1 d’ag. 2011

Sallent de Gállego - Panticosa, una gran etapa

Arriba el mes d'agost i tornem a repetir l'experiència dels anys anteriors. Aquest ja és el tercer any que pugem per anar fent camí. Després dels dies frescos i boirosos del mes de setembre del 2004 i dels dies amb una meteo variable del mes d'agost de 2005, estem disposats a continuar un tram més. I la novetat d'aquest any és una nova incorporació, en Joan Pep, un company de classe que no havia fet gaire muntanya.

Bé, feta la introducció, passarem a la primera etapa d'aquest any. Per començar ens toca un plat fort, una etapa de les dures: Sallent de Gállego - Balneari de Panticosa. No és gaire més llarga que l'etapa anterior, però sí que té molt de desnivell acumulat, i això fa que sigui bastant més dura. De totes maneres, per alleugerir-la una mica, aprofitem l'estada de la Nuri i la Sílvia que han vingut a acompanyar-nos fins a Sallent de Gállego i pretenen voltar un parell de dies per la zona i ens fan d'assistència. Així, no hem de carregar amb la motxilla gran durant el primer dia i agafem les coses necessàries per fer una excursió d'un dia.

Ens despertem d'hora, per començar a caminar aviat. Hem dormit poc perquè vam arribar de matinada i, a més, era Festa Major. Però què hi farem, com més aviat comencem, més aviat acabarem. Hem dormit a tocar de l'embassament de Lanuza i la primera estampa que tenim en sortir de la furgoneta és l'aigua, tot i haver dormit poc, però un despertar així, dóna energies!


Passem pel poble on es nota la ressaca del concert de la nit anterior i sortim en direcció NE pel camí que ens portarà fins a l'embassament de la Sarra. Deixant l'embassament a la nostra esquerra, arribem a la central elèctrica i continuem vorejant-lo en direcció nord fins al refugi amb zona de picnic. 

A partir d'aquí comença una llarga i feixuga caminada resseguint tot el riu Aguas Límpias. És un tram lent, seguint el camí que es va endinsant pel barranc deixant el pic de Musales sempre a la nostra dreta. En un primer moment seguim direcció nord fins al Paso de l'Onso. En aquest pas estret agafem direcció est creuant el barranc d'Arriel i acostant-nos fins a la presa de Respomuso. El nivell de l'aigua ens indica que estem al mes d'agost.


Vorejant l'embassament per la riba nord, arribem fins al refugi de Respomuso, en un indret molt acollidor.


Aprofitant el lloc i que ja portem un més de 3 hores caminant, fem un descans amb avituallament. El lloc es mereix un moment de contemplació.


Després d'un bon descans, no tenim més remei que afrontar el tram més dur del dia. En primer lloc fem una aproximació fins a l'Ibón de Llena Cantal. Durant aquesta aproximació, creuem un petit torrent que baixa de l'ivó per una zona de grans prats i formes suaus envoltat per les muntanyes majestuoses que ens tanquen per totes bandes. És una sensació que no es pot explicar amb paraules. Algú ens havia comentat que era una de les etapes més boniques i és cert.


Arribem a l'Ibón de Llena Cantal i la sensació no és menys impressionant.


Deixant enrera aquest estany, toca la pujada més dura del dia. Haurem d'arribar al coll de Tebarray, a 2782 metres. Vist des de baix, la pujada pot espantar una mica però una vegada agafes la velocitat de creuer, no és tant com pot semblar.

Ja som al punt més alt de l'etapa. Aquí aprofitem per menjar, doncs ja som al migdia i la gana ens ho recorda. A més, el pobre Joan Pep, està patint les primeres rampes dures de la travessa... 

Per l'altra banda l'Ibón de Tebarray no té res a envejar al de Llena Cantal.


Passem el coll i baixem per la vessant SE, sense perdre massa alçada i resseguint l'ivó. Així, arribem a un nou coll, el Collado del Infierno, amb els Picos del Infierno al sud.


Després de passar aquest segon coll, comencem una baixada directa i decidida per trams de pedra descomposta fins a l'Ibón Azul. Resseguint l'Ibón Superior, arribem al segon ibón, que creuem per la mateixa presa i seguim el curs d'aigua que ens portarà a l'embassament de Bachimaña.

Cal dir que a la riba est d'aquest embassament hi ha un refugi lliure. Aquesta pot ser una bona opció per passar la nit en cas que es vagi apurat de forces o se't tiri el temps a sobre. Però no és el cas perquè anem descarregats i tenim l'assitència que ens espera al final de l'etapa. Per tant, seguim aquesta última part de ruta que ens queda i arribem al refugi de Casa de Piedra, on passarem la nit.

Hem pogut fer una primera etapa d'escalfament sense el pes de les motxilles, però ja cal que descansem bé perquè demà serà una altra cosa, perquè ja portarem la casa a l'esquena, com els cargols!

Mapa de l'etapa:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada