12 de gen. 2012

Sant Julià del Mont, 906 metres.

Introducció
El Parc Natural de la Garrotxa Volcànica ocupa un espai important de la Garrotxa. De fet, tot el territori que envolta Olot està ple de volcans. Però també hi ha altres cims, a part dels volcans. Un d'ells, Sant Julià del Mont, amb un petit santuari a la part superior de la serra que porta el mateix nom.

La ruta més habitual per arribar al cim surt de Santa Pau, però també es pot pujar des de Begudà per la seva cara nord seguint per corriols estrets però ben senyalitzats en general (excepte en algun petit tram). La ruta és obra d'en Llorenç (bouvier de Mendiak) i gràcies al seu track i les seves indicacions vaig seguir pas a pas la seva ruta.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: La Canova de la Pinadella, Begudà (420 m)
Punt d’arribada:  La Canova de la Pinadella, Begudà (420 m)
Horari: 3 hores 45 minuts
Cim: Sant Julià del Mont 906 metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil.


Accés
Sortir de la carretera A26 per la sortida de Castellfollit de la Roca i Sant Joan les Fonts i seguir per la N260 en direcció a Begudà i Olot. Al polígon industrial de Begudà es gira a l'esquerra i es segueix per la carretera estreta que va fins a Begudà. Es deixa l'esglesia a la dreta i es continua durant aproximadament 1km més fins a la Canova de la Pinadella. Es reconeix aquesta casa perquè just abans d'arribar-hi hi ha una bifurcació a l'esquerra amb un pont.

Ruta
Just on començo la ruta hi ha una bifurcació de pistes. La de l'esquerra (anada) porta a la casa de la Pinadella. La de la dreta (tornada) va a Cal Xicot.


La pista està en molt bon estat fins arribar a la casa de colònies de la Pinadella.


Al marge de la pista, alguns indicadors marquen que estem encarats a nord.


Al darrera de la casa de la Pinadella es perd la pista i es troba el camí que va pujant pel llom enmig del bosc.



Una de les moltes cases aïllades d'aquesta zona.


A mitja pujada es van trobant clarianes, des de les quals s'obtenen bones panoràmiques. Aquesta cap al Canigó.


Una altra cap al sector de Vallter, amb molt poca neu per l'època que som.


El camí segueix sempre per la carena.


El camí és molt agradable i la pujada és molt suau. M'entretinc mirant les plantes, la llàstima és que no hi entenc gens, de botànica.



Una mirada cap a la Serra de Sant Julià del Mont.


Continuant el camí apareixen unes marques grogues que van fins al cim.



Un indicador recorda cap on he d'anar.


A partir d'aquí el desnivell augmenta.



Però van apareixent clarianes amb bones vistes. Aquesta, cap a la zona volcànica de la Garrotxa.


La Mare de Déu del Mont a la dreta.


El Bassegoda.


La zona de l'Alta Garrotxa amb el Puig de les Bruixes a l'esquerra.


El Comanegra i el Massís del Canigó al darrera.


La zona de Vallter.


El Puigmal i la Serra Cavallera al davant.


Encaro l'últim tram de pujada.


Sant Julià del Mont, 906 metres. Petit santuari del segle XII en estat ruinós i vèrtex geodèsic.





Una escala em permet pujar a dalt del campanar, des d'on hi ha una bona vista.




Surto del santuari i vaig al vèrtex geodèsic que està uns 100 metres més al sud.


Foto de cim, al costat del vèrtex.


Al costat del vèrtex hi ha dues bústies.


A partir d'aquí començo a baixar seguint les marques grogues.



Des de la part sud de la carena, les vistes canvien radicalment. Ara es pot contemplar el Puigsacalm, el cingle del Far, Cabrera i Pla d'Aiats.


Segueixo baixant per la pista.


Una nova vista del Far, Cabrera i Aiats.


Es continua per la pista seguint les marques grogues fins a arribar a un revolt tancat cap a la dreta, on es deixen les marques grogues.



Continuo per la pista ampla i còmode.


Fins a trobar un camí una mica més estret.


Que desemboca de nou a la pista, on es retroben les marques grogues.


Es gira a la dreta i es continua per l'altra costat de la porta.


Continuant per la pista, arribo al Coll de Boixeda. Aquí s'ha de vigilar perquè hi ha un corriol molt estret que surt a la dreta en direcció nord.


Al principi sembla impracticable però es pot seguir en tot moment.



El camí baixa per la zona obaga, fins i tot les branques porten barba.


Encara hi ha algun bolet sortint dels troncs.



El corriol passa a tocar de la riera.


Finalment, el camí desemboca a la pista a tocar del Cal Xicot, on el paisatge canvia radicalment.


Una última vista de la Serra de Sant Julià del Mont.


Arribo per la pista fins al punt on he començat la circular.


I fins aquí la ruta del dia.


2 comentaris:

  1. Precioso reportaje. Esa zona la visitaré en abril y me ha gustado ver las montañas que lo rodean. Estás que no paras.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pronto estarás subiendo esas montañas. Seguro que ya debes tener una lista de cimas donde subir. Ya avisarás cuando tengas claras las fechas...

      Elimina