26 de des. 2011

Massís del Montgrí, tramuntana en versió original.

Introducció
El Massís del Montgrí forma unes petites elevacions sobre la Plana de l'Empordà, a la part final de la Vall del Ter. De terreny eminentment càrstic forma algunes baumes que ja van ser habitades pels primers habitants d'aquestes contrades, el Cau del Duc ja va ser ocupat fa uns 300.000 anys.

Les elevacions del massís són modestes en alçada. El seu sostre, el Mont Pla té una alçada de 311 metres i es troba situat a l'extrem sud de la carena est. A més, també en destaquen la Muntanya d'Ullà amb 308 metres, a la carena oest. I el Montgrí a l'extrem sud, amb 301 metres i coronat pel castell del Montgrí, que data del 1294. Entremig de les dues carenes (la est i la oest) hi ha una vall allargada, la Vall de Santa Caterina, on hi trobem l'ermita que porta el mateix nom.

La ruta que farem surt des de Torroella de Montgrí. A l'anada seguirem tota la carena oest, passant per la Muntanya d'Ullà. Quan arribem a la pista, la seguim fins a l'ermita de Santa Caterina. Des d'aquí, pugem fins a la carena est per un sender local i un cop a dalt de la carena, continuem fins al Mont Pla. Finalment, visitarem el Castell de Montgrí i retornarem al punt d'inici pel mateix camí que hem seguit al principi.


Fitxa tècnica
Punt de sortida: Torroella de Montgrí (45 m)
Punt d’arribada: Torroella de Montgrí (45 m)
Horari: 4 hores 30 minuts
Alçada màxima: Mont Pla (311 metres)
Altres alçades: Muntanya d'Ullà (308 metres) i Montgrí (301 metres)
Material: No es necessita material específic. És important portar aigua i evitar els mesos de forta calor i els dies de forta tramuntana.
Dificultat: Fàcil. Una part del recorregut és fora de camí marcat.



Accés
Des de la carretera N-II, aproximadament 1 km al nord de Medinyà, agafem la GI-633 en direcció a Verges i Torroella. Sense desviar-nos d'aquesta via passem Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls. Poc abans d'entrar a Colomers, la carretera es transforma en la GI-634 i continua en direcció Verges, on la via torna a canviar de nom i passa a ser la C-31 i continua fins a Torroella. Una vegada a Torroella de Montgrí es pot aparcar als carrers de la banda esquerra del poble, just a sota del castell, visible des de qualsevol punt.

Ruta
Comencem a caminar des del centre de Torroella de Montgrí, anant a buscar el camí del Castell de Montgrí. Al principi seguirem el GR92 que puja fins al mateix cim del Montgrí. Sortint de Torroella es té una bona vista del castell, que domina totes aquestes terres.



El camí ens porta en direcció a la Munyanya d'Ullà, que s'alça davant nostre.


De fet, arribarem fins al Coll de Santa Caterina, entre la Muntanya d'Ullà i el Montgrí.


Torroella de Montgrí, va quedant enrera. Aviat perdrem de vista la població i no la tornarem a veure fins a la tornada.


Una nova imatge de la Muntanya d'Ullà, que serà el primer cim d'avui.


Coll de Santa Caterina, 192 metres. Arribant a la creu, girem a l'esquerra. Deixem el GR i continuem cap a la Muntanya d'Ullà per un corriol poc marcat entre els matolls.


A la nostra dreta, la Vall de Santa Caterina.


Reprenem la marxa. A partir d'aquests moments, la tramuntana comença a fer-se notar amb força.


Unes vistes de la Badia de Roses, amb el Cap de Creus al fons.


El Mont Pla, per on passarem més tard.


Enfilem la rampa final que ens portarà a la Muntanya d'Ullà.


Mentre, mirant a ponent, la gran Plana de l'Empordà.


Un petit esforç, entre fortes ràfegues de vent.


Muntanya d'Ullà, 308 metres. Segona elevació del Massís del Montgrí.


Una mirada als cims que farem d'aquí una estona: el Mont Pla (esquerra) i el Montgrí (dreta).


I cap al nord, la Badia de Roses.


Però de moment, ens haurem de barallar amb la tramuntana i el terreny que tenim a davant, sense camí i ple matolls i roques petites i inestables. S'ha de vigilar molt on es posen els peus per evitar fer-se mal.


Al nord de la Muntanya d'Ullà hi ha Bellcaire i al fons el Canigó.


Una mostra de la baixada, buscant sempre el millor camí fins a la pista.


Per fi arribem a la pista. La idea inicial era creuar-la i anar a buscar la carena més oriental per seguir-la fins al cim del Montgrí. Però a causa de la forta tramuntana, hem decidit fer una petita variant. Seguirem la pista fins a l'ermita de Santa Caterina i des d'allà ja pujarem a la carena. D'aquesta manera ens estalviarem una mica de vent.


A la dreta deixem la Muntanya d'Ullà, d'on venim.



Santa Caterina, 160 metres. Ermita situada al fons de la vall del mateix nom. Té una zona de barbacoes i taules.


Aquí, sense vent, aprofitem per fer un petit descans i esmorzem tranquil·lament. Després de recuperar forces tornarem a pujar els dos cims que ens queden. Sortim per la part del darrera de l'ermita, seguint les marques blanques i verdes d'un SL que ens portaran a la carena.


Una mirada enrera al camí per on estem pujant, amb el castell de Montgrí i el Coll de Santa Caterina.


Aviat arribarem a la carena.


On hi trobem una fita original.


Unes mirades a la Badia de Roses, recontemplada durant la ruta d'avui.


i el Canigó.


Castell de Montgrí.


Seguim el corriol en direcció sud.


Arribant al Puig Rodó, que no és més que una petita elevació del terreny (pràcticament imperceptible), apareix un nou espectacle: les Illes Medes.


Una altra mirada enrera cap a la Muntanya d'Ullà. He de reconèixer que m'ha sorprès.


Mont Pla, 311 metres. En el punt on s'indica el cim hi ha una gran fita de roques. Tot i que més endavant hi ha una bandera amb un pessebre.


Des d'aquest cim, sostre del Massís del Montgrí, hi ha una bona vista del castell i les Illes Medes.



Un metres més endavant, hi ha una bandera, al cim d'unes roques. Tinc els meus dubtes d'on hi ha el cim real...


A partir d'aquí, només queda baixar al Coll d'en Garrigars i pujar al Montgrí, tercer i últim cim del dia.


De camí al Coll d'en Garrigars, no puc evitar de girar-me cap a la Muntanya d'Ullà.


I cap al Mont Pla.


Seguint les marques del GR92 (que hem retrobat poc abans del Mont Pla), anem guanyant alçada fins al Montgrí.


Santa Caterina, queda avall.


Una nova mirada a les Illes Medes.


Montgrí, 301 metres. Cim coronat pel Castell de Montgrí, construït entre el 1294 i el 1301.



Arribats aquí, és pràcticament obligatori fer-hi una petita visita i gaudir de les vistes.











Sortint del castell, només ens queda tornar al Coll de Santa Caterina seguint el GR.


Retrobem la creu que hem deixat fa unes hores i tornem a Torroella pel mateix camí.


Així que seguirem el corriol que ens porta al punt final de la ruta.


Tornem a Torroella de Montgrí, punt final de la ruta.

Podem dir que és una ruta matinal, sense gaire dificultat i permet conèixer diferents racons del Massís del Montgrí, sense quedar-se únicament amb la pujada al castell.

2 comentaris:

  1. Genial!!!

    Una gran caminda!! Dimecres a tornar-hi.

    Salut!!

    Tit.

    ResponElimina
  2. Una gran ruta Marc, això si, no vareu evitar un dia de tramuntana. Vaig estar apunt de dir-t'ho però al final se'm va passar.

    Una abraçada!

    ResponElimina