6 de des. 2011

Pic d'Ori, 2017 metres. Des del Port de Larrau.

Introducció
Aquesta ruta és de fa bastant de temps, concretament de la primavera del 2006. Vam aprofitar per agafar-nos uns dies de vacances i fer una escapada gastronòmico-lúdico-cultural pel Pirineu de Navarra. De fet va ser més gastronòmica que res més, ja que el temps no ens va acompanyar gaire. Tot i això vam aconseguir fer un dels cims que ens havíem proposat, el Pic d'Ori.

Per situar-nos, el Pic d'Ori (o Orhi) està a la part nord-oriental de Navarra. És un cim atractiu, que sobresurt per sobre la Selva d'Irati i té unes bones vistes cap a la mateixa Selva d'Irati, la Serra d'Abodi i cap als cims més característics de la part més occidental dels Pirineus: Anie, Mesa de los Tres Reyes, Petrechema,... Amb una altura de 2017 metres és el "dosmil" més occidental del Pirineu.

Així que aprofitant la nostra estada a Ochagabia, ens acostem al Port de Larrau i fem una ascensió fàcil i curta a aquest cim. A més, com que hi pugem un dia entre setmana del mes de maig, tenim la sort de fer tota la ruta completament sols, cosa que ha de ser complicada durant el cap de setmana.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Port de Larrau (1585 m)
Punt d’arribada: Port de Larrau (1585 m)
Horari: 2 hores 30 minuts 
Alçada màxima: Pic d'Ori (2017 metres)
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Fàcil.


Accés
Des de Ochagabia es surt en direcció NE per la carretera NA-140. Es passa el petit poble de Itzalzu i es segueix per aquesta carretera en direcció a França. Es deixa una carretera que surt a la dreta que va a Uztarroze i a partir d'aquest moment es comença a guanyar alçada pujant fins al punt més alt del Port de Larrau. Allà, abans d'entrar al túnel, hi ha un aparcament des d'on es comença la ruta.

Ruta
Aparquem el cotxe just a l'entrada del túnel, allà mateix ja hi ha una muga fronterera que ens marca el límit entre Navarra i Zuberoa. El camí, ben marcat, s'enfila per la dreta del túnel i ens porta per sobre d'aquest. Des d'aquí, ja tenim una primera imatge del cim.



També podem veure que el terreny és molt còmode, sempre per camí i herba fins al punt més alt.
Mirant cap avall, veiem la carretera i la Selva d'Irati amb la Serra d'Abodi al fons.


Per la vessant nord, ja és una altra cosa. Els núvols es frenen amb la mateixa paret de la muntanya, talment com si fós el mar picant contra les roques de la costa.


El camí no té gaire misteri, simplement s'ha de seguir el corriol marcat enmig de l'herba fins a tocar el cim d'Ori Txipia, que ja el tenim a tocar.


Alguna "pose"...

Una mica de botànica...


I així anem deixant enrera l'Ori Txipia i afrontem la pujada final al Pic d'Ori.


Últims metres fins al cim, ja ho tenim!


Mentre, els núvols de la cara nord sembla que es volen aixecar. Potser ens deixaran veure el paisatge?


Pic d'Ori, 2017 metres. Vèrtex geodèsic i bones vistes en totes direccions, si els núvols ho permeten.



Com he dit, si els núvols ho permeten, perquè cap al nord, les vistes que vam acabar tenint van ser aquestes.



El temps no acompanyava massa i l'aire era fred. Així que vam decidir començar a baixar per l'altre vessant de la piràmide, el vessant occidental. En aquesta part encara quedaven algunes restes de neu.


Però és purament testimonial.


Tornem als peus de la piràmide en pocs minuts i continuem pel mateix camí de la pujada. Arribant al punt d'inici, fem una última mirada al cim.


Marxem amb unes sensacions agradables. Un gran cim i que ofereix moltes possibilitats encara que nosaltres només n'haguem seguit una.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada