16 d’oct. 2011

Puigdefrou i Sant Gregori. Primers colors de tardor a les Guilleries.

Introducció
Si des de la Cellera de Ter s'aixeca el cap mirant a les Guilleries el primer cim que es veu és el Puigdefrou (o Puig d'Afrau) coronat per una creu. Aquest cim, situat a l'extrem del massís, ofereix unes vistes molt bones de les Guilleries i de la Garrotxa. Així, que tenim un primer objectiu de la ruta d'avui. Després de passar per Puigdefrou anirem al cim de Sant Gregori, situat uns 3 km a l'oest de Puigdefrou. En aquest cas, tot i ser més alt que l'anterior, les vistes no són tant espectaculars.

La idea de fer aquesta ruta va sortir el passat mes d'abril quan vaig venir a la Cellera per corre a la cursa de muntanya Puigdefrou Exhaust. Aquell dia vaig dir que havia de tornar-hi per poder gaudir d'aquells paratges que tant m'havien fet patir durant la cursa. I la veritat és que val molt la pena!

En definitiva, la ruta és una circular que surt del pavelló de la Cellera. Anem fins a la pedrera de la Font de l'Arç i pugem al Pugdefrou (843 m). Des d'aquí, anem al cim de Sant Gregori (1088 m) i tornem per la pista fins a la Cellera de Ter. En total són uns 23 km que ens permeten gaudir dels primers colors de la tardor.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: La Cellera (200 m)
Punt d’arribada: La Cellera (200 m)
Horari: 5 h 30 minuts 
Alçada màxima: 1088 metres (Sant Gregori)
Altres alçades: 843 metres (Puigdefrou)
Material: No es necessita material específic. Cal portar aigua perquè es fa una bona part del recorregut sense trobar punts d'aigua.
Dificultat: Fàcil.

(*) El mapa és de l'Editorial Alpina, edició de 1992. Actualment hi ha trams de camins que no corresponen amb el mapa.

Accés
Des de Santa Coloma de Farners s'agafa la carretera C-63 que va en direcció a Anglès i Olot. Es passa pel mig d'Anglès i a uns 2 km ja trobem la Cellera de Ter. El punt d'inici de la ruta és davant del pavelló del poble.

Ruta
Deixem el cotxe davant del pavelló  i comencem a caminar en direcció W, seguint el carrer que comença amb lleugera pujada. Mica en mica anem deixant enrera les últimes cases del poble i l'asfalt es converteix en una pista de sorra.

La primera imatge de Puigdefrou és prou atractiva.


La primera part de la pujada no té gaire misteri, simplement és seguir els indicadors. A l'alçada del safareig de Can Vinyes es gira pel camí que marxa cap a l'esquerra.


Darrera el safareig, s'alcen els Cingles de Sant Roc, que queden apuntats per una altra sortida.


 A aquestes hores del matí, la lluna encara ha d'anar a dormir.


Anem continuant per la pista fins que arribem a un revolt bastant tancat cap a la dreta. En aquest punt surt un camí que continua recte en direcció W. En aquest punt deixem la pista.


El camí es va fent cada vegada més estret peró es pot passar tranquil·lament en tot moment. Cal estar atent a trobar les marques verdes i blanques d'un sender local (Ruta de les Pedreres) i es seguiran sempre guanyant alçada. Seguint per aquest camí, aviat trobarem la pedrera de la Font de l'Arç. Aquesta pedrera es va explotar al principi del segle XX (entre els anys 1900 i 1930) i d'aquí en sortien les llambordes que després s'enviaven a la construcció de la via del tren de Girona.


Un detall de la situació d'aquestes pedreres.


Continuant en direcció W, molt aviat arribarem a la pista.


Arribem a la pista. Encara falta una mica per arribar al primer cim.


Però la pista és molt agradable, entre castanyers que perden les fulles i algunes castanyes.


És moment de fer la presentació dels components de l'equip. D'esquerra a dreta: en Tit, la Nuri i en Met.


Lentament anem guanyant alçada i allà on els castanyers ens deixen veure una mica més enllà, podem veure la Cellera.


I una mica més enllà.


A davant nostre, mirant cap a l'est, tenim els cingles de Sant Roc i darrera seu Rocacorba.


Anem fent camí. Per fi ja es veu la creu de fusta que corona el cim de Puigdefrou. Encara falta una mica però ja es veu més a prop.


Buscant els millors miradors, ara ens ofereixen una bona vista del Pasteral.


Puigdefrou, 843 metres. Arribem aquí en dues hores des del cotxe. Creu de fusta i taula d'orientació de cims.



Les vistes des del cim són extenses. 


Una mirada cap a ponent amb el cim de Sant Benet a la part central de la imatge.

 

I ara cap al nord, amb el Far a la part central. Un altre cim que tenim a l'agenda.


Després de passar una estona al cim, decidim marxar cap al cim de Sant Gregori. Abans de marxar, acabem d'apurar els últims segons.


Última foto de la creu...


I anem al cim de sant Gregori, que s'alça davant nostre.


Ara haurem de desfer uns 300 metres de camí per tornar a la pista i a partir d'aquí continuar en direcció W durant 2,5 km. En primer lloc passem el Pla del Roure i tot seguit comencem a pujar per una pista pedregosa fins a les ruïnes de Can Serra.


Des d'on tenim una bona panoràmica de Puigdefrou.


Ara només queda continuar per la pista en direcció W fins a una cruïlla de camins. El camí que va a la dreta porta al cim de Sant Gregori (100 metres des d'aquest punt) i el que va a l'esquerra porta fins a l'ermita del mateix nom. Nosaltres anirem a l'ermita.

Ermita de Sant Gregori, 1088 metres. les vistes no són les millors del món, no s'acosten ni de lluny a les de Puigdefrou i és una llàstima perquè teníem moltes esperances posades en poder veure el pantà de Susqueda. Però què hi farem, una altra vegada serà...



Les úniques vistes que tenim són cap a Sant Miquel de les Formigues.


Després de 3 hores de caminar, ens permetem el luxe d'un merescut entrepà.


Recollim els trastos, últimes mirades a l'ermita i comencem la baixada.



Per tornar al punt d'inici, primer desferem els 2,5 km que ens separen del Pla dels Roures. En aquest punt haurem de vigilar que no ens disparin al cul...


I des del Pla dels Roures baixarem a la Cellera pel camí que passa per Can Torra i la Font del Bassi.

Últimes mirades al Far.


La tardor comença a enseñar-nos els seus colors, encara que tímidament.


I anem baixant. Arribem a la Font del Bassi amb taules i barbacoa.




Ara el Pasteral ja no queda tant avall, això vol dir que falta una mica menys per arribar.


I tornem al punt on hem deixat la pista a la pujada. Fa unes hores hem seguit pel camí que ara hi ha la creu, mentre que ara tornem per la pista. Així que hem tancat la circular i només queda desfer el camí que hem fet al matí.


Final de ruta. En total han sigut unes 5 hores 30 minuts que ens han permès conèixer el sector més oriental de les Guilleries i agafar noves idees per futures rutes.

4 comentaris:

  1. Molt bona ruta, i tant que sí!
    Salutacions desde la Cellera de Ter

    ResponElimina
  2. Al costat de l ermita de St Gregori i tinc un catxé amagat!!! des de fa més de 3 anys!!! que no ha rebut masses visites!! a veure si amb aquesta proposta de ruta, s anima la gent!!!!

    Per cert, des de l ermita es pot baixar a Osor!!! que per tant es podria fer una ruta amb inici i final a diferents llocs (sempre i quan es disposes de més d'un cotxe!

    ResponElimina
  3. No he trobat la resenya al wikiloc, pot ser?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, aquesta ruta és del 2011 i fa 6 anys encara no tenia gps...
      De totes maneres si busques per wikiloc segur que trobes una ruta igual o molt similar.
      Salut!

      Elimina