4 de gen. 2012

Castell de Verdera, aquest sí que té vistes...

Introducció
Durant l'estiu del 2011 vaig intentar seguir el Camí de Sant Jaume en direcció nord, com alguns ja sabreu. En aquells viatges per còmodes pistes i planes gironines em vaig quedar a Vilajuïga i tenia l'espina clavada d'arribar al Monestir de Sant Pere de Rodes.

Ara bé, el tram que em quedava per fer era molt curt i vaig començar a pensar com podia enriquir-lo una mica. I la solució va ser la que explico en aquesta ruta. Sortir de Portbou, seguint el GR 92 fins a Llançà; a continuació enllaçar amb el GR 11 fins a Sant Pere de Rodes; pujar al Castell de Sant Salvador Saverdera i carenar fins al Mas Ventós on trobo, ara sí, el camí de Sant Jaume fins a Vilajuïga.

Com es pot veure és una ruta llarga però no es fa pesada en cap moment. El motiu és perquè combines trams molt diferents: camí de mitja muntanya amb vistes fins a la Cala Garbet, camí de ronda entrant a les cales del nord de la Costa Brava fins a Llançà, tram de desnivell constant fins al Castell de Sant Salvador Saverdera i finalment un descens fort fins a Pau amb unes vistes completament diferents i uns 2 km extres fins a Vilajuïga. En fi, que qui s'avorreix és perquè vol...

Fitxa tècnica 
Punt de sortida: Portbou (30 m)
Punt d'arribada: Vilajuïga (31 m)
Anada: tren (Renfe) d'Hostalric a Portbou
Tornada: tren (Renfe) de Vilajuïga a Hostalric
Distància: 29 km
Durada: 7:30 hores  
Dificultat: Fàcil. És una ruta sense complicacions tècniques on s'enllacen camins molt ben senyalitzats. Però cal destacar que el desnivell acumulat és de 1200 metres. 



Ruta
Des del meu punt de vista, Portbou és un poble aïllat, marcat per la tramuntana i amb algunes costums franceses. Tot i això, la seva estació de trens li dóna una mica de vida. Des de la mateixa estació començo la ruta. Com es pot veure, el tren i l'església estan molt lligats.



Bona hora per començar a caminar.


Baixo de l'estació fins al centre de la vila i agafo el GR 92 que de seguida em fa guanyar alçada.


La cala de Portbou es veu protegida.


Gairebé és més gran l'estació que tot el poble.


De camí cap al Coll del Frare, tinc una bona vista del Querroig.


Coll del Frare, 202 metres.



Des del coll, em despedeixo de Portbou.


Continuo el meu camí, Colera m'espera.


A partir d'aquí el camí va a nivell i permet contemplar les formes capritxoses de la Costa Brava.


Una mostra de la comoditat del camí.


Un contrallum al Cap de Creus.


Ja tinc Colera a tir de pedra.


Amb pocs minuts baixo fins a les primeres cases del poble.


Colera, petit municipi mariner.


Passo el poble sense aturar-m'hi perquè encara tinc molt de camí per endavant.


Seguint les marques del GR 92 pujo fins al Coll de Sant Antoni.


A l'altra banda del Coll de Sant Antoni, baixo fins a la via del tren i la Platja del Garvet.


Platja del Garvet. En aquest punt veig que val la pena fer la ruta a l'hivern.



El Cavall Bernat.


Tot i seguir el mateix camí, a partir d'aquí seria un altre capítol: Camí de Ronda. La Platja del Garvet va quedant enrera.


Les Platges del Borró són les properes que vindran.


Una mirada cap a la Punta del Frare i l'Illa Grossa.


Platja del Borró, deserta com no podia ser d'altra manera.


Una altra mirada cap al nord.


El Cap de Creus, amb mar tranquil.


Deixant les Platges del Borró, vaig a Cap de Ras.


Al final de la urbanització de Cap de Ras, Llançà i darrera, la Serra de Rodes.


Cap de Ras.


Llançà.


En entrar al poble, deixo el GR 92 i travesso el poble en direcció SW fins a trobar el GR 11. A partir d'aquí m'esperen més de 600 metres de desivell. Així que calma i anar fent.

Des d'on surt el GR 11, faig una mirada enrera.


Començo la pujada del dia. El camí, com tot el tram recorregut fins ara, còmode.


Endavant, el Parc del Cap de Creus.


Una mirada enrera amb el camí fet fins ara.


Al final d'aquest tram ja veig el Coll Perer.


Coll Perer, 354 metres.


Al fons es veu la silueta de la torre principal del castell de Sant Salvador Saverdera.


La Vall de Santa Creu.


Les ruïnes de la Granja i darrera seu el Monestir de Sant Pere de Rodes i el Castell de Sant Salvador Saverdera.


Una mirada cap als Pirineus. El Massís del Canigó a la dreta i la zona del Puigmal a l'esquerra.


A peu de carretera, falta menys per Sant Pere de Rodes.


A baix, el Port de la Selva.


Sant Pere de Rodes és un dels grans tresors del Romànic català. Arribat a aquest punt m'agradaria recordar en Jacint Solanellas, en Cinto, que va ser guarda del monestir durant molts anys i d'ell en conservo alguns llibres de muntanya. Però sobretot en conservo la passió que em va encomanar per la muntanya. Sens dubte, una persona entranyable.


Una visió diferent i més misteriosa del castell.


Començo el darrer tram de pujada, deixant el monestir avall. Des d'aquí es pot contemplar la dimensió d'aquesta construcció i el seu emplaçament privilegiat.



La costa recorreguda durant el matí.


Castell de Sant Salvador de Verdera, 676 metres. Va ser construït entre els segles IX i XIII i era propietat del comte d'Empuries. El motius perquè van construir el castell en aquest turó són evidents, es domina una gran quantitat de terra i mar.


El Port de la Selva.



Els Pirineus.


La Badia de Roses.


La Plana de l'Empordà.


Serra de Rodes amb el Cap de Creus.



Cap de Creus.


I per tenir una visió més allunyada del castell m'arribo al vèrtex geodèsic que hi ha uns metres més al sud, des d'on faig la foto de cim.


Una vista de la Serra de Rodes.


Després d'uns minuts al cim, disfrutant de les vistes, començo la baixada fins a Vilajuïga. Encara em queda una mica pel final i són les 14:30, no voldria quedar-me sense llum. Torno un petit tram pel mateix camí, fins al Coll de Verdera i després m'enfilo fins al Coll del Mosquit.


Des del Coll del Mosquit, passo a l'altra banda de la carena. A sota es veu Palau Saverdera i l'ermita de Sant Onofre.


El castell ja queda enrera.


Roses.


A l'alçada del Mas Ventós trobo el Camí de Sant Jaume, que no deixaré fins al final de la ruta.


Mas Ventós amb la seva àrea recreativa.



El camí baixa directe fins a Pau, que ja queda a sota.


La Creu Blanca.


Pau. Petit poble de poc més de 500 habitants als peus de la Serra de Rodes ric en vinyes i oliveres.


Surto de Pau, fent una última mirada cap a la Serra de Rodes.


Ja tinc Vilajuïga a tocar, ara sí que puc dir que estic acabant la ruta.


Vilajuïga. En destaca la sinagoga, les aigües de Vilajuïga i el castell de Quermançó (que ja el visitaré un altre dia).



Faig un petit descans amb cervesa inclosa per recuperar forces i me'n vaig fins a l'estació per esperar el tren que m'ha de tornar a casa.


Mentre espero el tren, puc disfrutar de les últimes llums del dia.


Punt final de la ruta. Ha estat un dia molt complet amb un temps inmillorable, no es pot demanar més.

2 comentaris:

  1. Hola Marc, lo primero feliz año. Ayer estuvimos de cena unos cuantos foreros, allí estaba Bouvier, el viajero penitente. Entre otras cosas hablamos de las montañas de ese preciosa costa que tenéis ahí. Hablamos de la playa del Garvet, allí nos estuvimos bañando nosotros hace 3 años.
    Un lujo poder recorrer montañas con las vistas del Mediterraneo.
    Un saludo pareja.

    ResponElimina
  2. Hola Fernando, es un lujo tener las montañas y el mar tan cerca, igual que vosotros.
    Seguro que ayer lo pasasteis de fábula.
    Un saludo a la familia y feliz año 2012!

    ResponElimina