11 de jul. 2011

Hostalric - Sils per la Via Augusta

Introducció
Moltes vegades no cal anar gaire lluny per trobar una ruta atractiva. I fins i tot en alguna ocasió la ruta et passa per la porta de casa. 
Ja feia temps que passejant pel poble o anant a córrer per les rodalies em fixava en unes marques grogues i blaves. I he decidit posar-hi remei, les seguirem, com a mínim una part ja que si les seguís fins al final em trobaríeu a Roma. Sí, sí, a Roma perquè aquesta ruta que passa per Hostalric és la Via Augusta.

Potser cal fer un xic d'història. La Via Augusta va ser una via romana que comunicava Roma amb l'Estret de Gibraltar unint les ciutats més importants que es van establir a la Mediterrània: Gerunda (Girona), Aquis Vocontis (Caldes de Malavella) i Tarraco (Tarragona) entre d'altres. Les primeres referències que tenim són de la Via Heraclea (anterior a la Via Augusta) i daten del segle VI aC.

Tanmateix, queden poques restes visibles. L'Arc de Berà, a Tarragona n'és la mostra més significativa. Però com es pot saber el seu traçat real? La veritat és que no se sap del cert. Segons alguns historiadors, consideren que segueix el traçat aproximat de l'autopista AP-7, tot i que no es pot saber del cert si els camins que trepitgem coincideixen realment amb els de la Via Augusta.

En la primera presa de contacte amb aquesta via, aniré des d'Hostalric fins a Sils. En total són uns 18 quilòmetres que faré amb molta calma.

Fitxa tècnica 
Punt de sortida: Hostalric (80 m)
Punt d'arribada: Sils (76 m)
Tornada: tren des de Sils fins a Hostalric
Distància: 18 km
Durada: 4 hores 30 minuts (sense parades) 
Dificultat: Molt fàcil. És una ruta sense pràcticament desnivell seguint les marques grogues i blaves.



Ruta
Hostalric (189 m). Començo la ruta molt aviat. Són les 6 del matí i m'acosto al castell per veure com comença a clarejar. 


El dia es desperta serè, no hi ha núvols a la vista.


Allà baix la gent encara dorm.


Amb el dia clar, començo a baixar del castell.


 L'esglèsia és a sota, de cares al castell.


El carrer major està tranquil, la gent encara dorm.


I no m'estranya...


Baixo pel carrer Major.


El castell i part del poble, ara des d'una altra perspectiva. 


Passo per davant de l'ajuntament (o Casa de la Vila)


Finalment, surto d'Hostalric.


I segueixo les indicacions que m'han de portar cap al Pou de Glaç de Buscastell.


A la sortida del poble, travesso la carretera i baixo al pas soterrani que hi ha per passar a l'altre costat de la variant.


A la sortida del pas soterrani trobo les marques que aniré seguint, i les fletxes però sempre en sentit contrari.


Sortint del pas, les marques em porten pel costat de la carretera fins a la rotonda del polígon de Massanes.


Des d'aquí es veu el Montseny, que sembla que s'està despertant a poc a poc. 


Segueixo pel costat de la carretera que va a Massanes i Girona, travesso el Torrent de la Teuleria...


I arribo al restaurant de Coll Formic. En aquest punt el camí es desvia a la dreta deixant la carretera i continuant per una pista asfaltada.


Al costat de la pista, els camps ja estan segats. 


Les marques són clares i evidents. 


La pista asfaltada es converteix en una pista de terra molt ampla i transitable fins a retrobar la carretera i els rètols indicadors, on giro a l'esquerra.


Aquest petit tram és molt incòmode perquè s'ha de passar pel costat de la carretera, bé pel costat de la tanca de protecció perquè la carretera és molt estreta i es travessa la riera de Santa Coloma. 


Al trencant de carreteres, es gira a l'esquerra per la que va a Maçanet de la Selva.


Pou de Glaç de Buscastell. Construït durant el segle XVII, es considera un dels pous de glaç més grans que es conserven.


De seguida es veu la cúpula que el tanca.


I el seu interior. Té un diàmetre de 8,50 metres i una alçada de 11,20 metres.


Deixant el pou enrera, el camí comença un puja i baixa per un petit corriol.


La vegetació en aquest tram és espessa i es nota que no hi passa gaire gent perquè em venen totes les teranyines a la cara.


 I a la sortida del camí em toca fer d'equilibrista per sobre el pilons de llenya. 


El camí es torna a acostar a la carretera i continua pocs metres pel seu costat.


Aviat entra en una zona ombrívola que s'graeix perquè comença a fer calor.


Vinga, ja falta menys pel Castell de Torcafelló, la propera parada.


En aquesta part de la ruta em fixo en la vegetació. De botànica no hi entenc, però diria que està ple d'eucaliptus. Aquests arbres no són més típics d'altres zones?


Ara el camí passa per sota la via del tren.


Un moment, pensava que no havia anat gaire lluny. Però veig que he anat a parar en alguna reserva india...estic al·lucinant!!! 


Deixo enrera aquesta "reserva" i arribo a la Font del Llop. Per sort no he d'omplir la cantimplora perquè amb el cabal que raja de la font, t'hi pots passar el matí sencer.


Ara ja es va abandonant el bosc i es van alternant les zones de conreu.


En arribar de nou a la carretera ja falta molt poc per trobar el Castell de Torcafelló.


De fet, ja es veu al cim del turó.


Castell de Torcafelló. Situat al cim del Turó de Sant Jordi (169 metres) i molt proper al poble de Maçanet de la Selva. La primera referència que se'n té és de l'any 1106 a través d'una acta de fidelitat de Guillem Ponç de Cabrera a Ramon Berenguer I.


Es pot pujar a la part superior per unes escales de cargol.


La vista des d'aquest punt és ampla en totes direccions. Als seus peus ja es veu Maçanet.


I una mica més lluny es veu el punt d'inici de la ruta, Hostalric.



Baixo de castell i continuo el camí, ara cap a Maçanet de la Selva i els Estanys de Sils.


Poc abans d'entrar a Maçanet em trobo amb aquest rellotge de sol. L'ombra marca que són gairebé les 8 (hora solar), per tant són gairebé les 10.


I arribo a Maçanet de la Selva.


Seguint el camí, busco una ombra per menjar una mica i fer un descans més que merescut. Quan continuo el camí, m'acosto a l'esglèsia de Maçanet per fer la foto de rigor.


I abandono el poble per anar cap als Estanys de Sils. Ara es passa per una pista ampla entremig de camps acabats de segar.


A la dreta ja es veu la Torre Marata. Un petita edificació del segle XV que es conserva entremig d'aquesta zona camps de conreu.


En aquest punt és important no entrar a l'urbanització Maçanet Residencial Park. Perquè és un bucle sense sortida, un forat negre on si hi entres no en surts!!!


Els poc més de 3 km que falten fins a l'estany de Sils tenen un contrast bastant marcat. En primer lloc hi ha zones seques.


Per donar pas a plantacions de polancres, que marquen que estem entrant en una zona més humida.


I finalment arribo a la Sèquia de Sils.


El camí avança paral·lel a la sèquia, passant pel costat d'una extensa pollancreda.


I arribats a aquest punt deixo la Via Augusta, que marxa per l'esquerra cap a les Mallorquines i Riudarenes i continuo fins a Sils per la ruta dels Segadors. Són 1,5 km monòtons pel costat de la sèquia.


A dintre la sèquia (on l'aigua és molt i molt tèrbola) s'hi banya tranquil·lament una tortuga.


I em despedeixo del curs d'aigua que m'ha portat fins a Sils.


El camí ja arriba al seu final.


Passo a l'altre costat de les vies...


I arribo a l'estació. Falten 14 minuts per la una i el tren no passa fins a les 13:50. Per tant, tinc temps per beure'm una gerra de cervesa ben fresca.



2 comentaris:

  1. MOLTES GRÀCIES M´HA SERVIT DE GRAN AJUDA LES TEVES EXPLICACIONS

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Juan, de res! La Via Augusta al seu pas per la comarca de la Selva, té trams molt bonics i no està massa documentada. M'alegro que el meu blog t'hagi servit de referència per fer aquesta ruta. Ja ho saps, ara a continuar fins a Girona...
      Salut i moltes gràcies pel comentari!

      Elimina