16 de nov. 2011

Faig Verd(1182 metres), entre les Guilleries i la MAT

Introducció
El massís de les Guilleries és una zona d'explotació forestal d'on s'extreu una gran quantitat de fusta. Aquesta fusta és utilitzada per la fabricació de mobles, un dels negocis més importants de la zona. Doncs si tenim en compte que és una zona d'on s'extreu molta fusta, és fàcil deduir que hi ha moltes pistes forestals per accedir als boscos i que hi ha una vegetació molt, molt densa.

La ruta que ens vam plantejar era arribar a un dels cims secundaris de les Guilleries, el Faig Verd. Tot i tenir un vèrtex geodèsic, no és un cim gaire freqüentat doncs no vam trobar cap ressenya amb cara i ulls. Bé, la veritat és que no vam trobar cap ressenya. Així que ens vam muntar la ruta al nostre gust amb alguna dificultat per trobar el cim, que no té cap prominència respecte la carena.

Els expedicionaris del dia, si així se'm permet, vam ser en Tit i jo mateix acompanyats d'un mapa Alpina de l'any 1992, totalment desactualitzat i on la MAT no era ni un projecte.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Pla de la Creu (860 metres)
Punt d’arribada: Pla de la Creu (860 metres)
Horari: 4 hores 
Alçada màxima: Faig Verd (1182 metres)
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil.



Accés
Des de l'Eix (C-25) sortir per la sortida de Coll de Ravell. A continuació agafar la carretera GIV-5411 en direcció a Sant Hilari i el Pla de les Arenes. Arribant a l'alçada del Pla de les Arenes, es gira a l'esquerra en direcció a Sant Sadurní d'Osormort per la GI-541. Passats uns 3 km s'arriba al Pla de la Creu. És una petita esplanada a la dreta de la carretera just a la bifurcació de la pista ampla de Collsabena i Vallclara.

Ruta
La ruta d'avui no es preveu massa llarga i té poc desnivell. Així que no comencem gaire aviat. Són les 9 passades i arribem al Pla de la Creu, on aparquem el cotxe a davnt d'uns indicadors i ens preparem per caminar.


Agafem la pista ampla en direcció NE. El camí és molt còmode i ens permet anar comentant com ha anat la setmana.


A un 1 km de la carretera trobem un hotel bastant curiós. Es tracta d'unes cabanes penjades als arbres. Seria com les cabanes que fèiem quan erem petits però ben fetes i pagant el que no està escrit per aquesta "pijada". Però hi ha d'haver gent per tot.


Una de les cabanes.



I una altra.


Deixem enrera les cabanes i ens endinsem a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, entre la comarca de la Selva i Osona.


Arribant a Collsabena trobem un viver d'avets al costat de la pista.


Després de passar el coll, fem una petita incursió pel camí que surt a la dreta. Cal dir que acabem fent una volta tancada, passant pel costat del Turó de Burgada i retornem a la pista. No anem enlloc però val la pena per veure els colors de tardor.


A peu de camí hi ha uns ruscs d'abelles deshabitats.


El camí està recobert de fulles.



I finalment retornem a la pista.


Com que hem vist que per aquest camí no anem enlloc, continuem per la pista fins a tocar el camí que porta als Crous de Sant Andreu.

En els pocs moments que s'obre el paisatge contemplem la part oest de les Guilleries amb els Cingles de Tavertet al fons.


La MAT creua les Guilleries d'Oest a Est i és prou visible. Bé, més que visible, fa mal d'ulls.





Amb les seves impressionants torres.


Arribant als peus de la MAT girem per la pista que puja per la dreta.


Passem a l'altra banda de la carena i pugem per la pista que es desvia cap a l'esquerra.




Una vegada ens situem a la carena hi ha un piló de camins i pistes però s'ha d'anar seguint sempre en direcció N fins a trobar la línia d'Alta Tensió que també passa per aquesta zona.


Ara ens col·loquem a sota de la línia elèctrica, concretament de la torre 84. A partir d'aquí ens situem i mirem per on hem de continuar la carena.



Ara només falta seguir la carena en direcció N i buscar el punt més elevat. Ara bé, no esperem una gran prominència.


I seguint, seguint, veiem alguna cosa que destaca enmig dels arbres, serà el vèrtex geodèsic?


Sí, efectivament és el vèrtex. Però per tal de ser vist des de dalt, ha de sobresortir per sobre els arbres.


Vinga, quatre escalons i amunt!



Turó del Faig Verd, 1182 metres. Les vistes queden reduïdes a quatre arbres que envolten el cim. Per tant, podríem dir que és un cim sense prominència respecte la carena i, en conseqüència amb una visibilitat molt reduïda.


Foto de cim des de dalt del vèrtex geodèsic.


I foto de cim des dels peus del faig que imaginem que dóna el nom al cim.


La tornada la fem seguint el mateix camí però una mica més directe. Una altra possibilitat pot ser seguir la carena fins arribar a l'ermita de Santa Maria de Vallclara i retornar després per la pista fins al punt d'inici.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada