16 d’ag. 2011

Tres Mares (2176 m) i Cuchillón (2179 m), caminant per la Cantabria Infinita

Introducció
La comarca del Campoo, al sud de Cantàbria, té més d'un atractiu. I aprofitant una visita a aquesta zona he decidit acostar-me a les muntanyes que envolten l'estació hivernal d'Alto Campoo. Aquesta estació hivernal (o pistes d'esquí) està situada al fons del circ que formen les serres de Peña Labra i Cordel, en uns paratges de gran bellesa. Cal dir que seria una zona molt més atractiva si no hi haguessin les pistes d'esquí degut a la quantitat de ferralla que hi ha instal·lada.

El pics escollits en aquesta ruta han estat el pic de Tres Mares (2176 metres) i el Cuchillón (2179 metres), ambdós situats a la Sierra de Peña Labra. El Tres Mares té la particularitat d'abocar les seves aigües en 3 conques hidrogràfiques diferents, en funció de la vessant per on cau. Per la seva vessant nord, les aigües baixen pel riu Nansa fins al mar Cantàbric; per la vessant sud i oest arriben a l'Atlàntic a través del Pisuerga i el Duero i per la vessant est arriben al Mediterrani a través de l'Ebre. 

Per altra banda, el Cuchillón, tres metres més alt que l'anterior, simplement té la particularitat de ser el cim més alt de la Serra de Peña Labra i també de la comarca del Campoo.

La ruta que he fet ha estat una circular des de la mateixa estació hivernal d'Alto Campoo, pujant fins a la Font del Chivo (que és una mirador excel·lent). Una vegada a la font, l'ascensió al Tres Mares és una passejada de poc més de 10 minuts per un camí per on podríen circular-hi els cotxes. A continuació he perdut alçada fins a trobar una bona via d'ascens al Cuchillón, segon cim del dia. I la tornada ha estat directa des del Cuchillón fina a Alto Campoo.

Cal dir que hi ha una cresta que uneix els dos cims però que no he vist clara de fer en solitari. M'imagino que no serà gaire difícil però al no conèixer la zona i anar sol he preferit perdre alçada per camí segur.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Alto Campoo  (1609 metres)
Punt d’arribada: Alto Campoo  (1609 metres)
Horari:  3 hores 30 minuts 
Alçada màxima: 2179  metres (Cuchillón)
Altres alçades: 2176 metres (Tres Mares )
Material: En condicions hivernals els crampons i el piolet són imprescindibles.
Dificultat: Fàcil. Tot i que si es vol continuar per la cresta pot augmentar el  nivell de dificultat de la ruta.


*La imatge està treta del Google Earth en condicions hivernals. Malgrat tot, la ruta s'ha fet sense neu.


Accés
Per accedir al punt de partida cal agafar la carretera CA-183 que surt de la població de Reinosa i continuar fins a Brañavieja. A la bifurcació es continua per la carretera de l'esquerra que arriba directament al pàrquing de l'estació hivernal d'Alto Campoo.


Ruta
Començo a caminar al pàrquing de l'estació hivernal. Falta poc per les vuit del matí i el dia es desperta radiant.


A llevant queda Brañavieja, amb les construccions típiques de qualsevol estació hivernal.


La primera part de l'ascensió la faré directa, entre el bestiar que pastura tranquil·lament i seguint en tot moment la posició de la carretera que puja a la font del Chivo.


En alguns moments es poden distingir traces entre els matolls.


Mentre, per l'esquerra, es pot anar contemplant el Tres Mares.


Una mirada enrera em permet veure Brañavieja i el mar de núvols que hi ha al seu darrera, seguint el curs de l'Ebre.


N'hi ha un que em segueix els passos...


...i aquesta també.


Una nova mirada enrera des d'uns metres més amunt. Aquí es pot veure clarament el munt de ferralla que són les pistes d'esquí. I al fons el mar de núvols que tapa l'embassament de l'Ebre.


Ja em queda menys per arribar al cim del Tres Mares.


I el Cuchillón tampoc queda lluny.


Seguint prats amunt i creuant la carretera incontables vegades arribo a la font del Chivo, a 2008 metres. La veritat és que aquest punt és un mirador fantàstic. Per una banda, queda la vall de Polaciones, per on baixa el riu Nansa, amb la Sierra de Peña Sagra a l'esquerra.


Els Picos de Europa. Aquesta imatge té un punt especial doncs és la primera vegada que veig aquest massís en directe, del qual n'havia vist i llegit tantes i tantes coses.


Tancant la Sierra del Cordel, el Cornón.


Una vista típica del Tres Mares, pràcticament no queda desnivell.


I des del mirador, el Cuchillón també té el seu caràcter. A la dreta del cim hi ha la cresta que he decidit no seguir per falta d'informació.


De camí al primer cim del dia, no puc evitar mirar els Picos de Europa.


I la Sierra de Peña Sagra amb la vall de Polaciones que mira cap al nord.


Un últim esforç...


Tres Mares, 2176 metres. Amb 1 hora i 15 minuts des de l'inici de la ruta.



Una vegada aconseguit el cim m'entretinc amb les vistes que aquest m'ofereix. En primer lloc, Peña Labra (en primer terme) i els de darrera ja no necessiten presentació, doncs ja els he presentat anteriorment.


Al centre de la imatge, Peña Prieta, que sobresurt per sobre dels seus veïns.


Cap al sud, ja no m'atreveixo a identificar cap cim. Simplement, dir que a partir de la carena on em trobo cap al sud, ja pertany a la provincia de Palència.


Ara és el torn del Cornón amb el mirador de la font del Chivo als seus peus.


El Cuchillón m'està esperant, així que agafo les coses i me'n vaig cap allà.


Deixo enrera la tarima del cim i me'n vaig cap a un petit cim secundari.


El cim secundari està coronat per una creu sobre una gran llosa de roca.


I així es veu el cim principal des de l'altra vessant.


Vinga, ara sí que deixo aquest cim i continuo cap al Cuchillón. Aquí hi ha dues opcions, com ja he comentat anteriorment. Una és seguir la cresta i l'altra és perdre alçada per seguir pels camins que hi ha més avall. Segur que la primera opció és més fàcil del que pot semblar d'entrada, però no la veig clara per diferents motius: no en tinc informació, ni tant sols porto el mapa de la zona i vaig sol. O sigui que tinc tots els ingredients per no arriscar ni un pèl i seguir per una ruta segura i còmode.


Perdo alçada per sobre del tallat de pedra que es veu a la imatge.


I torno a pujar seguint el llom de la muntanya, fins al cim.


La pujada des d'aquest punt és senzilla, la única "dificultat" que té és posar un peu a davant de l'altre...


Giro a la dreta i la vaca em marca el camí, he d'arribar fins allà on és ella.


Darrera seu, queda el Tres Mares.


I davant meu el Cuchillón.


Una mirada enrera, la vista s'ho val.


La creu del Cuchillón ja és a tocar.


Cuchillón, 2179 metres. Sostre de la comarca del Campoo.



I una nova sèrie de vistes: Peña Prieta...


...terres de Palència...


...Sierra del Cordel (no m'atreveixo a precisar)...


...el Chivo i Cornón.


Doncs, ara sí, començo el descens directe fins a l'estació d'Alto Campoo.


Em despedeixo de les terres que he trepitjat avui.


I arribo al final de la ruta, al pàrquing de l'estació hivernal.


2 comentaris:

  1. Vaya,ya veo que os seguís moviendo, por un momento había olvidado que estáis esperando y me extrañaba no ver a Nuri. Por cierto, no te lo voy a repetir más, para la Behobía ya sabéis donde estamos, que no salga al monte ahora no significa que me olvide de los amigos, además hemos puesto la habitación nueva, je je je. Bueno Marc, un saludo y un beso muy grande para Nuri.

    ResponElimina
  2. Este año me saltaré la Behobia. Nuri ya estará bastante avanzada y como no sé como se va a encontrar ya he decidido no inscribirme. De todas formas se agradece. Es más, tampoco te repetiré que si os acercáis por aquí tenéis alojamiento.
    Un saludo.

    ResponElimina