28 de des. 2011

Taga (2040 metres), des de Pardines.

Introducció
El Taga és un cim conegut i concorregut per molta gent. De fet, per la seva baixa dificultat és un dels primers dosmil per molta gent i també acostuma a ser una de les muntanyes més freqüentades a l'hivern amb raquetes o fins i tot amb esquís. Situat a la Serra de Conivella, a l'extrem occidental de la Serra de Cavallera, és un dels grans miradors del Ripollès. A més, es caracteritza per tenir un accés fàcil des de totes les vessants. 

En aquesta ocasió hem fet una ruta circular sortint des de Pardines, a la vessant nord del Taga. La pujada ha estat la clàssica passant per Santa Magdalena de Puigsac i les Noufonts. Mentre que la baixada l'hem fet improvisant sobre la marxa. Des del cim del Taga hem anat en direcció est fins a la Portella d'Ogassa, hem perdut alçada per un corriol que baixa seguint el Torrent de Burgil i el Pla de l'Estany i finalment hem retornat a Pardines per la pista de Santa Magdalena de Puigsac.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Pardines  (1240 metres)
Punt d’arribada: Pardines  (1240 metres)
Horari: 5 hores  
Alçada màxima: 2040  metres 
Material: En condicions hivernals és un cim ideal pels amants de l'esquí de muntanya. Tanmateix poden ser necessaris els crampons i el piolet.
Dificultat: Fàcil.



Accés
Des de Ripoll seguir la carretera N-152 fins a Ribes de Freser. Arribant a Ribes, cal entrar a dins del poble per sortir, pel NE de la població, en direcció Pardines. Cal continuar per la carrtera GIV-5262 fins a la mateixa població de Pardines. Per aparcar el cotxe es pot girar a l'esquerra a l'alçada del restaurant, allà hi trobarem un aparcament municipal.

Ruta
Encara no són les 9 del matí i ens preparem per començar a caminar. El termòmetre marca sota zero, ens haurem d'abrigar bé.
On comencem a caminar hi ha un Tió amb regals, seran per nosaltres?


El rellotge del campanar ens marca l'hora exacte, les 8 i 43 minuts.


Els primers raigs de sol, il·luminen les parts altes de la Serra Conivella.


El camí ens ha fet perdre alçada fins a la riera, que passa uns metres per sota el poble. Des de la pista es veu Pardines, enlairat.


Creuem el Torrent de la Pietat.


Ara comencem a pujar, ja es veu Pardines més avall, al límit de l'ombra. Darrera, el Puig de Dòrria amb poca neu.


Santa Magdalena de Puigsac, ermita del segle XII.


Continuem la pujada per la pista encimentada i arribem a la masia de Can Roca, girem a la dreta i veiem un indicador que ens marca el camí cap al cim del Taga.
A mida que anem guanyant alçada, les vistes del Pirineu s'amplien, ara ja veiem el Puigmal.


L'hivern es comença a notar en aquestes contrades.


Una mirada cap al nord.


El Cerverís amb més detall.


Però nosaltres hem de seguir la pista fins a la fletxa negra.


Resseguint el llom de la muntanya, arribarem al Torrent de Vilaró, a l'alçada de les Noufonts.


Una altra mirada cap al Pirineu, des d'aquí pràcticament es veu tota l'Olla de Núria.


Per fi començarem a escalfar-nos amb el sol quan sortim del Torrent de Vilaró.


Remuntem el Pla de la Llagona, amb terreny més obert.


Per l'est apareix la Serra de Cavallera.


Últims metres fins al cim.


Pardines ja queda molt avall.


Taga, 2040 metres.


Les vistes des del cim són molt bones cap a totes direccions.




Serra de Cavallera, amb el Puig Estela com a punt culminant.


El Canigó també es suma a la festa.


El Balandrau, a l'esquerra de la imatge.


L'Olla de Núria, des del Puigmal fins al Torreneules.


Després de disfrutar de les vistes, amb un dia increïble, comencem a baixar. El camí no el tenim clar, ja l'anirem improvisant sobre la marxa. En primer lloc anirem fins a la Portella d'Ogassa i d'allà anirem seguint el corriol que passa per sota el Puig de Coma d'Olla i el Puig Estela.


Anem deixant el Taga enrera.


Girem a l'esquerra i baixem per un camí que segueix el Torrent de Burgil, amb molt poca aigua i bastant glaçada. Seguint el camí més marcat ens allunyem del torrent i anem fins al Pla de l'Estany, amb un petit estany completament glaçat.


Seguint el camí hi ha el rètol que indica el lloc d'on venim.


A partir d'aquí la pista és còmode fins a retrobar l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac, per on ja hem passat a la pujada.


Ja es veu Pardines.



Ara per pista encimentada, creuem el pont del riu Segadell.


I finalment arribem a Pardines, punt final de la ruta, a la 1 i 46 minuts del migdia, aproximadament unes 5 hores després d'haver passat per aquí.



Una ruta clàssica a un cim clàssic, però s'ha de reconèixer que les vistes compensen de sobres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada