6 de jul. 2011

D'Irati a Otxagabia

El bosc d'Irati és un extens territori comprès entre els pics Mendibel i Escaliers (nord), la Serra de l'Abodi (sud), la riera Txangoa (oest) i l'Orhi (est). Parlem d'una extensió de més de 17000 hectàrees de fageda amb alguns racons verges. I com a tot bosc misteriós hi abunden les llegendes de bruixes i esperits. 

Basajaun.
De tots els mites i llegendes, m'ha cridat l'atenció un personatge mitològic, el Basajaun o "Senyor del bosc". Segons s'explica, el Basajaun va ser un dels primers pobladors de les muntanyes i dels llocs remots dels Pirineus i destacava per tenir  els cabells molt llargs i el cos recobert de pèl. Malgrat la seva aparença no eren personatges agressius, al contrari, protegien els ramats contra tempestes i llops. Pel seu aspecte, podríem dir que el Basajaun és un personatge enparentat amb altres personatges mitològics com els Ogres, Trolls, Yetis i altres homes del bosc i que es vincula amb el record de l'home de Neanderthal.

Deixant les llegendes d'Irati, el dia ens desperta plujós. Sota una fina pluja, ens abriguem amb la jaqueta i les polaines, cobrim la motxilla i desfem el camí fins al punt on vam deixar el GR ahir al vespre. 

La primera part del recorregut d'avui serà de pujada, hem de guanyar alçada per un corriol que puja directe entre els imponents faigs, creuant la carretera en diverses ocasions. No tenim sort de poder fer aquesta part en bones condicions meteorològiques i és una llàstima perquè a la fina pluja s'hi ha afegit la boira quan ens acostem a les cotes més altes de l'Abodi Occidental. 

Ens costa una mica trobar les marques, però sembla que hem trobat un sistema. En trobar una marca, ens dispersem i busquem la següent enmig de l'esplanada de l'Abodi. D'aquesta manera sembla que podem anar avançant mica en mica, com si juguéssim al joc de l'Oca: "d'oca a oca i tiro perquè em toca...".

Així arribem al Paso de las Alforjas, on s'intueix un refugi lliure on entrarem a aixoplugar-nos i esmorzar, que amb la pluja encara no ho hem fet i ja va sent hora.

Sembla que amb l'estómac ple, el temps millora. Si més no, s'aixeca la boira i sembla que vol parar de ploure.   
Amb aquesta petita millora comencem la baixada, primer per amples zones de pastura i a mida que anem perdent alçada, per un corriol que ens portarà al costat de la Borda Botín. I seguint per la pista ampla i fresada arribem al Santuari de Muskilda.

Muskilda.
Santuari situat sobre el cim que porta el mateix nom. Situat sobre el poble d'Otxgabia (a escassos 2 quilòmetres escassos). L'ermita, d'estil romànic, es va construir durant el segle XII i domina el poble d'Otxagabia.

Seguint per un camí empedrat, arribem a les primeres cases del poble. Al llarg d'aquest camí hi ha figures que mostren les processons que es realitzen anualment fins al Santuari.

Ja hem arribat al final d'etapa i és el migdia. Sembla que podem començar a agafar un bon ritme de travessa: caminar al matí i descans a la tarda. D'aquesta manera podrem aprofitar per fer una passejada tranquil·la i fer una mica el turista.

Després de preguntar allotjament a l'oficina de turisme, ens indiquen el camping del poble, on hi ha una zona de refugi/alberg amb lliteres.

Una dutxa per treure la suor de dos dies i un dinar recomfortant és el millor que podem fer. I a la tarda de visita per Otxagabia, un indret on no em faria res quedar-m'hi una bona temporada!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada