30 d’ag. 2011

Puigpedrós de Lanoux, 2842 metres

Introducció
El Puigpedrós de Lanós és un cim amb unes vessants molt ben diferenciades. La més oriental és una pala de fàcil accés, la meridional és una cresta que l'uneix al veí cim de la Coma d'Or, mentre que les seves vessants occidental i septentrional són unes parets de difícil accés. 

Així, doncs, segons paraules de Georges Véron: "Aquest bell cim d'aspecte i accés dificils per la vessant d'Ariège, es fa amb les mans a les butxaques pel costat dels Pirineus Orientals". Tot i que jo no comparteixo aquesta afirmació. 

Deixant les vies més complicades pels amants de la roca i la verticalitat, hem pujat a aquest cim per la seva cara més senzilla, sortint de l'aparcament de l'Estany de Font-viva i passant per l'Estany de Lanoux. Des del cim, les vistes cap al Carlit i el sector més oriental de l'Ariège justifiquen de sobres l'ascens.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Aparcament Estany de Font Viva, fi de la pista (1728 m)
Punt d’arribada: Aparcament Estany de Font Viva, fi de la pista (1728 m)
Horari: 7 hores 30 minuts   
Alçada màxima: 2842 metres
Material: En condicions hivernals poden ser necessaris els crampons i el piolet.
Dificultat: Mitjana. El desnivell acumulat és important i part de la ruta es realitza fora de camins.



Accés
Des de Puigcerdà es creua la frontera amb Bourg-Madame. Una vegada en territori francès es gira a l'esquerra per la carretera N20 en direcció a Andorra. Passat Porta cal desviar-se a la dreta en direcció a Porté i Coll de Puymorens. En arribar a Porté, cal estar atents i agafar la carretera que surt a la dreta (direcció Massís del Carlit) i que porta als estanys de Passet i Font-viva. Es continuarà fins a l'aparcament que hi ha al final d'aquesta carretera.

Ruta
Des del final de la pista asfaltada, on hi ha una zona prou ampla per aparcar el cotxe, enfilem el camí que surt en direcció a l'Estany de Font Viva.

El camí serveix per escalfar la musculatura de les cames perquè puja amb fort desnivell des del principi.

Tot i tenir un dessnivell bastant fort per començar és molt agradable perquè puges per un bosc de pins seguint  la riera que de tant en tant ens sorprèn amb amb algun saltant d'aigua.

Sortint de la pineda, les vistes fan agafar forces per continuar una mica més. Faig una mirada enrera, cap al sud.

I una altra cap al nord, cap a la Serra de Font Viva. 

Sembla que hem recuperat aire i forces a les cames. Continuem pujant. Ara toca un altre tram de pujada fins a trobar el GR7, que en aquest tram coincideix amb el Tour du Carlit, i que seguirem fins a l'Estany de Lanoux. Des del GR indico quin és el camí a seguir, ja que nosaltres no l'hem vist i hem fet una pujada directe entremig d'un dens ginestar (poc aconsellable).

 I finalment es troba el GR 7, que seguim fins a l'Estany de Lanoux.

El camí avança sense massa desnivell, una mirada enrera cap als pics de Fonfreda.

 Uns metres més avall queda l'Estany de Font Viva.

 Al fons de la imatge ja es pot veure la presa de Lanoux. Fins allà haurem d'arribar.

El camí és còmode i permet recuperar forces.

I gaudir del paisatge que anem deixant enrera.

Ja es veu la presa més a prop, mica en mica ens hi anem acostant.

Poc abans d'arribar a la presa, passem algunes mines de ferro, actualment estan abandonades.

Finalment arribem a la presa. En aquest moment cal deixar el GR 7 i avançar recte, cap a l'extrem esquerre de la presa. En canvi, nosaltres hem anat seguint el GR fins a la riba més oriental de l'estany. Error, ja que hem caminat uns 20 minuts més del que caldria.

Però hem aconseguit aquesta vista del Puigpedrós i de la Coma d'Or, que en cas contrari no tindríem. Qui no es conforma és perquè no vol...

I cap a llevant es comença a veure el Carlit.

Una vegada estiguem a l'altre costat de l'estany, ja no tindrem més camí marcat. Haurem d'anar buscant les fites que ens van portant amunt seguint el curs de l'aigua que baixa.

Passem per sobre la presa per arribar a l'altra riba.
 

Des d'aquí es poden veure les dimensions d'aquest estany, ja que no es veu el final.

Una nova vista des d'una mica més amunt.

Mica en mica l'estany va quedant avall, això vol dir que anem guanyant alçada.

I ens posem de ple en la pujada que he marcat abans.

Ho sento, no puc evitar anar-me girant per contemplar les vistes.

El del mig de la foto és el Carlit.

La pujada es fa dura seguint el curs del riu. En aquest tram cal anar buscant el millor camí a un costat o altre. Per tant, creuem l'aigua moltíssimes vegades.

Les aturades per agafar aire són contínues, però ara ja es veu el coll on hem d'arribar.

El Carlit (esquerra) mostra la seva cara més abrupte.

Arribats al coll es pot contemplar la Coma d'Or i la Portella Roja.

I el Puigpedrós. El cim més alt és el sud, a l'esquerra de la imatge. Així que començarem la dura però curta pujada final fins al cim.

La pujada que haurem d'afrontar des del peu de la muntanya.

Un últim esforç...

Puigpedrós de Lanoux, 2842 metres.

Les vistes són impressionants. A més, coincidim amb un grup de francesos que ens fan una classe magistral de geografia.

Algunes vistes. En primer lloc el Carlit.
 

La Coma d'Or 

I unes vistes cap a l'Ariège
 

Les mines de talc de Luzenac amb el cim de Saint Barthélemy.


La Pica d'Estats, conservant una mica de neu.


Les construccions del Pas de la Casa (Andorra). A la seva esquerra els Pics de Pessons i els cima d'Andorra al seu darrera.

El Puigpedrós, sostre de Girona.

El Peric.

En definitiva, un paradís pels identificadors de cims.

Després d'uns vint minuts al cim, i amb l'amenaça de tempestes de tarda que enunciaven els butlletins meteorològics, comencem el descens.

La baixada per grans roques es fa millor del que creiem.

Faig una última mirada al Carlit abans de continuar amb el descens.

I també em despedeixo de la Coma d'Or.

Les paraules cap al Puigpedrós només poden ser d'agraïment per les vistes que ens ha ofert.

A diferència de la pujada, la baixada és còmode i arribem a l'Estany de Lanoux molt ràpid.

Veient els núvols amenaçadors encara intentem baixar més ràpid, a veure si aconseguim escapar-nos de la pluja.

I final, arribem a l'aparcament després de 7 hores i 30 minuts d'haver sortit. Unes 4 hores 30 minuts de pujada i 3 hores de baixada.

4 comentaris:

  1. Hola, m'ha agradat molt la tva resenya. Nosaltres vam pujar a la Coma d'Or aquesta setmana pda. però la nostra intenció era anar al Puig Pedrós de Lanós, el q pasa es q veiem la cresta i no ho vam trobar senzill, així q seguirem la vostra resenya pq volíem conèixer si es podia ascendir sense perills.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Tina, la cresta de la Coma d'Or al Puigpedrós no és fàcil. No l'he fet, però pel que m'han comentat és molt delicada, així que val més no assumir riscos innecessaris. La ruta que proposo és llarga però val molt la pena. Moltes gràcies pel comentari.
      Salut!

      Elimina
  2. Marc, has fet l'Alt del Juclar? i el Tretzevents?, t'agraïriem molt ens passessis les ascensions. Merci

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Tina, ni un ni l'altre. El Tretzevents l'hem comentat més d'una vegada aquest últim any però per un motiu o per altre no l'hem fet. I de l'Alt del Juclar en conec un tram de la pujada, justament fins als Estanys de Juclar de camí cap al Pic d'Escobes (http://marcbota.blogspot.com.es/2012/07/pic-descobes-2781-metres-el-sentinella.html). Sento no poder donar-te més informacions.

      Elimina