19 d’oct. 2011

Serra de les Salines. Quin és el veritable sostre de l'Alt Empordà?

Introducció
Fa anys vam intentar fer una ruta per la Vajol i Maçanet de Cabrenys i no recordo el motiu que ens va fer abandonar. El que sí tenia clar és que tenia una espina clavada amb el Roc de Frausa i volia posar-hi remei.

Per situar-nos, el Roc de Frausa es troba situat a la Serra de les Salines, a la mateixa carena fronterera. Aquesta part és al NW de la comarca de l'Alt Empordà, entre la Garrotxa i el Vallespir. I per sorpresa meva, no és el sostre de l'Alt Empordà. El mèrit que se li atribueix s'ha de deixar a qui de veritat li correspon, el Roc del Comptador, que no apareix ni als mapes i resta oblidat entre el Roc de Frausa i el Moixer.

Abans de fer aquesta ruta, però, vaig estar mirant diferents opcions i vaig trobar-ne una que em satisfeia prou. Sortia del Santuari de les Salines i anava fins al Roc de la Campana seguint pel GR 10 endintsant-se a una fageda més que relaxant. Des d'aquí carenava fins al Roc de Frausa, el Roc del Comptador i el Moixer i retornava al punt d'inici. Tanmateix, m'he permès el luxe de "tunejar-la" al meu gust. Abans de fer el recorregut ja comentat, i sortint del Santuari de les Salines, he pujat al Pic de les Salines i he resseguit la carena passant pel Roc del Pou.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Santuari de les Salines (1100 m)
Punt d’arribada: Santuari de les Salines (1100 m)
Horari: 3 hores 45 minuts
Alçada màxima: Roc del Comptador (1451 m)
Altres alçades: Pic de les Salines (1333 m), Roc del Pou (1288 m), Roc de la Campana (1438 m), Roc de Frausa (1417 m) i Moixer (1443 m)
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil.


Accés
Des de Figueres es continua per la N-II en direcció a la Jonquera i França. S'agafa la carretera GI-502 en direcció Maçanet de Cabrenys. A Darnius, la carretera GI-502 es converteix en la GI-503 i continua fins a Maçanet de Cabrenys. A l'entrada del poble, cal agafar una pista que marxa per la dreta en direcció a les Salines. Aquesta pista és llarga, són 12 km on només hi ha asfaltat el primer quilòmetre. La resta és una pista de terra bastant transitable, tot i això cal anar amb compte si es té un turisme baix.

Ruta
El punt d'inici de la ruta és a la casa que hi ha a les Salines, a prop del Santuari i de la font. Davant mateix de la casa hi ha una esplanada per aparcar el cotxe.



Per començar vaig fins a l'indicador que porta al Pic de les Salines.


Aquest corriol guanya alçada amb molta rapidesa.


I no tardo gaire en arribar a la carena. Des d'on es poden veure les veures les antenes del Moixer.


Des de la carena també es té una primera vista del Vallespir.


I al fons hi ha aquest gran senyor. No em voldria equivocar però diria que és la Pech de Bugarach.


Giro en direcció E, seguint les marques grogues i ja tinc el primer cim a tocar, el Pic de les Salines.


Pic de les Salines (1333 metres) en 30 minuts des del cotxe.


Al cim hi ha una bústia de disseny, molt ben decorada...



Les vistes són extenses cap a totes direccions. Una altra cosa és que la boira ho permeti.




Cap a l'est hi ha la Serra de l'Albera amb el Puig Neulós amagat darrera la mala visibilitat.


Passats uns minuts al cim continuo el camí cap al Coll del Pou de la Neu.


Desfaig una part del camí que he fet a la pujada i continuo en direcció W fins al Roc del Pou.


El Roc del Pou m'espera. Aquest cim és una elevació que queda pocs metres per sobre del camí.


Roc del Pou (1288 metres).


D'allà vinc, fa uns 20 minuts era allà dalt.


Una vista aeria de la fageda on entraré d'aquí poc.


Les més que famoses antenes del Moixer.


I a sota del Roc del Pou hi ha el Coll del Pou de la Neu o Coll dels Pous.


Baixo al coll i faig una mirada enrera al cim que acabo de deixar.


Aquest és un punt de connexió entre el GR 11 amb el GR 10. De fet, a partir d'ara seguiré les traces del GR 10 en direcció NW.



Seguint les marques del GR, entro a la fageda.


On quedo captivat per la seva bellesa. És un bosc relaxant i.....fantàstic.









En aquest tram cal estar atent en seguir les marques de GR i, posteriorment també les marques grogues que porten al Roc de Frausa o Roc de France.


Arribant al Coll de Sant Martí, a 1424 metres, hi ha una clariana des d'on es pot contemplar el Massís del Canigó.


Després de creuar el Coll de Sant Martí, em torno a endinsar a la fageda.


A la bifurcació giro pel camí de l'esquerra, sempre seguint les marque grogues.


Ara sí que surto finalment a la carena, que seguiré durant uns metres en direcció SW.


A tocar el Roc de la Campana hi trobo aquestes formacions rocoses.


Roc de la Campana (1438 metres) en 2 hores des del cotxe. En aquest cim hi ha un gran piló de pedres formant una fita gegant.


Mirant cap a llevant es veu la carena que seguiré a continuació amb els tres cims que em queden per acabar la ruta.


I mirant més lluny veig el Bassegoda amb la seva forma característica.


I un mar de muntanyes de l'Alta Garrotxa.


Una mirada al NW, sense comentaris...


I retorno al Coll de Sant Martí, ara sí, per encarar la part final del recorregut.



El Roc de la Campana ja queda enrera.


Una vegada al coll, segueixo les marques grogues que em portaran al Roc de Frausa per un corriol ben definit.


Roc de Frausa (1417 metres). Aquest cim, és considerat erròniament el sostre de l'Alt Empordà. O potser hi ha una confusió a l'hora d'anomenar els cims. El que és evident és que hi ha altres cotes més elevades a la mateixa carena: el Roc de la Campana, el Roc del Comptador o el Moixer.


Continuant la carena cap a llevant, el veritable sostre de la comarca ja m'espera.


Giro a la dreta per arribar a la carena, pujant per aquest pas entre les roques.


Roc del Comptador (1451 metres). Ara sí, sostre de l'Alt Empordà (i de l'Empordà en general).



El camí recorregut.


I el que em queda.


Seguint per la carena ampla i còmode arribo al Moixer.



Moixer (1443 metres). Vèrtex geodèsic i grans antenes.


Des d'aquí, s'intueix el Pantà de Boadella. Sí, sí, és això que sembla un fantasma...


Deixo el Moixer i baixo per la pista que porta al Coll dels Pous.



Una font que no raja aigua.


I un faig que està canviant el color.


Mirant els canvis de color de les fulles, arribo al Coll dels Pous. El Roc del Pou, que he pujat abans torna aparèixer a davant meu.


Des del coll, agafo un corriol que baixa directe al Santuari de les Salines, excavat a la roca.


I davant del Santuari, la font.


Continuo per la pista i arribo al punt final de la ruta.


Si he de resumir la ruta d'alguna manera, podria dir que és una matinal senzilla, amb poc desnivell i on es poden enllaçar fins a 6 cims de la Serra de les Salines gaudint de l'encant de les fagedes. Ha quedat prou convincent?

2 comentaris:

  1. Marc nosaltres avui tb hem estat al roc comptador, i tb hem anat al roc de sant salvador. L'has fet tu?, és un cim prou fumut amb grimpada.
    Ja m'ho diras
    Tina

    ResponElimina
  2. Hola. Doncs no l'he fet però me n'han parlat molt bé d'aquest cim.

    ResponElimina