14 de jul. 2011

De Zuriza a Aguas Tuertas (un indret de somni)

Serà molt diferent el camí que ens aqueda per davant? Si hem de fer cas a l'"avantmatx" que vam tenir ahir amb l'Ezkaurre, sens dubte. Amb l'entrada a Huesca es deixen enrera les formes de terreny suaus de Navarra i es passa a muntanyes escarpades, de roca. A partir d'ara, l'ascens als colls de muntanya que haurem de creuar ja no seran per pistes amples o lloms encatifats d'herba, sino que seran camins estrets que guanyen alçada penosament enmig d'un terreny rocós o simplement camins que ens portaran als punts més alts de la  ruta amb esforç i suor.

Bé, sense posar-nos més dramàtics, anirem entrant en matèria. L'etapa d'avui, segons la guia, és curta: de Zuriza a Oza són 13,9 km que es poden fer amb unes 4 hores i mitja. La realitat és que la noia de la recepció del càmping ens comenta que el final d'etapa que surt a la guia, el Càmping de la Selva d'Oza està tancat i no hi ha res per dormir. Així que tenim dues opcions: la primera és fer el que fa molta gent, unir dues etapes convertint aquesta jornada en una de les més dures de la travessa (Zuriza-Candanchú). La segona opció és "anar tirant" i ja veurem què farem. Com que som "fets i deixats estar" optem per la segona opció.

Sortim del càmping de Zuriza amb un dia que no convida a l'optimisme. No plou però el cel està molt negre, tard o d'hora començarà a ploure. 


Deiexem enrera les parets de l'Ezkaurre i comencem a caminar per la pista que remonta el barranc de Petraficha en direcció SE. En un revolt molt pronunciat a la dreta, just quan es creua el riu, deixem la pista per pujar fins al Refugi de Taxera. En aquest moment les amenaces del cel es converteixen en pluja. Per tant ens hem de tapar, protegir la motxilla i continuem amb pluja persistent en alguns moments i molesta en d'altres.



Passat el refugi, uns metres més endavant, es deixa el camí que puja Quimboa. Però nosaltres seguim pel camí marcat amb les marques del GR. Anem pujant sota una molesta pluja i amb un dia gris i emboirat que no ens deixa gaudir de les vistes de la zona, quina llàstima! Mica en mica anem guanyant alçada i molt aviat ens plantem al Collado de Petraficha, a 1958 metres d'alçada i situat als peus del cim amb el mateix nom. Tot i això no podem veure gaire més que el tenim per davant i els cims ens queden completament tapats pels núvols.

Després d'haver arribat al punt més alt del dia, tocarà baixar. primer en direcció E per un camí marcat al costat de les roques i que ens fa perdre alçada amb velocitat. Més endavant, el camí es converteix en un corriol que avança enmig de prats de pastura. En aquest moment sembla que vol parar de ploure i s'agraeix. Avançant per prats de pastura plens de vaques, passem pel costat del refugi de Saburcal. Hem baixat més de 500 metres i pràcticament ni ens n'hem adonat.

Passat el refugi, el camí torna a endurir-se, baixant amb força fent contínues llaçades fins a la pista que ve d'Oza, a l'alçada de l'antiga caserna de Carabiners de Guarrinza. Aquí hem de pendre una decisió. La pista baixa a Oza i el GR continua en direcció E seguint el riu Aragón Subordán. Hem fet la primera part del recorregut bastant ràpid però amb el dia que fa no som capaços d'arribar a Candanchú perquè ens queden uns 20 km per davant. Mirant el mapa veiem que al final de la pista hi ha un refugi obert, a tocar d'Aguas Tuertas.

Decidit, arribarem al refugi lliure i esperarem que estigui obert per fer nit allà. El camí des de la caserna dels Carabiners fins al refugi d'Aguas Tuertas és molt còmode. A més, ha parat de ploure i sembla que vol sortir el sol. Simplement es tracta de seguir una pista ampla, apta per vehicles, que resegueix el Riu Aragón Subordán i es va internant a la Vall de Guarrinza. Al final de la pista, hi ha una curta però intensa pujada que ens deixa a les portes del petit hotelet on dormirem aquesta nit.

Des del refugi es té una bona panoràmica de la Vall de Guarrinza.


I aquí és on passarem la nit. En aquella època (agost del 2005) estava en condicions, no sé com estarà a hores d'ara...


Darrera el refugi, s'obre la Vall d'Aguas Tuertas, un lloc paradisíac d'aquest racó dels Pirineus.


Quan vam estar per aquesta zona, el refugi era un anar i venir continu de gent que pujava a veure l'Ibón de Estanés. 

Per acabar la jornada, observem la Vall de Guarrinza, entre la tranquil·litat de les últimes hores de la tarda. I al fons, molt al fons de la vall veiem una ànima que puja arrossegant la seva motxilla. Qui serà que puja a aquestes hores, i cap on anirà. Mentre puja veiem que el seu caminar ens resulta familiar, és en Henrik, l'anglès amb qui vam estar parlant fa dos dies a Isaba, per fi ens tornem a trobar...

I fins aquí, l'etapa del dia. Demà arribarem a Candanchú!!

3 comentaris:

  1. Chavales! Que suerte haber encontrado vuestro blog. Os escribo de Navarra. Justo este finde (22 de Julio) empiezo a hacer algunos tramos del GR-11 por la zona por la que justo ahora debeis estar vosotros. He leido que vais con tienda, ¿habeis tenido algun problema para montarla en Aragón? Por lo que sé está prohibida la acampada libre salvo a partir de cierta altura en el parque de Ordesa. En tal caso, ¿habeis tenido problema para encontrar plaza en los refugios (entiendo que no habeis reservaddo nada)? ¿Por donde habeis pasado exactamente? Yo, más o menos, tengo que pasar por Bujaruelo, Baños de Panticosa, Respomuso, Wallon, Goriz y Pineta (es una circular que cubre parte del GR-11). Bueno, igual cuando os podais conectar ya no os puedo leer, una pena... en cualquier caso, seguid escribiendo y suerte!!!

    ResponElimina
  2. Buenas! En primer lugar, siento defraudarte, pero estas las estoy escribiendo desde casa y con toda la tranquilidad del mundo pues esta ruta la empezamos en 2004 y cada año avanzábamos un poco.
    Dicho esto. En la parte de Aragón no llevábamos tienda, optamos por vivaquear. Aun así, en Góriz he montado la tienda justo delante del refugio y era una más de las docenas que estaban allí. En Baños de Panticosa y Bujaruelo dormimos en refugio (sin problema) y en Pineta dormimos en un refugio libre en La Larri (30' dirección a la Munia). Quizás el más problemático es el de Goriz que siempre está lleno.
    No sé si te habrá solucionado nada y siento crear la confusión con estas crónicas.
    Salut!

    ResponElimina
  3. Gracias de todas formas, sobre todo por contestar rápido, majo! Menuda cobertura "smartphone" deben tener, pensaba yo... :-))) En Goriz creo que se puede acampar ante el refugio porque cumple los requisitos de altura del parque para vivaquear (ellos entienden por vivaquear montar una pequeña tienda para pasar la noche). Lo que me temo es que 7 años después andamos muchos más "domingueros" (como yo) por ahí, y estén los refugios "petaos", en sitios donde no esté permitido el vivaqueo, no sé que hará la gente en ese caso pq no es obligatorio reservar antes de ir (en el Parque de los Pirineos, p.ej Wallon, sí lo es)... en cualquier caso, fallo mío no haber reservado ya. Agur!

    ResponElimina