10 de jul. 2011

Pic de l'Infern (2869 m), passant per Bastiments

Introducció
La zona de Vallter, amb el naixement del riu Ter, és una de les zones emblemàtiques i més populars del Pirineu gironí, amb permís de la veïna Vall de Núria.

Una prova d'aquest fet és que en aquests indrets s'hi va construir el primer refugi de muntanya de Catalunya, el d'Ulldeter. Aquest refugi es va ignaugurar el 25 de juliol del 1909.

Antic refugi d'Ulldeter

Les ascensions que es poden fer des d'aquesta zona són moltes i de nivells molt diferents. Des de la passejada fins a Ulldeter (lloc de naixement del riu Ter) fins a les vies que podem trobar a les parets de la cara nord del Gra de Fajol Petit amb les seves canals. Entremig d'aquestes dues activitats hi ha un gran ventall de possibilitats: Gra de Fajol, Bastiments, Bacivers, Pic de l'Infern i Pic de la Dona, entre d'altres.

En aquesta ocasió volem pujar al Coll de la Marrana i a partir d'aquí fer una circular pujant al cim dels Bastiments, recorrent la cresta cap al Pic Freser i continuant fins al Pic de l'Infern i Pic dels Gorgs. Per retornar pel GR11 passant per la cabana de Tirapits i tancar la circular fins al Coll de la Marrana.

Mapa ICC

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Camí del refugi d'Ulldeter  (2080 metres)
Punt d’arribada: Camí del refugi d'Ulldeter  (2080 metres)
Horari:  6 hores 
Desnivell: ± 803 metres (no és acumulat)
Alçada màxima: 2883 metres
Material: En condicions hivernals els crampons i el piolet són imprescindibles.
Dificultat: Mitjana. Tot i no ser una ascensió tècnicament complicada té alguna petita grimpada on s'ha d'extremar la precaució. El temps en aquesta zona pot empitjorar amb facilitat i la tramuntana acostuma a bufar amb força.

Accés
Per accedir al punt de partida cal agafar la carretera C-26, que uneix Ripoll am Olot. A continuació s'agafa la C-38, que porta fins a Sant Pau de Segúries i Camprodon. A l'entrada del poble es deixa aquesta carretera per agafar la que marxa a l'esquerra cap a Setcases i continua fins a l'estació d'esquí de Vallter. Poc abans d'arribar a l'aparcament de l'estació de Vallter 2000, hi ha el camí que puja al refugi d'Ulldeter. Davant mateix del camí hi ha un petit aparcament de terra on es pot aparcar el cotxe. 

Ruta
Comencem la ruta des de la carretera que porta a Vallter 2000, a l'alçada del camí del refugi d'Ulldeter.


Mentre, el Gra de Fajol ens dóna la benvinguda dominant l'entrada del camí.


I el riu Ter, que encara porta poca aigua, baixa per la nostra esquerra. 


El camí va pujant suaument, serpentejant per aquesta vessant de la muntanya. En alguns racons hi ha mostres del que un dia van ser arbres verds i forts però ara no són més que un tronc de fusta amb aspecte fantasmagòric.


Es creua el riu Ter per la passera que hi ha instal·lada.


Durant aquesta època de l'any, el cabal que baixa directe del seu naixement és petit, res a veure amb les temporades de desgel.


I a l'altre riba, fem cas dels rètols que ens indiquen la direcció del GR11 i ens porta fins al refugi d'Ulldeter que ja es veu al cim d'aquest petit turó, amagat entre els arbres.


I el refugi d'Ulldeter.


Davant del refugi, hi ha una vista impressionant de les canals del Gra de Fajol Petit. És estrany no veure-hi cap cordada...


Continuant amb el camí, toca acostar-nos al Coll de la Marrana, que trobarem seguint el camí que surt de darrera el refugi.


I vist des d'una mica més aprop, es pot veure el contrast entre les zones verdes de la part inferior amb la pedra clara de la part superior.


Anem guanyant alçada i veiem com l'aigua baixa pel fons del Circ d'Ulldeter.


Mirant cap al sud, el Gra de Fajol queda per sobre dels nostres caps. I als seus peus sembla que hi tingui una catifa.


Aquestes sembla que ni es molesten amb el pas de la gent.


I mirant des de dalt, no n'hi ha poques!


Finalment arribem al Coll de la Marrana (2529 metres) situat entre el Gra de Fajol i el Bastiments i important zona de pas.


Els meus companys de ruta d'avui (en Tit i en Met) estan disfrutant del paisatge i de la ruta.


I després d'un petit descans toca continuar fins al cim del Bastiments.


Avancem en direcció cap al Bastiments, però abans de continuar no puc deixar d'observar el Gra de Fajol.


Aquests que es veuen ara vindran més tard: el Freser en primer terme i els Pic dels Gorgs i l'Infern al seu darrera.


I des de llevant, la silueta del Costabona observa tots els nostres passos.


Mentre jo m'entretinc contemplant el paisatge, en Tit i en Met continuen decidits el seu camí.


Anem guanyant alçada i el Gra de Fajol ja es veu més petit. Darrera seu el Coll de la Coma de l'Orri i el cim de Pastuira al fons.


La Coma del Freser s'obre camí entre les muntanyes.


I poc a poc, pujant per un corriol ben definit entre la pedra, ja es veu el cim del Bastiments.


Bastiments (2883 m). Primer cim del dia i cota màxima de la ruta.



Una ullada al Pic de Bacivers, amb el seu estany als peus.


I al Coll de la Geganta, amb el Puig d'Ombriaga.


Continuem el camí, que ara ve la part divertida. En primer lloc, pugem al vèrtex geodèsic que marca el cim del Bastiments.


Passem el vèrtex geodèsic, adornat amb banderes i dedicatòries...


 ...ara sí! piolet i cota màxima.


Des d'aquest punt ja es veu la carena que haurem de recórrer i els cims que ens falten.


Comencem el descens per una baixada amb molta pedra.


Tot el que hem baixat en pocs minuts.


Arribant al Coll del Freser o Collades de les Comes de Malinfern (prefereixo quedar-me amb el primer nom) ja es veu el Freser més aprop, només queda una curta però dura pujada entre roques.


I al nord hi ha el Pic alt de Comamitjana amb els Estanys de Comamitjana.

Pic Freser (2835 m). Aquest cim d'alçada més que respectable no té la importància dels seus veïns. És visitat de camí entre el Bastiments i el Pic de l'Infern. Poques vegades es decideix visitar només aquesta muntanya. Però què hi farem, només puc dir que té unes vistes molt i molt guapes...


D'allà venim...

... i cap allà anirem.

Un parell més de fotos identificant cims: primer cap al nord


I ara cap a l'est.


Fent un petit descans, decidim afrontar la part més "complicada" del dia. No té cap pas exposat, simplement hi ha alguns punts on caldrà ajudar-nos de les mans amb alguna grimpada molt senzilla.


Pic de l'Infern (2869 m), objectiu del dia. És un cim aïllat i d'accés llarg. Per altra banda (i personalment) és el cim del Pirineu gironí més espectacular. Només per això ja es mereix una visita.


Els estanys de Carançà, sota els nostres peus.


El Puigmal que, com a amo i senyor d'aquestes terres, ho domina tot.


I una última ullada al camí recorregut, amb el Freser en primer terme i el Bastiments darrera seu.


Per acabar el circuit de cims, ens falta el Pic dels Gorgs, que és el petit turó que hi ha davant del Pic de l'Infern, a l'altra banda del coll.


Tornem al coll i fem els pocs metres de desnivell fins a l'últim cim del dia.


Pic dels Gorgs (2851 m). Aquest cim no té ni el caràcter d'un cim de la seva altura, ni l'elevació sobre el coll que es mereixeria. Simplement és un satèl·lit del Pic de l'Infern i, ja que hi som...


Ara toca baixar fins a la Cabana de Tirapits per començar el camí de tornada al Coll de la Marrana. Passem pel Portell, una zona pedregosa on canviem de vessant.


I des de la vessant sud ja es veu la Cabana de Tirapits. Ara venim!!


I ja hi som, la baixada ha esta fàcil (sempre que l'esquena ens respecti, no Met?)


Deixant la cabana enrera, retrobem el GR11 que hem deixat fa molta estona i que ens retornarà al cotxe.


Amb fites de pedra i alguna cosa més... molt artístic!


Passem per sota les parets que fa una estona recorríem per dalt.


I anem retornant per camí còmode fins al Coll de la Marrana, que ja es veu sota el Gra de Fajol.


Des del coll ens despedim del Bastiments, que ara ja es troba amenaçat pels núvols...


...del Freser i de l'Infern.


I desfent el camí de la pujada arribem al refugi d'Ulldeter.


El dia ha tingut molts moments bons, però sens dubte només hi ha un moment estrella....


I amb poc més de deu minuts arribem a la carretera. Què, tornem a començar?


2 comentaris:

  1. M'ha agradat molt la ruta. La vam fer de manera diferent fa uns anys a inrevès.

    ResponElimina
  2. Fa anys també la vaig fer en sentit contrari i aquesta vegada volia variar una mica.
    Salut!

    ResponElimina