27 de set. 2011

Castell de Milany (1526 m)

Introducció
El Bisaura és una sub-comarca de Catalunya. No n'hi ha prou en aprendre's les comarques, sinó que ens hem d'aprendre les sub-comarques. El Bisaura en concret està situat al nord de la comarca d'Osona, fent frontera amb el Ripollès i està format pels municipis de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Montesquiu, Sora i Vidrà. Aquest terreny, aïllat de la Plana de Vic, formava part del Ripollès en una primera divisió comarcal del 1932, mentre que el 1990 va passar a ser de l'Osona. 

Un cim carecterístic del Bisaura és el Castell de Milany, amb una alçada de 1526 metres. Actualment el castell és merament anecdòtic, doncs només en resta un munt de pedres però antigament era un punt estratègic molt important per la seva alçada i situació.

Com era d'esperar, aquest punt estratègic ofereix unes vistes impressionants cap al nord, amb els Pirineus com a teló de fons i cap a ponent, amb el Pedraforca, el Cadí i Ensija. En fi, val la pena visitar aquest cim per poder gaudir de les seves panoràmiques.

Fitxa tècnica
Punt de sortida:  Palou Gros (1100 metres)
Punt d’arribada: Palou Gros (1100 metres)
Horari:  3 hores 30 minuts  
Alçada màxima: 1526  metres
Material: No es necessita material específic. Simplement és recomanable portar aigua suficient per tota la ruta.
Dificultat: Molt fàcil.



Accés
Des de Vic s'agafa la carretera C-17 en direcció a Ripoll fins a Sant Quirze de Besora. Es creua el poble i es continua per la BV-5227 fins a Santa Maria de Besora i Vidrà. Aproximadament al km 9 d'aquesta carretera, poc després de passar Santa Maria de Besora, hi ha una pista que es desvia a l'esquerra en direcció a Milany. Cal dir que aquesta pista està en força bon estat però cal anar amb compte en algun punt. Deixo el cotxe a prop de la masia del Palou Gros.


Ruta
Deixo el cotxe davant del camí que baixa al Palou Gros. Fins aquí, la pista és transitable però no sé com serà a partir d'ara. Així que el més prudent és aparcar en aquest punt i no arriscar.


Cap al sud, veig el Santuari de Bellmunt. Me l'apunto per una propera sortida, doncs encara no l'he visitat i sembla prou interessant.


Vaig fent les primeres passes per la pista, deixant verds prats de pastura al meu costat.


Després de 15 minuts de caminar tranquil per la pista, arribo a la masia del Barretó amb l'ermita de Sant Jaume.


Un arbre solitari al Coll del Barretó.


Situat al Coll del Barretó, segueixo els indicadors fins al Coll del Forn.


Una mirada cap a ponent, Osona i el Berguedà.


 I una mirada enrera, al Santuari de Bellmunt.


Arribo al Coll del Forn, amb una nova bifurcació de camins. Ara continuo per la pista que marxa recta, en direcció NW, mentre que a la tornada vindré per la dreta.


Cap al Castell de Milnay.


La pista perd una mica d'alçada entrant a la fageda.


La masia del Milany queda molt a prop.


I la riera de Milany, que baixa amb molt poca aigua. M'imagino que en èpoques de fortes pluges baixarà molt més plena i espectacular.


Per fi es veu el cim del dia, el Castell de Milany. A dalt d'un contarfort rocós.


La masia del Milany va quedant enrera.


Només queda seguir la pista entre la fageda fins al cim. La pista es fa monòtona, per sort en alguns trams s'han d'esquivar basses d'aigua i zones fangoses que donen un mica més d'emoció a l'ascensió.


De bassa a bassa arribo al final de la fageda. Ja es veu l'objectiu molt a prop.


El Coll de Milany, situat als peus del castell, separa Osona del Ripollès. A l'altra banda del coll hi ha el camí que baixa a Vallfogona del Ripollès.


Abans d'arribar al cim, uns moments de botànica...


És important anar atent a la dreta buscant el pas per acabar de pujar a dalt del cim, doncs és un pas estret enmig de les roques i queda bastant confús.


Castell de Milany (1526 metres).





Des del cim es poden gaudir d'unes vistes excel·lents, sobretot cap al nord.


Un zoom cap al Puigmal.


En primer terme el Ras de la Cau.


Mirant a ponent, la Tossa d'Alp.


I la Serra del Montgrony.


Una nova mirada al pic de Sant Amand (a primera fila), amb el Taga darrera seu i el Puigmal al fons.


La Serra de Cavallera.


Cap al sud, el ja conegut Santauri de Bellmunt.


I el Puig de l'Obiol.


Després d'uns minuts de calma al cim gaudint de les vistes, començo la baixada. En aquest cas seguiré la carena fins al Puig de l'Obiol (que no trobo el seu punt culminant) i baixaré al Coll del Forn amb un descens directe.

Retorno al Coll de Milany però aviat deixo la pista per agafar el camí que surt a l'esquerra, seguint el GR 3.


Aquest tram de carena és el tram més agradable de la ruta.


Combinant boscos de faig amb prats de pastura.



Mentre li faig la foto, aquesta va remenant la cua, serà que està contenta de veure'm....vull pensar que no.


Passo pel Collet de l'Amorriador.


Des d'on aprofito per fer una mirada cap a llevant.




I entre mirar a llevant i passejar per la fageda, em passo el Puig de l'Obiol. Vull pensar que no té un punt culminant gaire prominent perquè no he vist res de res...

Només em queda baixar directe fins al Coll del Barretó, que es veu a baix.


I a través d'una baixada directe buscant el millor camí, arribo al Coll del Forn, per on ja he passat fa unes hores.


I el Barretó, que també coneixem.


Final de la ruta. Ha esta una passejada agradable però només ha faltat trobar el Puig de l'Obiol. Bé, una altra vegada serà.


7 comentaris:

  1. Hola Marc! no tindries pas el track del GPS?

    ResponElimina
  2. Hola Judith! Em sap greu però quan vaig fer aquesta ruta no tenia GPS. De totes maneres, si segueixes les indicacions per arribar al punt d'inici, aniràs trobant rètols fins al cim.

    ResponElimina
  3. jo ho vaig fer ahir però per vidrà. El bosc de roures és molt maco,vam seguir les marques del Gr-3. NO sé si és més llarg?
    tinc foto del pic obiol..de sort el vaig trobar
    Nuria Roca (odostrack.com)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, quina sort trobar el cim del Puig Obiol!!! Crec que per Vidrà és una mica més llarg però la zona és molt xula. Salut i gràcies per la visita!

      Elimina
  4. Hola marc, mira m'agradaria saber que podem veure de muntanyes en la part del sud, oest i est. Ja que el nord ja ens l'has explicat, moltes gracies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, cap al sud el més prominent és Bellmunt i Collsacabra. Cap a l'est la Garrotxa amb Puigsacalm i Bassegoda. I cap a l'oest la zona propera del Berguedà (Sobrepuny, Cogulló d'Estela, Ensija...).
      Salut!

      Elimina