29 de jul. 2011

De Girona a Bàscara pel Camí de Sant Jaume

Ve d'aquí: Hosatlric - Sils
I d'aquí: Sils - Girona

Introducció
Després d'haver arribat a Girona, m'he proposat seguir per aquesta via cap al nord, fins on arribaré? No ho sé. Però de moment provaré d'arribar a Bàscara. És una excursió més llarga que les anteriors, són uns 29 km però bastant còmodes de fer.

Un fet important a destacar és que la Via Augusta, tot i que segueix pel mateix camí, ja no apareix ni una sola vegada. El motiu és que s'ha marcat directament com a Camí de Sant Jaume. El fet és el mateix ja que l'antic camí de Sant Jaume seguia per les grans rutes establertes i en aquesta zona és la Via Augusta.

Fitxa tècnica 
Punt de sortida: Girona (70 m)
Punt d'arribada: Bàscara (85 m)
Tornada: cotxe des de Bàscara fins a Hostalric
Distància: 29 km
Durada: 7 hores  
Dificultat: Fàcil. És una ruta sense gaire desnivell.


Ruta
Surto de Girona, lloc on ho havia deixat ara fa una setmana. Són les 9 del matí i la Rambla encara està deserta. Ben aviat estarà plena de gent, però val la pena aprofitar aquests moments.


Des del Pont de Sant Agustí hi ha una de les imatges típiques de la ciutat.


Últimes vistes a la catedral i al seu àngel...


... i a l'Onyar, ara des del pont de Sant Feliu.


Seguint la riba del Ter, surto de Girona pels barris de Pedret i Pont Major. Són uns 4 km de carrers rectes, dels quals he preferit no posar cap imatge ja que no crec que aportin massa al camí. 

Giro pel Pont de l'Aigua. Segons diuen les plaques, aquest pont era una de les entrades de la ciutat si es venia pel nord. Això ja té més sentit si el que volem és recórrer un camí històric. 


Entro a Sarrià, pel carrer Major. En passar per davant de l'ajuntament miro l'hora. Encara vaig prou bé.


Si hi ha dubtes per sortir del poble, només s'ha de mirar al terra.


Sortint de Sarrià hi ha un moment on s'ha de vigilar molt, moltíssim. El camí passa enganxat a la carretera (N-II). No sé si era el millor lloc per fer-lo passar perquè veient el trànsit que hi ha per aquí, potser el millor hagués estat desviar-lo una mica. Però, en fi, s'ha d'anar amb molt de compte.

El castell de Sant Julià de Ramis em controla des de les alçades. No hi arribo perquè el vorejo per la dreta però és un racó que m'apunto per visitar-lo.


Vorejant el castell, es passa enganxat al Ter. És un camí fresc amb un canal pel rec entre el riu i el camí.


I a l'esquerra del camí em sorprèn el Cau de les Goges.


Sant Julià de Ramis vist des de l'altre vessant, tocant a Medinyà.


Entro a Medinyà. El castell domina el poble, o el poble domina el castel, no ho sé...


Des de Medinyà hi ha dues opcions per arribar a Bàscara. Una és seguir fins a Cervià de Ter (pel costat del riu) i d'aquí anar fins a Viladesens i Orriols. L'altra és anar més per l'oest, pel límit del Pla de l'Estany passant per Sant Mer, Terradelles i Vilademuls. Opto per la segona perquè és 4 km més curta.

Un cop a dins de Medinyà s'ha d'anar fins al castell. I a la seva part posterior es troba un rètol indicador. S'ha de seguir en direcció al Veïnat de Santa Fe. Comento això perquè no he trobat indicacions de cap tipus fins a la sortida del poble.

Una mirada enrera cap a les Gavarres, amb Celrà als seus peus.


Mirant cap a l'est, surt el Castell de Montgrí.


Passejant per la Serra, es pot veure el Pla de l'Estany amb Sant Patllari i Rocacorba al fons.


Torno a mirar enrera, el Santuari dels Àngels queden al centre de la imatge.


Aquest petit nucli que es veu aquí sota és Sant Andreu del Terri.


I l'agrupació més extensa és Banyoles.


Anar fent per la carena d'aquesta serra, que ofereix unes vistes impressionants, s'arriba a Sant Mer.


Des de lluny també té bon aspecte, amb aquest color blanc enmig del verd.


Tot i que estic a tocar de Sant Esteve de Guialbes, no hi entro i el vorejo per llevant.


De Sant Esteve es passa pel costat de les vies de l'AVE i s'arriba a Terradelles.


"Segur que no tens mala llet".


És hora de dinar, estic a Vilademuls i són les 3 de la tarda. En aquest indicador em puc fer una mínima idea del que porto fet i el que em falta per fer.


Vilademuls em sorprèn. És un petit poble enmurallat on val la pena passar-hi una estona.




Després de dinar, continuo els 3'7 km que em falten fins a Bàscara.


Final de l'excursió. Encara és aviat, tindré temps per fer una gerra de cervesa i una visita pel poble.



I final d'aquest dia d'excursió cap al nord, seguint el camí de Sant Jaume (en direcció contrària).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada