15 de gen. 2012

Sant Roc, 597 metres. Per la Vall del Llémena.

Introducció
A la zona de confluència entre les comarques de la Selva, el Gironès i la Garrotxa, s'alcen els Cingles de Sant Roc. Aquests esqueis són molt visibles des d'Amer, i amb un aspecte feréstec, separen la Vall del Brugent i la Vall del Llémena.
La pujada des de Sant Martí de Llémena és solitària i segueix camins estrets mig embardissats fins al gran altiplà que forma aquest cim. Una vegada s'arriba a la part superior els camins estan més nets fins a l'extrem sud-est, on hi ha l'ermita de Sant Roc.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Sant Martí de Lémena (237 metres)
Punt d’arribada: Sant Martí de Lémena (237 metres)
Horari: 4 hores 
Cim: Sant Roc 597 metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil.



Accés
Des de Santa Coloma de Farners s'agafa la carretera C-63 que va en direcció a Anglès i Olot. Es creua Anglès i a la rotonda del final del poble, es continua en direcció Girona. Continuem per la N-141 fins a la bifurcació de Bonmatí, on creuem el Ter i entrem al poble. A partir d'aquí es va en direcció Sant Martí de Llémena per la GI-532 fins a trobar la carretera GI-531 que ve de Girona i Sant Gregori. Girem a l'esquerra fins a Sant Martí de Llémena. Es pot deixar el cotxe a la dreta de la carretera, a davant del bar.

Ruta
Sortim de Sant Martí de Llémena. En realitat és un petit nucli format per l'ajuntament, l'esglesia, el bar, el cementiri i alguna casa. La resta de cases del poble estan disperses.


Al principi anem pel costat de la carretera en direcció nord, cap a Sant Esteve de Llémena.


Al cap d'uns 500 metres, just abans del pont, hi ha una pista que surt a l'esquerra. És una pista ampla però amb bastanta vegetació.


Anem guanyant desnivell fent alguna ziga-zaga.


Cal estar atent a la dreta perquè aviat trobarem una pedra amb marques blanques i negres. Aquest punt ens marca l'inici d'un corriol estret i brut, però passable, que ens portarà a la part alta de la cinglera.


Quan arribem a dalt, el corriol va a parar en una pista empedrada. Cal vigilar les relliscades perquè hi ha una fina capa de gel recobrint el terra.



Al final del camp hi ha els Cingles de Rocafesa i al darrera el Puig Sou.


Un altre punt de vista del mateix fons.


Arribem a un petit collet just als peus del cim de Santa Helena, amb l'ermita que porta el mateix nom. Decidim que ja la visitarem de tornada, així que continuem cap a l'ermita de Sant Roc. El camí és una mica més estret però continua empedrat i còmode.


A baix hi ha la Vall del Llémena.


Una nova imatge del camí.


De nou, la Vall del Llémena, amb els Cingles de Rocafesa que tanquen la vall per l'altra banda.


I arribem a l'extrem de la cinglera, amb vistes cap a la Selva.


Sant Roc, 597 metres. Petita ermita oberta.



El dia no és massa clar, hi ha una capa de calitja que no ens deixa tenir les millors vistes.


Foto de cim única. Sí, sí, ens hem ajuntat 8 persones, tot un récord!! Darrera (esquerra a dreta): Nuri, Tit i Xavi. Davant (esquerra a dreta): Anna, Marc, Miquelet, Marc i Met.


Després d'avituallar-nos al cim, continuem reseguint els cingles cap a l'oest, fins que arribem a una roca que sobresurt endavant i ens permet una perspectiva diferent.


Tots ben col·locats...


Mirant cap al Collsacabra.


Després de passejar una estona pel marge dels esqueis, tornem fins al coll que separa el Puig de Santa Helena. Ara sí que ens desviarem fins a l'ermita.


Deixem el collet, on tornarem d'aquí poc.


Al marge del camí de pujada hi trobem una petita casa completament enrunada.


Són poc més de 5 minuts de pujada. Arribem a l'ermita de Santa Helena, més gran que l'anterior. Al menys aquesta té un petit porxo i campanar.



Unes vistes des de l'ermita.




Retornem al coll i encarem la baixada fins a Sant Martí de Llémena. Des del coll tornem un petit tram pel camí que hem fet a la pujada. La referència per trobar el camí del Grau de l'Esqueió, que és per on baixarem, situar-nos a davant de la pista de Can Buc, que es veu més amunt.


I buscar un piló de pedres que formen una gran fita.


Agafem el camí que surt a la dreta.


El camí del Grau de l'Esqueió baixa pel mig del bosc perdent alçada ràpidament.




S'arriba a una pista, que cal travessar i continuar pel camí de davant nostre.


A la part inferior del grau, es pot observar la Vall del Llémena, bonica i solitària.


Poc abans de trobar la carretera es passa per Ca n'Aulina.


Des d'on faig una última mirada als cingles i al Grau de l'Esqueió.


 Sant Martí de Llémena, punt final de la ruta.



La conclusió d'aquesta ruta és que ha estat impressionant poder-nos ajuntar 8 caminaires. Sembla que el poder de convocatòria va funcionant i el grup creix!

4 comentaris:

  1. Quina ruta mes fantàstica, ja estic desitjant fer-la, pero he de mirar com combinar-ho amb la bicicleta. Gracies per compartir aquesta excursió!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, és una ruta de bon fer. Crec que anant per Amer es pot arribar a pujar amb la BTT.
      Moltes gràcies pel comentari. Salut!

      Elimina
  2. Feta a peu per Sant Martí.
    La veritat,molt maca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molta gent prefereix pujar-hi des d'Amer per visitar les diferents ermites, però l'accés des de la Vall del Llèmena té quelcom diferent.
      Salut!

      Elimina