22 de jul. 2011

Sils - Girona per la Via Augusta

Ve d'aquí

Introducció
Després d'una primera presa de contacte amb aquesta antiga via, decideixo continuar en direcció nord. Sortint de Sils tinc dues opcions. La primera és tornar enrera seguint la Sèquia de Sils fins on vaig deixar la Via Augusta. I la segona opció és continuar per la Ruta dels Segadors fins a Vidreres i enllaçar aquí amb la variant de la Via Augusta que puja de la costa del Mareseme.

Després de valorar les dues opcions, em decanto per la segona. El motiu és que no trobo informació detallada del tram entre Mallorquines i Caldes de Malavella. I tota la informació que trobo diu que el PGA Golf de Caldes està ubicat enmig de la zona de pas d'aquesta via i no queda clar si han marcat cap pas alternatiu. Per aquest motiu, decideixo anar fins a Vidreres i enllaçar amb el que puja de Tordera fins a Caldes.

Aquesta part de la ruta transcorre per les terres més planes de la comarca de la Selva, per tant el desnivell és pràcticament inexistent. D'altra banda, el paisatge resulta monòton en més d'una part del camí. Un altre punt que s'ha de tenir en compte en aquesta part de la ruta és que es passa per 6 pobles: Sils, Vidreres, Caldes de Malavella, Riudellots, Fornells i Girona. Per tant, és fàcil trobar un punt de parada per fer un descans.

Fitxa tècnica 
Punt de sortida: Sils (76 m)
Punt d'arribada: Girona (70 m)
Tornada: tren des de Girona fins a Hostalric
Distància: 24 km
Durada: 6 hores (sense parades) 
Dificultat: Molt fàcil. És una ruta sense pràcticament desnivell.

Ruta
Començo la ruta a l'estació de Sils, on he arribat amb el tren. Encara no són les 8 del matí i sembla que avui les temperatures seran molt agradables per caminar.


A l'altre costat de l'estació, just on hi ha l'aparcament dels cotxes, ja hi ha un rètol indicador del camí que hauré de seguir. Baixo pel carrer del costat de l'esglèsia i surto del poble.


Arribant a la Sèquia ja trobo el primer indicador amb la primera distància que hauré de recórrer.


La pista és ampla i vaig molt fresc. Fins i tot, m'atreveixo a avançar algun animal que passejava tranquil·lament...


El Montseny apareix, al fons, tapat per un núvol que no el deixarà en tot el dia.


Vidreres i Sils estan molt aprop però els separa l'autopista, doncs hi passo per sota.


Les franges blanc-i-blaves són molt evidents.



A aquest l'he atrapat, estava parat per la foto.


La pista arriba a la N-II. En aquest punt hi ha molt de trànsit i es perden les marques. Així que el millor que es pot fer és seguir a l'esquerra i passar per una rotonda elevada.


Després de la rotonda no veig cap marca més fins a l'entrada de Vidreres, encara no sé per on s'ha de passar. M'imagino que no et fa creuar la carretera...


Entrant a Vidreres es fa una mica de volta per darrera les primeres naus industrials i magatzems fins al carrer dels Dolors.


Aquí es retroben les marques grogues i blaves de la Via Augusta i poso rumb a Caldes de Malavella.


Sortint del poble, veig que el Montseny encara continua amb el seu núvol.


Dels 6 km que separen Vidreres de Caldes, no hi ha gaire cosa a dir, a banda de la monotonia del terreny.


Per sort, hi ha alguns moments on es trenca la monotonia del camí. Un d'ells és el cementiri, que es deixa a la dreta.


Uns metres més endavant es troba una bifurcació de camins, just al costat d'una muga.


Intueixo que la muga separa els termes de Vidreres i Caldes, ja que a partir d'aquí es deixa l'asfalt per agafar una pista de terra que s'endinsa al Bosc d'en Llop.


Al marge esquerra de la pista hi trobo una bassa de dimensions considerables, a tocar de la riera de Malavella.


Una nova bifurcació em desperta de sobte, no sabia que hi confluïssin tants camins...


De totes maneres, diria que fins a Caldes ha de faltar menys. No pot ser que encara hagi de fer 3300 m! I evidentment, és menys. Després d'uns 10 minuts arribo a l'asfalt i a les primeres cases del poble.


I els primers carrers són a tocar.


Entro a Caldes de Malavella, passant per davant de l'esglèsia...


... i les excavacions que s'estan fent del conjunt històric.


La Plaça de l'aigua també mereix una visita.



Una vegada visitat el centre del poble, vaig fins a la carretera i marxo pel carrer de Girona, que com diu el nom, és la sortida en direcció a Girona. I és cap on vull anar. Però primer faré una parada a Riudellots de la Selva.


Algun camp de girasols dóna un punt de color al camí.


Una mostra de que porto la direcció correcta.


El camí ara passa a tocar de la via del tren i s'haurà de creuar en algun punt, sempre per ponts.


De botànica no hi entenc però m'entretinc amb alguna de les flors que creixen al marge del camí.



El campanar que es veu ara és de sant Andreu Salou.


Ja falta una mica menys per arribar a Riudellots.


I Girona és una mica més aprop, com a mínim ja es veu.


Poc abans d'entrar a Riudellots de la Selva, la barana d'un pont em recorda on estic.


I finalment arribo al poble. Tots els campanars que he vist avui tenen una forma semblant, serà una construcció típica d'aquesta zona?


Ara una mica més aprop.


Havent vist l'esglèsia i el campanar, decideixo continuar el camí. Surto de Riudellots de la Selva i vaig en direcció al polígon, retallant per algunes pistes molt amples. El proper poble per on passaré és Fornells de la Selva, però en contra del que indica el seu nom, surto de la comarca de la Selva i entro al Gironès.

Els que trobo al meu costat estan molt tranquils, descansant a l´hípica per quan decideixin fer-los trotar.


Una mica més enllà de l'hípica es troba la via del tren una altra vegada, que segueixo durant una bona estona.


Vaig avançant a un bon ritme i l'estómac ja em fa pensar que és hora de dinar. Mentre, passo per aquesta zona més fresca.



Fins a arribar al riu Onyar al seu pas per Fornells.


Pocs metres més i ja estic a dins del poble, Fornells de la Selva.


Avançant pel poble, penso en algun lloc per dinar. Em mereixo un descans.


Després d'haver menjat, continuo el camí fins a Girona, ja falta molt poc. Em despedeixo de Fornells...


...i d'en John Deere!


A davant del cementiri, agafo la carretera que entra a Girona per Palau.


Tal com era de suposar, entro a Girona pel carrer Camí Vell de Fornells, si és que és evident...


Ja hi ha mostres que estic al costat d'una ciutat.


La catedral, símbol característic de la ciutat, ja es veu per sobre de tots els edificis.


I un altre símbol emblemàtic: la xemeneia dels Químics.


Al pont de pedra poso punt i final a la ruta.



1 comentari:

  1. Bona tarda Marc,
    voldria fer la via augusta entre Sils i Girona aquesta setmana i la única info que he trobat és la del teu bloc. Pe`ro tot i això tinc algun dubte: està tota la ruta senyalada amb els rètols verds que fotografies i les marques blaves i grogues? Hi ha molt de desnivell? Quan s'entra a algun poble és fàcil trobar-ne la sortida?
    Perdona tantes molèsties, però és que no se a qui preguntar. Gràcies d'avantmà.
    Jo sóc a: rafelvs@outlook.com

    ResponElimina