21 d’ag. 2011

Sant Bonosi 2011. Més de 4000 valents amb ganes de festa!

La nit de Sant Bonosi és la nit en la qual Blanes es vesteix amb pantalons curts i vambes, a punt per fer esport. Aquesta data està marcada en el calendari de molts i molts blanencs, és la Caminada de Sant Bonosi. Enguany més de 4000 persones ens acostem al Passeig de Mar, a punt per la sortida. I hi ha gent per tot, els que anem amb intenció de corre, els que volen caminar i els que van amb ganes de festa. Fins i tot un dels gegants del poble, en Forcaner, està preparat per la sortida.

Aquest any tenia ganes de fer la cursa per povar en quin estat de forma estic perquè fa un mes que no entreno, des que vaig fer l'Olla de Núria i la inactivitat sempre passa factura. El traçat són 8 km i me'l conec de memòria però hi ha dues pujades fortes, veurem com estic físicament. Abans de començar dono els 40 minuts com a un temps molt bo però sóc resalista i crec que estaré més cap als 45. 

A les 22:30 en punt es dóna la sortida. A davant els corredors, més endarrera els caminants i entremig es respira un ambient de Festa Major, com no pot ser d'altra manera. Com que m'he col·locat a les primeres files he de sortir ràpid si no vull que la marea que ve per darrera se m'enporti. Sé que al ritme que porto en els primers metres no el podré mantenir gaire estona, i no trigo en agafar un pas on em sento còmode. 

I així vaig fent. La primera part de la cursa són 2 quilòmetres per terreny pla que em serveixen per anar agafant el ritme adequat, sempre pensant en la primera pujada, que no tarda en arribar. A partir del km 2 venen uns 700 metres de pujada on he d'anar dosificant. Però estic content perquè sé que he passat una de les dues pujades i em sento bastant bé. Ara porto 12 minuts de cursa i començo la curta baixada fins a la Riera. Sé que he d'aprofitar per recuperar perquè després vindrà el tram de cursa més dur.

A partir de la Riera agafo un nou ritme de cursa. Fins a Santa Bàrbara són gairebé un quilòmetre i mig i el desnivell és molt i molt dur. Així que calma i a mantenir un ritme constant fins al km 4,5 on passo amb un temps de 24 minuts. Sé que he passat la part més dura de la cursa i em queden 3,5 km que combinen baixades, zones planes i alguna pujada molt suau. 

Al final arribo a meta, extasiat per la calor i la falta de ritme d'entrenaments amb un temps de 39'16''. Podríem dir que no entrava en els meus pronòstics inicials poder anar a menys de 5' el quilòmetre. Per tant puc dir que acabo content de la cursa feta i ara ja sé el que toca, entrenar per arribar a la part final de la temporada amb unes condicions físiques acceptables.

Per últim, destacar la cursa d'en Pere, el meu germà, que va ser un dels valents que va passejar el gegant durant els 8 km del traçat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada