors i ja veurem com evolucionaran. Malgrat tot, continuem pujant metres i guanyant desnivell. En algum moment deixarem de pujar, i així és. Quan el camí gira a est es va planejant a nivell sota cims arrodonits i avancem còmodament per corriols que transcorren per lloms herbosos. 


Val més que disfrutem aquesta zona i recuperem forces perquè aviat ens vindrà l'ascensió a l'Ezkaurre. Anem seguint per aquests lloms en sentit contrari a les agulles del rellotge, flanquejant el Tossal d'Itoleta. En el moment que prenem direcció nord seguim el filat i trobem la muga d'Aragó a la dreta, mentre que per l'esquerra deixem la Selva de Berroeta.

Així, arribem a l'Ivó d'Ezkaurre, als peus del cim del mateix nom. Aquest petit ivó (llac d'origen glacial) és petit i està sense aigua gran part de l'any, tot i això és l'únic ivó del Pirineu navarrès. Arribant a aquest punt fem un llarg descans, on aprofitem per hidratar-nos, nodrir-nos i recuperar forces pensant en el que ens ve a sobre. Per sort, el temps ha millorat però hi ha ràfegues de vent importants.


Deixem l'ivó i encarem la canal que ens ha de portar fins a dalt, sempre buscant les marques de GR que ens han de marcar el milor pas. La pujada en sí, no és tant dura com podria semblar d'entrada. Però no contavem amb dos factors: el vent, que baixa acanalat en alguns moments amb fortes ràfegues i la motxilla que portem a l'esquena que en algun pas et domina una mica.

Sense més excuses arribem a l'altiplà que forma aquest cim, deixant el punt més elevat a nostra dreta, a l'est. Aquí el fort vent fa que pràcticament no poguem comunicar-nos perquè no hi ha manera de sentir el que diem i, ajupits per reduir la superfície de contacte i ser una mica més aerodinàmics, anem a buscar la vessant nord per començar el descens.

La baixada és un corriol que va baixant ràpidament i sense haver d'utilitzar les mans en cap moment. El vent ja ha afluixat o potser és la paret de l'Ezkaurre que ens protegeix. Només queda arribar a la carretera i arribar a Zuriza.

Arribant a la carretera hi ha un gran rètol indicador que et dóna la benvinguda a Navarra. Això vol dir que ja hem entrar a Aragó! I d'aquí al càmping de Zuriza, on passarem la nit en mitja pensió a l'alberg.

Una altra etapa acabada. Ara ja podem dir que hem creuat Navarra de punta a punta i comencem una nova aventura: el Pirineu aragonès.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada