8 de jul. 2011

Roncal, l'última vall de Navarra

Aquesta etapa és, amb tota seguretat, la més còmode de tot el camí que portem fet. Mentre preparàvem la ruta del dia, asseguts amb una cervesa a les mans ja ens va semblar un perfil molt suau i, tot i la longitud de l'etapa de gairebé 24 km, és una etapa molt i molt assequible.



Decidim començar aviat, mentre encara hi ha gent que està voltant pels carrers d'Otxagabia, apurant el concert que hi va haver la nit abans. Creuem el poble, passant pel costat del riu Anduña que el deixem a la nostra esquerra i seguim fins a la "Estación Patatera", lloc on comença realment l'etapa.

Aquest edifici de nom curiós, m'imagino que seria una cooperativa de patates o alguna cosa per l'estil.
Al costat mateix hi ha un indicador que ens encamina cap a una ampla pista i després d'una forta llaçada ens fa guanyar alçada amb facilitat i ens porta uns metres per sobre del poble, del que ens despedim definitivament.

La pista ens porta fins a tocar del pic de Zamaingurua, situat pocs metres al nord. I continuant per la còmoda pista arribem a la bifurcació de la pista que puja d'Ezkaroz. Hem avançat uns 7 km a un ritme molt suau i sense massa esforç. Ara és moment de fer una parada i esmorzar unes galetes, xocolata i llet condensada (per variar).

Amb les piles carregades continuem per la pista. És un tram que passa sense pena ni glòria, avançant per la pista entre plans i boscos i cims suaus i algun caserío una mica apartat. Així anem fent quilòmetres on tot el que podem fer és caminar i gaudir del paisatge que ens envolta fins a Zotrapea.

En aquest punt del camí estem a la meitat de l'etapa i trobem el GR 13 o "Cañada de los Roncaleses" que atravessa de nord a sud.

A partir d'aquest moment, la pista ampla i evident que seguíem es va desdibuixant en un corriol més estret però igualment còmode i fàcil de seguir. I així arribem a la cota màxima de l'etapa i al Collado de Kakueta (1365 metres). Amb el Kakueta pocs metres més al sud.

Ara toca seguir per un camí fins al proper coll, el Collado de Belozkarre (1370 metres). I baixar per una baixada directe entremig del bosc. En aquesta baixada passem pel costat d'alguna zona amagada on hi ha basses amb fang i comentem la possible presència de senglars per aquesta zona, fet que ens confirmen més endavant. Segons ens comenten, en aquesta bosc tenen problemes per culpa de la presència d'aquests animals que ho fan malbé tot.

Sortint del bosc, arribem al Santuari d'Idoia, hem baixat uns 500 metres en 2,5 km!! 



Construcció del segle XVI que es troba junt a la casa de l'ermità. En el seu interior hi ha la Verge d'Idoia que data de finals del segle XIII o principis del XIV.








I la casa que hi ha adosada.



D'aquí fins a Isaba és una passejada de poc més de 10 minuts fins arribar al poble. 

I fins aquí l'etapa del dia, a partir d'aquí busquem allotjament a l'alberg que hi ha al centre d'Isaba. Una dutxa, dinar i passejada pel poble. 




I tornant a l'alberg fem la xerrada amb més gent que hi havia a l'alberg, entre ells dos nois i una noia de Gernika i un anglès que també feien el GR. Ho comento perquè a partir d'aquí i durant uns dies anirem coincidint cada dia al final de l'etapa i es convertiran en uns companys més de travessa.

2 comentaris:

  1. Estic seguint aquest blog teu i la veritat es que es molt interesant.

    Enhorabona desde Ontinyent (València)

    ResponElimina