6 d’ag. 2011

Dòrria, Duraneu i Pas dels Lladres (cafè, copa, puro i......propina)

Introducció
El Puig de Dòrria és un cim proper al Puigmal. De fet és a l'extrem del contrafort SW del Puigmal. Potser per aquest motiu resta oblidat per molts excursionistes. 

És un cim ample, amb bones vistes i té diferents vies d'accés per tots el gustos. Des de la pujada més ràpida i directa pel Collet de les Barraques, fins a la pujada bastant més dura des del poble de Dòrria on s'ha de superar un desnivell de més de mil metres. Això sense oblidar l'ascens des de Vallcebollere a la vessant francesa perquè la línia fronterera passa pel mateix cim.

En aquest cas he escollit l'ascens més senzill i directe des del Collet de les Barraques i la Serra de la Vaquerissa però he completat la ruta amb una circular passant pel Pas dels Lladres, desviant-me fins al Pic de Duraneu i retornant a la Tossa del Pas del Lladres. Finalment he baixat pel Serrat del Pèl i la Baga d'en Feliu fins al punt d'inici.

Per acabar de rematar el matí, i ja que estava al Collet de les Barraques, he pujat fins al Puig d'Estremera. Són 5 minuts d'ascensió i ja que hi era...


Fitxa tècnica
Punt de sortida: Collet de les Barraques  (1895 metres)
Punt d’arribada: Collet de les Barraques  (1895 metres)
Horari:  5 hores 
Desnivell: ± 760 metres (no és acumulat)
Alçada màxima: 2665  metres (Tossa del Pas dels Lladres)
Altres alçades: 2547 metres (Puig de Dòrria); 2539 metres (Pic de Duraneu); 1947 metres (Puig d'Estremera).
Material: En condicions hivernals els crampons i el piolet són imprescindibles.
Dificultat: Fàcil. La primera part del descens es fa fora de camí. El temps en aquesta zona pot empitjorar amb facilitat i la tramuntana acostuma a bufar amb força.També cal estar atent a canvis sobtats de temps en condicions hivernals.





Accés
Per accedir al punt de partida cal agafar la carretera N-152, que uneix Ripoll amb Puicerdà (Collada de Tosses). Abans d'entrar a Planoles es gira a la dreta per una pista asfaltada que arriba al Collet de les Barraques. Al final de la pista hi ha espai suficient per aparcar el cotxe.

Ruta


Són les 7:30 del matí. Des de l'esplanada del Collet de les Barraques ja es té una primera vista del primer cim del dia, el Puig de Dòrria.


Començo la ruta reculant uns metres per la pista asfaltada fins al camí que es desvia a la dreta i que va en direcció al Puigmal. Pel sud s'alça la Serra de Montgrony, per sobre dels núvols que tapen les zones més baixes.


Uns metres més endavant, deixo una pista més ampla per agafar un corriol que em condueix per la Serra de la Vaquerrissa, enganxat a la tanca. 


El camí no té gaire secret però l'espectacle està cap al sud, amb els núvols que tapen les valls.


I també cap a l'est. Sobre el mar de núvols surt la Serra de Cavallera, sembla una illa enmig del mar.



Darrera el Puigmal, que m'acomanya durant tota la ruta, s'alça el Balandrau.


Com que el camí no té res, simplement s'ha de seguir la tanca, continuo buscant imatges de la part que em cau al darrera.


Per la porta que hi ha a mitja pujada passo a l'altra costat de la tanca i continuo pujant. A davant ja es veu el Puig de Dòrria.


I la Tossa del Pas dels Lladres, seguint la carena. Aquest cim serà l'últim dels tres que faré en aquesta circular.


Vaig guanyant alçada amb facilitat. La pujada és suau i molt monòtona.


Per aquí baixaré. Sobre el mapa ho tenia clar però ara, després de veure el terreny veig que és possible.


Tinc la Tossa del Pas dels Lladres bastant aprop, potser comença a ser moment de pujar al Puig de Dòrria més directament.


I pujo deixant el camí ben marcat. Tot i no haver-hi camí, no hi ha cap problema.


Puig de Dòrria, 2547 metres.


Des del Puig de Dòrria tinc unes vistes molt bones del Taga.


I no tant bones del Puigllançada, la Tossa d'Alp i el Pedraforca (que s'amaga entre la mala visibiltat).


El Puigmal és molt evident.


I el Carlit també es deixa veure tímidament.


Mentre m'acosto al Pas dels Lladres, el Puigmal té ganes de jugar amb els núvols que té a sobre.


La muga 506.


Ara des de l'altre perfil.


El Clot Montell remonta la vall per la banda de Vallcebollere.


Per anar cap al Pic de Duraneu, agafo un camí molt ben marcat per on deuen pujar els operaris de l'estació d'esquí. M'acosto a la pista i em llenço avall. Però si no sé esquiar...


Pic de Duraneu, 2539 metres. És un petita prominència al final de la pista d'esquí. Hi ha una gran fita cimera, molt gran.


Des d'aquí es dominen els 3 Puigmals.


El Carlit (a l'esquerra) i els Perics (a la dreta) encara s'amaguen una mica. 


La Tossa del Pas dels Lladres, d'allà vinc i cap allà hauré de tornar.


Mentre pujo una altra vegada a la Tossa del Pas dels Lladres, em fixo en un pic situat darrera el Puigmal. No estic segur si és el Cambredase però m'agrada...


Tossa del Pas dels Lladres, 2665 metres. Cim més alt del dia però també he de dir que és el cim amb menys atractiu. És zona de pas entre Dòrria i el Puigmal.


El Puigmal i el camí que seguiré fins al moment que comenci a baixar.


Ja començo a veure la Baga d'en Feliu, per on baixaré.


Però abans em despedeixo dels "3 Mosqueteros".


El primer tram de baixada és pedra petita però bastant estable. Per tant, encara que no surt cap camí al mapa es pot baixar sense perill.


D'allà dalt és d'on vinc. Es baixa molt ràpid.


Continuo baixxant pel Serrat del Pèl fins a la part de sota d'aquestes roques blanques.


Una última mirada al Puig de Dòrria...


I al petit circ que es forma sota el Pas dels Lladres.


Avall, continuo baixant per la Baga d'en Feliu. Ara sí que trobo un petit corriol que seguiré fins al final.


La Barraca de la Baga d'en Feliu queda al costat del camí.


Una mirada cap amunt. He de reconèixer que és un racó encantador i solitari.


La barraca des d'una altra perspectiva.


Aquest que queda aquí davant és el Puigmal. He baixat bastants metres amb poca estona.


Al final d'aquest prat, es retroba el bosc de pins i es torna al Collet de les Barraques.


Aquesta tanca diria que ja l'havia vist...


I desfent una petita part de la pujada arribo al punt final.


Però estant aquí, gairebé no tinc excusa per saltar-me el Puig d'Estremera. En 5 minuts des del coll, s'arriba a dalt d'aquest cim secundari.


Puig d'Estremera, 1947 metres.


Retorno al Collet de les Barraques i acabo la ruta, ara sí!

Com a resum, la pujada és molt monòtona i fins i tot avorrida. He tingut sort de l'espectacle dels núvols. Però el descens per la Baga d'en Feliu m'ha agradat moltíssim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada