10 de des. 2011

Pech de Bugarach, un cim amb energia.

Introducció
Som a la regió francesa d'Aude, al sud-est de França. Un departament ple de vinyes i castells d'origen Càtar, amb la ciutat enmurallada de Carcassone com a principal atractiu turístic. Però si ens basem en la muntanya, hi trobem la serra de Corbieres, que s'extén d'est a oest partint de l'estany de Leucate, a la mateixa línia de la costa.

El punt culminant de les Corbieres, és el Pic de Bugarach, amb 1231 metres. Aquest cim potser no és massa conegut pels muntanyencs, ja que té una alçada modesta. En canvi, sí que té bastant d'interès pels geòlegs i, últimament, pels seguidors de les ciències ocultes.

La ruta que farem, és una circular partint del Col de Linas. Anirem en sentit contari a les agulles del rellotge, pujant al cim del Pic de Bugarach per la seva cara nord. Una vegada al cim, baixarem per la vessant oest de la muntanya, per la "via de la finestra". Havent perdut tot el desnivell, molt a prop de Sabinau, tenim dues opcions: la primera és seguir pel camí marcat amb franges grogues i blaves en direcció nord vorejant el cim per la vessant NW. I la segona, una mica més llarga, és seguir el mateix camí però en direcció sud fins al Col de Péchines i després tornar al Col de Linas. En el nostre cas, optem per la segona opció. És una mica més llarga però ens permet tenir una visió completa d'aquesta gran mola rocosa.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Col de Linas (690 m)
Punt d’arribada: Col de Linas (690 m)
Horari:  5 hores 30 minuts
Alçada màxima: Pic de Bugarach (1231 metres)
Material: No es necessita material específic. És important portar aigua.
Dificultat: Mitjana. Cal posar especial atenció en el cas que la roca estigui molla.



Accés
Des de Perpinyà anem en direcció a l'aeroport de Perpignan-Rivesaltes. A l'alçada de l'aeroport, agafem la carretera D117 en direcció NW. Passem l'Espira de l'Agly, Estagel, Maury i Saint Paul de Fenouillet. Aquí deixem la D117 i girem a la dreta cap a la D7 i D10. Aquest tram de carretera és espectacular, vorejant les Gorges de Galamus. Més endavant, arribem a la D14 on girarem a l'esquerra, passem per Camps sur l'Agly i arribem al Col de Linas, que es troba a un parell de quilòmetres abans d'arribar a Bugarag.

Ruta
Comencem a caminar al Col de Linas, just al costat de la carretera hi ha un petit aparcament i una taula de picnic. Quan baixem del cotxe ja veiem el cim.

Només sortir hi ha dos camins: un a l'esquerra (SE) i l'altre va en direcció sud. Nosaltres seguim cap al sud. El camí comença entre filats i està marcat amb marques de color groc, que no deixarem fins al cim.

Ens anem acostant a la base de la muntanya. Aviat començarem a pujar.


El Col de Linas, amb algunes cases que hi ha a l'altre costat de la carretera, van quedant enrera.

El camí va pujant per la vessant nord de la Pech de Bugarach. El bosc és espès i el terreny molt humit i enfangat.

Els trams de bosc i prats de pastura es van alternant. Això fa que la pujada sigui agradable.


Guanyem desnivell amb força i aviat ens plantem a la base de la paret rocosa. Girem a l'esquerra, vorejant les roques i vigilant de no relliscar.

A la plana s'entreveu el petit poble de Bugarach.

I al damunt hi tenim la paret que haurem de remontar, sempre seguint pel corriol de marques grogues.

Ara ja tenim una imatge completa de Bugarach.

Però el camp de visió s'amplia bastant en totes direccions.


A mida que es guanya alçada, apareixen els primers cims nevats dels Pirineus.

Deixem de mirar a l'horitzó i centrem-nos en el que ens queda. Hem d'arribar allà dalt.

Anem pel bon camí, o almenys això diu el rètol.

Al costat del rètol, un camí es desvia fins a l'extrem de la carena. Imagino que porta a la Pique Grosse, però no n'estic segur.

Des de dalt de la paret, es veu el cim. El camí que ens queda no és tant esquerpat com el que hem fet fins ara.

El Massís del Canigó, apareix pel sud.

I Bugarach, cada vegada més avall.

Últims metres.

Una mirada enrera a la paret que hem pujat, vist des de l'altra banda.

Seguim la carena, que avança planejant.

Pech de Bugarach, 1231 metres. Cim més alt de la serra de Corbieres i una vista espectacular a 360º.

La carena que hem seguit per arribar al cim.

La carena sud.

Massís de l'Albera, al fons.

Massís del Canigó

Sector del Bastiments, Bacivers, Pic de la Dona, Infern i tota una llista inacabable de cims.

Puigmal.

El Carlit i tots els seus veïns.

Al cim, el vent fred ens molesta bastant i no acompanya a quedar-s'hi gaire estona. Així que comencem a baixar per la vessant oest de la muntanya, seguint marques grogues.

La baixada és distreta, amb fort desnivell. Així arribem a aquest forat a la roca, la "Finestra".


I continuem el descens, amb compte, ja que el terreny és delicat.


Una mirada a la paret, en direcció nord. La roca està molt esculpida, probablement a causa del vent.

Des de la part baixa de la roca, es té una visió diferent.


Així, arribem al final de la "Via de la finestra", per on hem baixat.


L'ascensió s'ha acabat. Ara només queda completar una circular més llarga o més curta, segons les ganes i les forces que quedin. Nosaltres seguim cap al sud, seguint un camí marcat amb franges blaves i grogues, vorejant la carena de la muntanya fins al Col de Péchines. I, a partir d'aquí, tornem al punt d'inici per la vessant est. Cal dir, que una part del retorn es fa travessant prats de pastura, sense camí evident, però no té pèrdua ja que s'ha de tenir la muntanya a la nostra esquerra en tot moment.


3 comentaris:

  1. El tenim a la carpeta de pendents...

    ResponElimina
  2. Fantàstic Marc!!!! Molt interessant i excel·lentment documentat fotogràficament. Amb aquestes indicacions no hi ha pèrdua!!!! :-D

    ResponElimina