4 de set. 2011

Els Àngels, 485 metres. Matahomes i alguna dona

Introducció
La ciutat de Girona està situada als peus de les Gavarres. I un dels accessos que hi ha entre la ciutat i aquest massís és la Vall de Sant Daniel. Justament des d'aquí surten dues rutes clàssiques que permeten visitar els punts culminants de la part més occidental del Massís de les Gavarres: Sant Miquel i els Àngels.

Com que el primer ja l'havia visitat en una altra ocasió fa relativament poc, l'objectiu d'aquesta ruta és arribar al Santuari dels Àngels, a 485 metres d'alçada. És una caminada ideal per un matí, ja que són 2 hores de pujada i la distància entre Girona i els Àngels són uns 8 quilòmetres.

La situació d'aquest santuari és privilegiada i ofereix una bona panoràmica cap a totes direccions. En dies clars es poden contemplar alguns dels paisatges més característics de les comarques gironines com els Pirineus, la Costa Brava, l'Empordà, la Garrotxa, les Guilleries o el Montseny.

Finalment, una curiositat pels amants de les notícies de la premsa rosa. Va ser en aquest santuari on Salvador Dalí es va casar amb Gala. No té cap més importància, però aquí queda...


Fitxa tècnica
Punt de sortida: Convent de Sant Daniel (80 metres)
Punt d’arribada: Convent de Sant Daniel (80 metres)
Horari: 4 hores 15 minuts (anada i tornada)
Desnivell: ± 405 metres
Alçada: 485 metres
Material: No es necessita material específic
Dificultat: Molt fàcil.

Ruta
Comencem la ruta al Convent de Sant Daniel. Com ja vaig comentar en la ruta al castell de Sant Miquel, el barri de Sant Daniel forma part de la ciutat de Girona des del 1963 i es troba seguint la vall del riu Galligans, just al darrera de l'església de de Sant Pere de Galligans.


Per cert, no he presentat els integrants d'aquesta excursió. Aquesta ruta la faig amb en Tit i en Met, que ja m'han acompanyat en més d'una ocasió.

Passat el convent s'ha de continuar recte, per la pista asfaltada que resegueix el riu Galligans.


Només començar, el camí no té cap misteri. Simplement és anar seguint una pista ampla amb els indicadors continus que marquen la direcció a seguir.


A més, el traçat que seguim està marcat com a PR (marques grogues i blanques).


I per si no n'hi hagués prou amb aquestes marques, uns altres indicadors més grans ens recorden per on hem de passar.


En aquesta hora del matí hi ha el cel mig ennuvolat. Les previsions del temps per avui són fortes pluges, amb precipitacions entre 20 i 50 litres. De moment hem deixat el caiac aparcat, potser a la baixada...


De tant en tant, es veu alguna casa una mica apartada del camí.


Cal estar atent als continus camins i corriols que es van desviant. Les marques són evidents però és fàcil pujar distret per la pista més ampla i saltar-se algun camí. Ara ja pugem amb una mica més de desnivell.


Es passa per sota de la variant de Girona i es continua per l'altre costat.


La Catedral i Sant Feliu, dues de les estampes típiques de la ciutat ja van quedant enrera.


Després de travessar la variant es continua amb les mateixes indicacions que teníem abans.



I per si hi ha algun moment de dubte, les fites també ajuden a seguir el camí correcte.


Girona ja va quedant avall i el dia comença a destapar-se.


Quan portem aproximadament una hora, ens trobem amb la carretera. A partir d'aquest moment, el camí anirà creuant-la fent dreceres curtes però suficient per no haver de caminar per asfalt durant llargues distàncies.


La Casa de les Figues està apeu de carretera. Segons diu una antiga llegenda, a prop d'aquesta casa hi havia una inmensa alzina surera. Els joves que passaven per allà tiraven unes pedres a aquest arbre centenari i aquest tenia la virtut de fer casadors els joves. A més, els joves podien saber els anys que els faltaven per canviar d'estat segons les pedres que havien aconseguit suspendre de l'arbre.



Continuem el camí sense llençar cap pedra a l'alzina i trobem aquestes petites mugues que ens marquen la direcció.


Les dreceres són contínues i s'agraeixen.


Animats en la conversa en Met i en Tit continuen el seu pas ferm cap al Santuari.


Unes vistes cap al Castell de Sant Miquel.


I una altra cap al Santuari dels Àngels, que està a un cop de roc.


Només ens queda vorejar per un camí ombrívol.


Deixant aquests castanyers al costat.


Ara sí, ja es veu molt a prop.


Santuari dels Àngels, 485 metres. Hi arribem en 2 hores des del cotxe.


Arribats a dalt, no hi ha millor manera de celebrar-ho que amb un bon avituallament.


Després d'una bona hidratació, foto de grup.


Algunes imatges del Santuari.



I unes vistes. Encara que el dia no és massa clar, de moment sembla que no haurem de fer servir el caiac. Visca la previsió meteorològica...


Girona, als peus i les Guilleries al seu darrera.



Bordils i el Baix Empordà.


En primer terme les Gavarres i el Montgrí al fons que es distingeix entre la calitja.


Després de fer una volta per la geografia gironina comencem el descens, deixant enrera el Santuari. La baixada la farem seguint el mateix camí. Tot i que hem vist que hi ha una ruta diferent que potser alguna altra vegada provarem: la pujada pot ser pel mateix camí però la baixada es pot fer fins a Madremanya i Bordils seguint el PR. Des d'allà, es pot enllaçar amb Girona amb el tren. 



I finalment, el rètol que inspira el títol de la ruta. Com pot ser que no el veiéssim a la pujada...





2 comentaris:

  1. Bonita ruta y para BTT parace genial....

    Un saludo.

    ResponElimina
  2. Hola Gabi. Encontramos a mucha gente en BTT y también es un clásico subir en bici de carretera. Aunque esa zona (Gavarres) es ideal para la bici de montaña.
    Un saludo.

    ResponElimina