29 d’oct. 2011

Balneari de Panticosa - Bujaruelo (agost 2006)



Després d'una primera etapa llarga però de les millors, per no dir la millor, des de que vam començar aquesta aventura pels Pirineus, haurem de començar la segona. La zona per on ens mourem aquest any és de les més boniques, i les ganes de tornar-nos a posar a caminar ens carreguen les piles.

També he de dir que l'etapa del dia abans es va fer suportable perquè vam tenir la sort que la Nuri i la Sílvia ens van portar les motxilles des de Sallent de Gàllego fins al Balneari de Panticosa. Però en aquest segon dia de ruta, ja no disposarem de les nostres "motxilleres particulars". Potser no les vam pagar prou? Veurem com afrontem el dia amb l'afegit de pes a l'esquena i sobretot haurem de veure com respon en Joan Pep, el fitxatge d'aquest any, ja que el dia abans va patir sense motxilla...

Sortim del refugi Casa de Piedra i passem per davant de l'aberració arquitectònica del balneari de Panticosa. Deixem les construccions per unes escales que ens van allunyant de la civilització. A dalt de les escales enfilem un camí en direcció NE que ens porta cap amunt entre pins. Més endavant, el camí es bifurca. Continuem pel camí de la dreta, deixant el que puja cap als ibons de Labaza. No tardem gaire en arribar a la Presa de Brazato, amb l'embassament al seu darrera. 

Fem un descans merescut després de recórrer poc més de 3 km i un desnivell postiu de 700 metres. Aprofitem per recuperar forces i disfrutar de les vistes.



Una vegada recuperats, afrontem els últims metres de pujada que ens falten fins al Collado de Brazato. Primer, vorejant l'embassament i després, enfilant uns metres de fort desnivell ens porten als Ibons de Brazato, deixant el Pic de Baciás a la nostra dreta (SE).

El Collado de Brazato,a 2550 metres, és la cota màxima del dia i és la divisòria d'aigües de la conca del Gàllego amb la conca del Ara-Cinca. A més, pel simple fet d'arribar fins aquí, ens obsequien amb unes fantàstiques vistes del Vignemale.  


Ja som a migdia, és hora de dinar i no hi ha una finestra més ben col·locada per dinar tranquil·lament. Una altra vista de l'amo i senyor d'aquesta vall abans de continuar.


Després de menjar començarem la baixada. Primer en direcció NE, per anar girant cap a E, fins a trobar el riu Ara, que s'estén a davant nostre.


Anem reseguint el riu Ara en direcció S-SE durant poc més de 2 hores, disfrutant del riu i de les vistes i fent descansos continus per contemplar aquest racó dels Pirineus centrals.


Poc a poc, la vall es va obrint i comencem a trobar cada vegada més gent. Semblen indicadors que estem al final de l'etapa. I, efectivament, acabem arribant al camping-refugi de San Nicolás de Bujaruelo, a 1338 metres.

Trobem lloc al refugi on ens podem dutxar i on podem comentar la gran jornada que hem viscut i preparar la següent. En Joan Pep arriba sencer però no estem del tot convençuts que pugui continuar gaire, tot i el seu esforç i ganes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada