18 de jul. 2011

Olla de Núria 2011

Les notícies prèvies a la cursa no són gaire bones, la previsió meteorològica és molt dolenta. Pluges a partir de mig matí en tot aquest sector dels Pirineus i temperatures que rondaran entre els 2 i 7 ºC. Un al·licient més als 1940 metres de desnivell positiu, 21'5 km de traçat i el 72% del recorregut per sobre dels 2700 metres.

Són les 6:30 del matí i estem apunt de pujar al cremallera que ens ha de portar de Queralbs a Núria. De moment, no plou i sembla que el temps està aguantant. A dins del cremallera ja es respira l'ambient de les grans curses, tothom té en ment el recorregut i es comenten petites coses amb els companys. A mi em fa por aquesta pujada, a mi aquella baixada, jo no sé si aguantaré, jo no he entrenat lo suficient, en fi ambient de les grans ocasions.

A les 7 recollida de dorsals. Amb el dorsal els nervis es multipliquen. Em penjo el dorsal a la samarreta, agafo el material necessari i venen els dubtes: agafo la gorra o només el tubular?, els guants seran necessaris? Tot un munt de dubtes previs i el cuquet de l'estómac que va fent la seva feina. Amb tot a punt ens donen les últimes informacions dels punts de control i hora de tancament. També hi ha notícies fresques de la previsió meteorològica. Ens comenten que de moment la tempesta està enclavada entre Aragó i Andorra però que quan aconsegueixi passar aquesta zona pot arribar en qualsevol moment.

Sortim a fora i ens fan la revisió de material. Fent els últims exercicis d'escalfament pots veure els grans favorits de la cursa escalfant a un ritme completament diferent. I a les 9:15, quinze minuts més tard de l'horari previst, donen la sortida. 

Començo molt endarrera, conscient que la primera pujada em pot passar factura per tota la cursa. Prefereixo sortir dels últims i anar al meu ritme, abans que sentir-me pressionat per la gent que ve per darrera meu i agafar un ritme que em pot fer patir. La cursa és molt llarga i posarà a cadascú al seu lloc. Sortint de Núria hi ha un tram de pista on es pot apretar i de seguida ja venen les primeres pujades i els primers embussos. Seguint al ritme dels que van a davant meu, una mica més lent del que portaria en aquesta pujada, arribo al primer control de pas i porto 47'42". Estic just a sota el cim del Puigmal, al límit de la tartera. A partir del control i fins al cim del Puigmal, ja agafo el meu ritme. Aquí la gent ja va fent segons el seu nivell i tothom pot agafar el ritme de cursa que més li convé. Sense patir massa arribo al segon control situat al Puigmal, temps de pas: 1h 13' 25". La temperatura aquí dalt és freda (2ºC) i la sensació tèrmica és molt més freda perquè bufa un vent amb cops de 90 km/h.

Amb el panorama ideal per passejar per la carena, començo a córrer cap al Pic del Segre. Vigilant molt on poso els peus perquè és un tram molt pedregós. Però em sento còmode i m'atreveixo a apretar una mica en les pujades i baixades fins al Coll de Finstrelles, on hi ha el següent control. El vent és intens però suportable. Passo el tercer control amb un temps de 1h 47' 50". El següent objectiu és el Pic de Finestrelles que el pujo sense gaires problemes i després una baixada de les bones i una successió de dos cims més: el Puig de Núria i el Puig del Coll d'Eina i una baixada fins al Coll de Núria on trobem el següent avituallament.

Després d'un curt descans comença una nova ascensió, al Pic de Noufonts. Fins ara no he notat molèsties ni rampes. Però en començar la pujada noto una punxada al genoll dret: "Merda, ara no!". Intento buscar un ritme que em permeti pujar sense patir massa però les punxades són intenses i noto com si tingués una anella al voltant del genoll i de tant en tant me l'apretessin. Així, arribo al Noufonts i em llenço per la baixada fins al Coll de Noufonts, on hi ha el quart control: 2h 50' 09".

Després d'uns moments de dubte, decideixo continuar. En tot cas, si em continua fent aquest mal, encara puc abandonar al Coll de Noucreus. Amunt, ara cap al Noucreus, la pujada és dura però es fa a favor del vent que ara bufa amb més força. A més ha arribat la boira. Un cop a dalt del Noucreus, ja tenim un altre ingredient: vent, fred i boira. Què més es pot demanar? ah, sí, l'aigua. De baixada al Coll de Noucreus el vent és molt fort i de camí al Fontnegra apareix l'aigua. Primer en petites gotes mig glaçades que et colpegen la cara amb força.

Vinga, últim esforç fins al Fontnegra seguint les banderoles. És l'única cosa que es veu, això i el terra. Última pujada del dia i últim control, que passo amb 3h 38' 11". I ara avall. El que podria semblar un descans es converteix en una penitència. El genoll em torna a fer punxades. He de parar de córrer i caminar una estona fins que em torno a veure valent. Finalment, arribo al refugi del Pic de l'Àliga, ara sí que s'acaba. Baixada fins al Santuari, una volta per darrera i meta: 4h 15' 43".

Les conclusions que en trec és que m'he sentit còmode en la primera part del recorregut i no he patit en les pujades. Les rampes, que tanta por em feien, tampoc han aparegut. Simplement ha estat el genoll qui no m'ha deixat fer un millor paper. En properes ocasions, espero tornar-hi i baixar de les 4 hores.

Només em queda felicitar als guanyadors. En homes Ionut Alin Zinca (2h 15' 14") i en dones Mireia Miró (2h 36' 00"). Veient la duresa del recorregut, són temps estratosfèrics!!

El mapa del recorregut

Perfil de la cursa



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada