15 de nov. 2011

Serra de Busa. Un gran indret per explorar.

Introducció
Des del meu punt de vista, el Solsonès és una comarca agresta. En total, hi ha quinze municipis però només sis tenen un nucli urbà. La resta són petits nuclis i masies aïllades. Això, junt amb el fet de ser una comarca Pre-Pirinenca amb paratges abruptes i escarpats. Torno a dir que aquesta és una visió personal doncs la zona visitada és la part nord-oriental de la comarca, concretament la Serra de Busa. I les vistes que es tenen des d'aquest sector li donen aquest aire.

La ruta seguida és una circular que té com a punt de partida les Cases de Posada, a tocar de l'embassament de la Llosa del Cavall. Des d'aquí pugem al cim del Capolatell pel Grau de l'Areny, amb la Presó del Capolatell (o de Busa). Continuem seguint la carena fins al cim del Cogul, punt culminant de la ruta i de la Serra de Busa. Des d'aquí tornarem al punt d'inici passant pel Coll de Trasserres.

Finalment, dir que és gratificant conèixer una zona amb la companyia que vam tenir: Llorenç, Josep Lluís, Carles, Israel, Nuri i un servidor. És un plaer escoltar les indicacions i poder situar una gran quantitat de cims i racons que fins ara no coneixia.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Cases de Posada (830 m)
Punt d’arribada: Cases de Posada (830 m)
Horari: 6 hores 30 minuts
Alçada màxima: Cogul (1526 m)
Altres alçades: Capolatell (1311 m)
Material: No es necessita material específic. És important portar aigua doncs no es troben fonts en tot el camí.
Dificultat: Fàcil.

Track de Llorenç

Accés
De Solsona continuem per la carretera  C-26 en direcció a Berga. Es continua durant uns 2 km i es gira a l'esquerra en direcció Sant Llorenç de Morunys per la carretera C-462. Es segueix aquesta carretera deixant el Cardener a la dreta fins a la Presa de la Llosa del Cavall. En aquest moment es canvia de riba i es voreja el pantà fins a les Cases de Posada, situades a l'esquerra de la carretera. En aquest punt hi ha un aparcament i una parada de bus.

Ruta
Mentre esperem a la resta del grup a les Cases de Posada, als peus de l'embassament de la Llosa del Cavall, m'entretinc mirant l'aigua i les muntanyes que el tanquen.



A l'altra banda de l'embassament hi ha la Mola de Lord (esquerra) i el Tossal de Vall-llonga.


Ara sí, comencem a caminar per la carretera. Uns 200 metres en direcció S fins a trobar el camí que surt a la nostra esquerra en direcció SE. El camí va guanyant alçada ràpidament i la prova és que l'embassament va quedant avall.


En alguna ocasió, s'amaga darrera de les fulles.


Però mica en mica l'anem deixant.


Al cim de la Mola de Lord hi ha el Santuari de Lord.


Allà on la pujada ens dóna una petita treva, apareix la Casa Llobeta.


El Capolatell ens ofereix un aspecte esquerp.


A davant nostre, mirant cap a ponent tenim el santuari de Lord amb la Roca de Canalda tapada pels núvols.


A tocar de la masia Casa Llobeta hi ha l'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria.


Una nova perspectiva de la Serra de Busa. Ara ja apareixen el Capolatell (en primer terme) i el Cogul, a l'altra extrem de la carena (esquerra).


Els núvols sembla que es volen anar desfent i ens deixaran tenir un dia tranquil.


Sant Llorenç de Morunys comença a aparèixer al fons, darrera les muntanyes.


De camí cap al Capolatell, és interessant no perdre de vista el que queda al darrera.


Voregem la mola que suposa la Serra de Busa en direcció SE buscant el millor pas per pujar fins al gran altiplà que corona la serra. Així, que entrem en una zona boscosa on la tardor ens ofereix els seus millors colors.





L'objectiu és arribar al cim d'aquesta paret. Però hem d'anar vorejant fins al Grau de l'Areny, que és el pas que ens portarà a dalt.


Una mica més de tardor enmig del verd.


En Carles a punt de travessar per sota els grans blocs de roca.


El Grau de l'Areny. En aquest punt, el camí s'enfila per la roca superant el desnivell que ens falta per arribar a la part de dalt de l'altiplà.


Superat el desnivell, ara només falta aproximar-nos al cim.


Arribant al mirador situat entre el Capolatell i el Cogul, les vistes són extraordinàries.


El Capolatell a un dels extrems de la serra.


El Santuari de Lord.


El Cogul, punt culminant de la Serra de Busa.


Sant Llorenç de Morunys.


Les vistes són fantàstiques, però hem de continuar cap al Capolatell. Aquest cim és una mola que es troba separat de la carena principal per un tallat. Per unir-lo hi ha col·locada una passarel·la. La importància d'aquest punt és que aquest cim era una presó natural durant la Guerra del Francès, es passaven els presos a l'altra banda del tallat i es retirava l'únic accés.


El tallat que separa el Capolatell de la carena és considerable.






Capolatell, 1311 metres. Foto de cim. D'esquerra a dreta: Carles, Nuri, Llorenç, Marc, Israel i Josep Lluís.


Des del cim les vistes són extenses. En primer lloc la Serra de Bastets.


L'embassament de la Llosa del Cavall amb el pla on hi ha la masia de Casa Llobeta, just als nostres peus.



El Santuari de Lord.


El Port del Comte, cobert pels núvols.


Ara només queda seguir fins al punt culminant de la serra, el Cogul.



Retornem al mirador i enfilem la pujada cap al Cogul, seguint la carena en direcció NE. La pujada és constant però no és molt dura.


Mirant enrera, es pot contemplar el Pla de Busa.


Poc abans d'arribar al cim del Cogul, voregem un impressionant tallat.


Cogul, 1526 metres. Sostre de la Serra de Busa.


La Serra de Bastets.


La Llebre.


La Serra d'Ensija, amb la impressionant paret del Farrús.


Una nova vista de la Llosa del Cavall.


I la Serra del Verd al nord.


A partir d'aquest moment comencem el descens fins al punt de partida. En primer lloc baixem per una bonica canal per la vessant nord de la serra.




D'allà dalt venim.



Passem a tocar de la masia de Tresseres.


Ara ja només queda seguir per la pista que ens portarà de nou a la carretera, que seguirem durant uns 400 metres en direcció S fins al pun final de la ruta.

Abans d'acabar, però, no puc estar-me d'agafar una nova imatge de la serra que hem recorregut.



Com a conclusió de la ruta, dir que he conegut una zona totalment desconeguda per mi i han sorgit noves idees per tornar-hi.

4 comentaris:

  1. magnífiques fotografies. Mai he fet l'excursió a peu. He anat fins on ens deixa el cotxe i he arribat fins a capolatell. Sembla com si fossis l'amo del món!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè. El Capolatell és un cim amb unes vistes increïbles i, com dius, sembles l'amo del món. Ara bé, no voldria estar a la pell dels presos que deixaven allà dalt...Moltes gràcies per la visita.
      Salut!

      Elimina
  2. HI ha algun problema amb el programa d'edició de les fotografies. El color lilós dels arbres vol dir que el filtratge no s'ha fet del tot correcta. Sovint sol sorgir degut a que s'ha premut el "color automàtico" i s'hauria d'haver fet immediatament el "paso atras".
    Salut i bones caminades,
    Pere Magrià, Bescanó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pere, bona observació. Intentarem millorar les fotografies en properes ocasions. Salut i gràcies pel comentari!

      Elimina