31 de gen. 2012

Bujaruelo - Góriz, entrem al circ


L'etapa que tenim per davant és lleugerament diferent de les anteriors. En primer lloc és la primera on acabarem en el punt culminant de l'etapa. Normalment, el perfil d'altura era ascendent fins a la meitat del recorregut i després començava el descens fins al punt final. Avui, en canvi, començarem amb suau desnivell negatiu i a partir del km 7 i fins al final, el desnivell serà positiu. 
El segon aspecte que la fa diferent és que entrarem al Parc Nacional d'Ordesa, això vol dir pilons de turistes i aglomeracions de muntanyencs ocasionals.

Hem dormit al refugi del camping de San Nicolás de Bujaruelo. Mentre esmorzem, preguntem a en Joan Pep pel seu estat físic perquè en el cas que no es noti en condicions de continuar, avui encara és a temps d'abandonar. I si decideix seguir ja no tindrà marxa enrera fins d'aquí a 2 o 3 dies quan arribem a Parzan. Ens comenta que es nota en condicions de seguir, per tant, continuem tots tres fins al final.

Comencem l'etapa al pont de Bujaruelo, on creuem el riu i seguim per un camí que segueix pel marge del riu Ara. És un tram agradable en suau descens que ens permet anar agafant bones sensacions, sobretot a en Joan Pep. Quan portem uns 4 km, arribem al pont de Santa Elena, on es deixa el camí que segueix el riu i s'agafa la pista ampla, apte per vehicles que baixa fins al Puente de los Navarros. Ja estem al límit del Parc Nacional d'Ordesa.

Hem passat la cota més baixa de l'etapa, estem a 1060 metres i hem d'arribar a 2160. Ens queda un desnivell de 1100 metres per endavant i portem uns 7 km caminant. A partir d'aquí seguim pel camí que segueix el riu Arazas i que es va endinsant a la Vall d'Ordesa. La carretera ens queda uns metres a l'esquerra, encara tindrem una estona més de tranquil·litat fins a l'aparcament d'Ordesa, on arriben els autobusos carregats de gent. Seguint el riu, es troben continus salts d'aigua, dintre els quals en destaca la Cascada de Molinieto.


Lentament anem avançant cap a l'aparcament. Sabem que a partir d'aquest moment, haurem d'anar esquivant a gent, potser per això ens resistim a arribar-hi. Aprofitem el circ que hi ha montat a l'aparcament dels autobusos per fer un petit descans. Mengem, bebem i ens mentalitzem del que tenim per davant.

Reprenem la marxa i comença l'espectacle. Rius de gent amb sandàlies pujant alegrement pel camí comentant l'esmorzar abundant que els han donat a l'hotel o què van veure ahir. També es poden observar les indumentàries noves comprades per l'ocasió gairebé amb les etiquetes penjant. 

Entremig de tot aquest espectacle, apareixen les Grades de Soaso.


Deixant enrera les Grades de Soaso, la quantitat de gent es va reduint i comença a aparèixer el Mont Perdut, amo i senyor de la zona.


De camí a la Cola de Caballo, en Marc apareix satisfet amb el teló de fons que té al seu darrera.


El camí empedrat ens porta a la Cola del Caballo.


Un altre descans curt i encarem la part dura de l'etapa, hem de superar l'escaló que ens portarà a la part alta del Circ de Soaso. Optem per la pujada directe per les "clavijas".


Des de la part superior, on hem de fer un altre descans per agafar aire i recuperar forces, les vistes són realment impressionants. 


Finalment, acabem d'arribar al refugi de Góriz, que serà el punt final de l'etapa.


Ja sabíem d'entrada que avui ens tocaria dormir a fora. El refugi està saturat durant tot l'estiu, per tant, ja no fem ni l'esforç de preguntar si hi ha llit. Dormirem a l'esplanada de davant, enmig de tot el piló de tendes que estan en la mateixa situació que nosaltres. De fet, ja veníem preparats per vivaquejar.

Mentre esperem que arribi en Joan Pep, dinem tranquil·lament. Tenim tota la tarda per endavant, per contemplar el panorama que ens envolta i parlar amb altres muntanyencs que estan en la mateixa situació que nosaltres.



I fins aquí l'etapa del dia. Ja hem superat l'equador de la setmana de vacances del 2006. Demà continuarem cap a l'est.  











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada