4 de jul. 2011

Circular per la Serra d'Ensija

Introducció
La Serra d'Ensija és un indret situat a la comarca del Berguedà, entre els Rasos de Peguera i la Serra del Cadí. Aquesta part del Pre-Pririneu, molt propera al Pedraforca, és una zona solitària i fascinant que té el cim de la Gallina Pelada (Cap Llitzet) com a punt culminant.

Si parlem de la morfologia d'aquesta serra, podem dir que hi ha dues parts totalment diferents. La part sud es desploma en parets vertiginoses sobre Peguera, mentre que la part nord té unes formes molt més suaus i accessibles. A més, forma un altiplà molt fàcil de recórrer amb amples prats i suaus ondulacions.

Un altre atractiu que té aquesta zona són les vistes del Pedraforca, del Cadí, del Port del Compte i, en dies clars Montserrat es deixa veure formant una cresta a l'horitzó.

En aquesta ruta circular pretenc recórrer tota aquesta serra. Amb inici i final al Coll de la Creu de Fumanya i circulant sempre en el sentit de les agulles del rellotge. El sentit escollit és important perquè la pujada a la Gallina Pelada des de Peguera té algun tram delicat, no difícil, on la caiguda és impressionant. Si aquests trams es fan de pujada són molt més senzills i menys impactants que si es fan de baixada.


Fitxa tècnica
Punt de sortida: Coll de la Creu de Fumanya (1640 metres)
Punt d’arribada: Coll de la Creu de Fumanaya (1640 metres)
Horari: 6 hores 
Desnivell: ±  680 metres (no és acumulat)
Alçada màxima: 2321  metres
Material: En condicions hivernals poden ser necessaris els crampons en algun tram de l'ascensió, així com les raquetes de neu degut a que es poden acumular importants gruixos. És important portar aigua, sobretot a l'estiu.
Dificultat: Mitjana. Tot i no ser una ascensió tècnicament complicada té algun pas on s'ha d'extremar la precaució perquè el pati és considerable. Si es fa la circular completa és una ruta llarga.

**Observacions: Per motius tècnics amb la càmera he de fer les fotos amb el telèfon. Per aquest motiu no hi ha gaires imatges i les que tinc són de molt mala qualitat.

Accés
Des de la carretera C-16 en direcció al Túnel del Cadí, poc després de passar Cercs, es troba la carretera BV-4025 que porta a Fígols. Passat Fígols es continua durant uns 7 quilòmetres fins al Coll de la Creu de Fumanya. El punt d'inici de la ruta és la bifurcació de la pista que baixa a Peguera.

Ruta
Coll de la Creu de Fumanya (1640 m). Bifurcació entre la carretera BV-4025 i la pista de Peguera. Al marge de la pista hi ha una zona plana on es pot aparcar el cotxe sota els pins.




Començo la ruta seguint la pista en direcció SE, cap a Peguera. Perdent alçada suaument a través d'una pista ampla marcada amb senyals grogues i blanques (PR). Es deixa a la dreta el Serrat de les Eres, una cinglera  que protegia fa temps les cases disperses del poble, ara abandonat, de Peguera.


Mentre, a l'esquerra de la pista ja es troben les primeres ruïnes.


A la primera bifurcació que es troba es gira a la dreta. A partir d'aquest moment es segueix el GR 107 (o camí dels Bons Homes) que ve del Santuari de Queralt. Només girar es troba la Font de Cal Coix, a la dreta del camí. En aquest punt, es té una bona vista del Pedró, que s'alça cap al sud.

Seguint per la pista en direcció W s'arriba a Peguera.

Peguera (1650 m). Petit poble abandonat. Actualment es poden veure les cases en ruïnes dispersades i voltant el Roc de Peguera que els devia donar refugi. En aquest petit nucli hi nasqué en Ramon Vila "Caracremada", a la masia de Cal Peron l'any 1908.




Deixant enrera Peguera, la pista continua en direcció W i NW passant pel mig dels plans que formen aquesta zona fins a retrobar la pista asfaltada que ve del Coll de la Creu de Fumanya. Es gira a l'esquerra per la carretera durant uns 200 metres per tornar-la a deixar, ara ja definitivament, pel camí que es desvia a la dreta, en direcció NW.

En aquesta part de recorregut les marques del GR són molt evidents i no hi ha cap mena de confusió. El camí entra en una zona una mica més boscosa, deixant els prats extensos de Peguera enrera. I s'arriba a la bifurcació de la Font de la Bruixa, amb el cim del mateix nom just a l'esquerra del camí.

Es continua per la pista del mig, la que va en direcció NW i es continua en suau ascens còmodament fins a el Ferrús, una ruïna situada a l'esquerra del camí, sota mateix d'una roca imponent. I al fons ja es pot veure la Paret de la Gallina Pelada, una paret vertical que espanta només de veure-la.


Arribant al Ferrús, es poden veure les quatre parets que encara s'aguanten.


A partir d'aquest moment, la pista es converteix en un corriol estret que avança entre el bosc fins a desembocar a sota de la paret de la Gallina Pelada, on hi ha una cordada gaudint de la roca.


En aquest moment, el camí va vorejant la paret en direcció W fins al llom que baixa del cim de la Gallina Pelada. En aquest punt anomenat les Llosanques, a 1890 metres, hi ha un corriol que puja per l'Estret fins al mateix cim de la Gallina pelada. Tot i això, decideixo continuar pel camí dels Bons Homes en direcció al Coll del Portet. El camí va guanyant alçada passant per una zona pedregosa i fent curtes llaçades es puja amb facilitat. En aquest tram del camí és el primer on la pujada és intensa però suportable passant pel costat de la Balma de l'Orenella fins a arribar al Coll del Portet.


L'atac final el faig des del Coll del Portet. A partir d'aquest punt, es segueixen les fites que van marcant el camí en direcció NE fins al Portet i a partir d'aquí es continua en direcció SE pel llom de la muntanya fins al cim de les Roques Blanques. En aquest tram d'ascensió és on s'ha de vigilar més. L'ascensió és senzilla, sense cap grimpada complicada. Però si es mira avall la caiguda espanta una mica. Així que, sense presses es van buscant les fites de roca que marquen el camí en tot moment.

Arribant a les Roques Blanques ja es veu el cim de la Gallina Pelada, al final d'una cresta ampla però aèria.


Gallina Pelada o Cap Llitzet (2321 m). Punt culminant de la Serra d'Ensija.




 A davant el Pedraforca no vol ensenyar els seus Pollegons característics.


I una vista del camí que em queda per recórrer.


Després de gaudir una estona de les vistes, començo el descens direcció SE desviant-me lleugerament fins al refugi Delgado Úbeda.

Refugi Delgado Úbeda (2200 m). Refugi guardat situat enmig de la Serra d'Ensija amb capacitat per 32 persones.
Dino i em prenc una cerveseta ben fresca que em donarà forces per continuar la ruta.


Deixant el refugi enrera vaig resseguint la carena. En aquesta part de la ruta s'avança amb molta facilitat sense massa desnivell per corriols marcats entre amples zones de pastura. La carena avança en direcció SE fins al Pla de les Torres. Aquest punt és el que es troba més al sud de tota la carena formant un petit coll i apartir d'aquí continua en direcció NE guanyant alçada fins al segon cim del dia, la Creu de Ferro.

Creu de Ferro (2286 m). Cim ample i arrodonit que esdevé la segona alçada de la Serra d'Ensija.




Mirant cap al sud, es pot veure Peguera, a sota dels meus peus, el Pedró just al davant i Rasos de Peguera al fons.


I faig una mirada cap a la Gallina Pelada, que es veu lluny...


Descansant al cim de la Creu de Ferro, valoro les possibilitats que tinc des d'aquest punt i el cansament. I com que es d'hora i vaig bé de forces decideixo continuar una mica més, fins al Serrat Voltor que està a un tir de pedra.

Baixo fins al Pla d'ensija, situat uns 100 metres per sota de la Creu de Ferro per la seva vessant NE i continuo cap al Serrat Voltor, que s'eleva molt proper al Pla d'Ensija. Aquest cim, a diferència dels altres té un aspecte més esvelt i rocós. Pujant per la seva vessant sud, s'entra a una zona boscosa i a través d'un corriol es va vorejant el cim buscant sempre la millor opció per arribar al cim.

Serrat Voltor (2271 m). Cim pedregós d'alçada inferior a la Creu de Ferro. Tot i això té l'aparença de cim més alt. 




Ara sí que ja em començo a despedir de la carena i començo a baixar. Primer fins al Pla d'Ensija, per on ja he passat fa uns minuts. I d'aquí prenc el camí que va fins al Coll de Fumanya, que va perdent alçada en direcció SE. Aquest tram de baixada, el faig seguint les marques grogues que marquen el millor camí per baixar. És important anar seguint sempre les marques perquè en alguns moments es perden i el camí es confon entre les pedres i els arbres.

En poc més de 3 km arribo al Coll de fumanya i a la carretera BV-4025, que ressegueixo durant gairebé 2 km més fins al punt d'inici.

Finalment, tanco la circular d'una ruta molt completa amb els tres cims més alts de la Serra d'Ensija i recorrent-la pràcticament sencera d'oest a est i visita a Peguera.












2 comentaris:

  1. Bona ruta. Llástima ho de la càmara. Ja tens excusa per tornar-hi.

    ResponElimina
  2. Hi tornaré, segur! Però provaré la cara nord a veure què tal...

    ResponElimina