22 de nov. 2011

Aneto, 3404 metres. El sostre dels Pirineus.

Introducció
Si hi ha una muntanya dels Pirineus que no necessita gaires presentacions, és l'Aneto. El cim més alt dels Pirineus. Té una alçada de 3404 metres i es troba situat al Massís de la Maladeta, entre la Vall de Benasc i la Vall d'Aran.

En aquest cas vam fer l'ascensió clàssica, des del refugi de la Renclusa, passant pel Portilló Superior i el Coll de Corones. Aquesta via, és la més concorreguda i destaca per ser senzilla. De totes maneres, compte! És una ruta sense complicacions tècniques, però no oblidem que es tracta d'un cim de més de 3400 metres i que no hem de passejar per allà com qui passeja pel parc del costat de casa. A aquelles alçades el temps pot canviar molt ràpidament i cal anar preparats. 

Una altra cosa que haurem de tenir en compte és que cal remuntar una part de la glacera, per tant, cal material específic per gel (crampons i piolet) durant tot l'any. A més, es pot portar una petita corda per si cal assegurar a gent inexperta en aquests terrenys. Finalment, la dificultat més gran de la ruta són els últims metres, amb el famós Pas de Mahoma. Val a dir que la seva dificultat recau en què és un pas molt aeri, més que en la seva dificultat tècnica de la grimpada.

Fitxa tècnica
Punt de sortida 1a jornada: Aparcament de la Besurta (1900 metres)
Punt d’arribada 1a jornada: Refugi de la Renclusa (2140 metres)
Punt de sortida 2a jornada: Refugi de la Renclusa (2140 metres)
Punt d’arribada 2a jornada: Aparcament de la Besurta (1900 metres)
Desnivell: ±  1500 metres (2 jornades)
Alçada: 3404 metres
Material: Roba d'abric, crampons i piolet. Una petita corda també pot ser necessària.
Dificultat: Mitjana. No té dificultats tècniques però el desnivell a superar és considerable. A més cal creuar la glacera i passar el Pas de Mahoma.

*Aquesta ruta es va realitzar durant el mes de juliol, per tant, els nivells de dificultat s'adapten als mesos d'estiu.

1a jornada: blau; 2a jornada: vermell

Accés
Des de Benasque es continua per la carretera A139 en direcció N fins als Banys de Benasque. En aquest punt, s'acaba la carretera i continua una pista asfaltada. Durant els mesoso d'estiu s'ha de deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha al principi de la pista asfaltada i es pot pujar fins a l'aparcament de la Besurta amb els autobusos que fan l'aproximació.

Ruta
La primera jornada és curta, només farem l'aproximació fins al refugi de la Renclusa. Així que arribem a l'aparcament de la Besurta, allà on ens deixa el bus a la tarda. I abans de pujar al refugi no ens volem perdre l'espectacle natural del Forau d'Aigualluts.

Des del Pla de la Besurta, seguim el camí que surt en direcció SE vorejant el riu Ésera. Trobar el camí no és complicat, doncs és un dels principals atractius turístics de la zona i s'hi pot trobar gent de totes les edats i de tot tipus, vestimenta i calçat. 

Aviat arribem al Forau d'Aigualluts. En aquest lloc l'aigua provinent de la glacera de l'Aneto i de la vessant N del Massís de la Maladeta es desploma literalment per un forat i es perd per sota la muntanya. Aquesta aigua tornarà a aparèixer a 3,6 km de distància en línia recta a Uelhs deth Joeu (Vall d'Aran).


L'agua cau davant nostre.


I s'acabarà perdent perdent entre les roques.


Més enllà del Forau, des del Pla d'Aigualluts, ofereix una bona imatge de l'Aneto.


Mentre, en Marc ens ensenya el cim on pujarem l'endemà?


Desfem el camí fins al Pla de Besurta i pugem al Refugi de la Renclusa. És una curta pujada de menys d'una hora on ens anem creuant amb la gent que baixa del cim. En les cares de cansament de la gent que baixa podem fer-nos una idea de com ens trobarem 24 hores després.


En el refugi, molt ple, farem un sopar calent i ens prepararem per dormir a fora, al cobert de la porta del darrera.

L'endemà, encara a les fosques, ens posem en marxa. Al principi, amb la llum del frontal, només som capaços de veure on posem els peus i les llums dels frontals dels que han sortit abans nostre, que ens marquen el camí.

Així, sense adonar-nos del desnivell que anem fent, ens trobem al Portilló Inferior, des d'on tenim una bona imatge de l'Aneto.


Seguim per la cresta dels portillons i arribem al Portilló Superior. Ja veiem que la glacera ha reculat moltíssim i no ens haurem de posar els crampons fins d'aquí una bona estona.

Baixem al caos de roques que hi ha a la vessant on hi havia la glacera. Aquest tram és monòton i pesat doncs ens passem gairebé una hora passant de roca a roca, buscant el millor camí. Aquí, aprofitarem per fer un descans i menjar una mica. 

Sembla que ens haguem passat a la vida contemplativa...


Després d'aquest punt, entrem de ple a la glacera de l'Aneto. Ens posem els crampons i amunt. Amb calma i assegurant bé els passos. Poc a poc i sense massa dificultat arribem al Coll de Corones.


Només queda arribar fins al temut Pas de Mahoma. He de reconèixer que em fa bastant de respecte però a poc a poc i amb calma, aconsegueixo superar-lo. La veritat és que no té dificultats tècniques però és molt aeri. 

Aneto, 3404 metres. Sostre dels Pirineus. En aquest moment sento una emoció especial que no sé definir.


Tot i això, i després de disfrutar del cim, toca pensar en tornar a creuar el Pas de Mahoma. I una vegada superat, fem la foto de "cim" amb en Moi que ens ha dit que ell ja estava content arribant fins allà.


Ara sí que només queda la baixada però en aquest cas ens desviem una mica passant per sota de el Pic de Corones i anem a nivell pel camí ben marcat a la glacera.

Aprofitem per fer-nos alguna foto amb l'Aneto darrera nostre.


I ara sense els figurants.


El temps ha canviat molt ràpid, fet bastant comú en aquestes alçades. Potser el millor és que no ens encantem gaire.


Mirant avall, es pot veure el Pla d'Aigualluts. Des d'allà baix ens ho miràvem ahir a la tarda.


I sense perdre més temps, sortim de la glacera, enfilem el camí cap al Portilló Superior i acabem d'arribar al refugi de la Renclusa, d'on hem sortit fa unes 10 hores aquest matí. Recollim les nostres motxilles i baixem al Pla de Besurta. Ara som nosaltres qui fem la cara d'esgotament que vèiem ahir als altres. Però la satisfacció d'haver assolit aquest cim, val totes les possibles cares de cansament i esgotament. 





2 comentaris:

  1. Caram caram...ja se qui em fara de guia/sherpa per fer aquest cim!!!

    ResponElimina
  2. jejeje!!!! només has de seguir les multituds!!!!

    ResponElimina